- Divendres 8 de novembre, a les 12:00 h, i a l’hora del pati als centres educatius, convocades concentracions als centres de treball.
Amb el lema “Van perdre la vida per no perdre la feina”, Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS convoquen concentracions el dia 8 de novembre.
El dimarts 29 d’octubre de 2024 va començar un dels pitjors episodis de la nostra història al País Valencià. El que vivim des d’aquell dia com a poble evidencia que qui salva i qui proporciona ajuda en situacions catastròfiques són les persones. És el suport mutu, l’ajuda entre iguals i la solidaritat les que estan quan les institucions són ineficients, arriben tard o directament no hi són. Unes institucions, a més a més, en connivència amb el capital.
A primera hora del matí del dimarts, milers de treballadors i treballadores acudiren als seus llocs de treball i portaren a les criatures a l’escola a la província de València. A les 07:31h, l’AEMET havia llançat l’alerta de nivell màxim vermell per a advertir de la virulència de la DANA anunciada des de feia una setmana. A les 12:30h, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana va emetre una alerta hidrològica davant de les informacions de la crescuda del Barranc de Poio per part de la Conferència Hidrogràfica del Xúquer. Amb l’aigua ja pujant, Carlos Mazón donà una roda de premsa; afirmà que a les 18:00h la DANA haurà minvat. A pesar del perill, la Generalitat no va emetre cap alerta. La gent continuava als seus llocs de treball, a la majoria dels pobles que avui són zona zero ni plovia.
Al voltant de les 19:00h començà el caos a l’Horta Sud. Circulaven pels serveis de missatgeria vídeos que avançaven la tragèdia. “Aneu en cura”, ens déiem els uns als altres. Moltes persones treballadores sol·licitaren anar-se’n a casa, però els seus caps no els hi permeteren. Els veïns de Paiporta varen veure sorpresos com arribava l’aigua, que ràpidament passà de l’altura dels turmells a la cintura. A la pista de Silla, entre Sedaví i Massanassa, centenars de persones que havien eixit dels seus llocs de treball ja no pogueren avançar en cotxe. Alguns buscaren caminant un refugi segur
A les 20:12h, la Generalitat Valenciana va emetre una alerta que arribà a tots els nostres telèfons mòbils. Centenars de persones que la varen rebre es trobaven als capós dels seus cotxes o camions fugint de l’aigua. Havia arribat massa tard. La nit del 29 d’octubre, al centre del 112 la major part de les peticions eren de rescat. Si dues hores abans s’haguera donat l’ordre d’evacuació de poblacions, la magnitud de la catàstrofe seria molt diferent. Les decisions salven vides i aquestes decisions són polítiques. Hi ha responsables.
Per no comprometre els seus ingressos, moltes empreses posaren en perill la vida dels seus treballadors i treballadores. La DANA no va ser inesperada. Existia un marge per a prendre mesures de prevenció. Però, un cop més, es varen prioritzar els interessos de la política de producció pròpia del sistema capitalista davant la seguretat, els drets i la vida dels treballadors i treballadores. Una política que necessita cada any consumir més i més combustibles fòssils mentre nega el canvi climàtic.
A banda dels veïns i les veïnes, és el personal d’emergències, sanitari i els/les bombers/es qui varen posar el cos. La seua labor ha sigut essencial i són col·lectius que reivindiquen des de fa molt de temps millores en les seues condicions laborals. La situació dels treballadors i treballadores del 112 és l’exemple de la brutalitat d’un servei fonamental privatitzat i en una situació més que precària: la nit del dimarts hi havia 24 persones al centre de l’Eliana per a atendre totes les trucades d’auxili.
El silenci de la Generalitat, el de la Conselleria d’Educació i la no-suspensió de les classes són la mostra de la incompetència i negligència del govern de Mazón. El govern de l’estat espanyol, posant per davant els seus càlculs polítics al benestar de les persones que viuen al País Valencià, també ens va abandonar. Per a sorpresa de ningú, ni la Generalitat ni l’Estat s’han enfrontat a l’empresariat que ha exposat les nostres vides al perill.
En conseqüència, exigim:
- Dimissió de Mazón i activació d’una causa penal contra els responsables polítics.
- Assumpció de les responsabilitats legals a l’empresariat que va forçar a anar a treballar a moltes companyes i companys.
- Mobilització de recursos públics per a la protecció dels treballadors i treballadores i persones dependents.
- Que s’oferisca d’alternativa d’habitatge i reconversió dels pisos turístics en llars per a totes les persones afectades.
- Que es garantisca que totes les persones de rendes baixes independentment de la seua condició administrativa (persones migrades, persones sense assegurances, etc.) tinguen accés a les prestacions públiques per a la reconstrucció.
Per tot això, Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS fem una crida a tots els treballadors i treballadores a concentrar-se el divendres 8 de novembre davant els seus centres de treball a les 12:00h i a l’hora del pati a tots els centres educatius.
També us convoquem, junt a altres moviments socials del País Valencià, a la manifestació del dissabte 9 de novembre a les 18:00h a la Plaça de l’Ajuntament de València.
Per no perdre la feina, varen perdre la vida. Per totes les víctimes i persones afectades per aquesta desgràcia evitable, organitzem la ràbia, exigim justícia.
