Organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han denunciat les condicions d’esclavatge que pateixen les empleades foranes a Qatar i d’altres països de la regió.
El reportatge que va publicar el diari anglès The Guardian fa tot just un any va destapar les condicions laborals extremes en les quals treballaven moltes de les migrants que viuen a Qatar. Sota el titular “Els esclaus de la Copa del Món de Qatar”, el reportatge va denunciar els abusos i l’explotació que patien les treballadores migrants que construeixen les instal·lacions pel Mundial de Futbol que se celebrarà al país l’any 2022. Els testimonis recollits pel diari anglès denunciaven que no havien rebut el salari durant mesos, que els seus passaports estaven confiscats pels representants de les empreses que els contractaven o que se’ls denegava aigua potable per beure tot i que es trobaven en condicions climàtiques extremes al mig del desert. El reportatge també es feia ressò d’un document de l’ambaixada del Nepal a Doha, la capital del país, que xifrava en 44 el nombre de treballadores del petit país asiàtic que havien mort en poc més de dos mesos per causes relacionades amb deficiències cardíaques, atacs de cor o, directament, als llocs de treball.
Qatar és un Estat minúscul amb unes reserves d’hidrocarburs molt àmplies, que atrau milers de treballadores estrangeres cada any. Poc més del 10% dels dos milions de persones que hi resideixen són qatarianes en un país que té la renda per càpita més elevada del món. Totes les persones que hi volen anar a treballar estan lligades a un sistema conegut amb el nom de Kafala, que estableix una mena d’esponsorització pel fet de ser contractada i que és similar al d’altres països de la regió.
Segons aquest sistema, les empreses o particulars patrocinen l’arribada i l’estada de les treballadores, tramiten els papers necessaris i en són responsables davant del govern. La part contractant paga una quantitat de diners, les anomenades tarifes de contractació, per tramitar el permís, fet que, en alguns casos, s’utilitza com a pretext per retenir part dels sous. L’empresa o particular també és qui atorga els permisos de sortida del país a les treballadores. Organitzacions com Amnistia Internacional han denunciat que algunes patrocinadores aprofiten per confiscar el passaport de la treballadora, una pràctica il·legal a Qatar. A més, la llei local prohibeix qualsevol tipus d’organització de les migrants per defensar els seus drets laborals.
Silenci d’Occident
“Reformar el sistema Kafala és absolutament crucial”, explica Nicholas McGeehan, investigador de Human Rights Watch (HRW) pels països del Golf, que afirma que moltes treballadores pateixen “treball forçat” i viuen en condicions “d’esclavatge”. A Qatar, diu, hi ha molta gent que està a favor de la reforma, com ara el comitè organitzador de la Copa del Món. El problema és que “gran part de la societat qatariana s’oposa a reduir el control que tenen sobre els treballadors” i que els “sectors més conservadors” encara tenen molt de pes. També denuncia que la proposta de reforma que va fer el govern fa uns mesos és molt “decebedora”. El govern va prometre que augmentaria les penes a les persones que confisquin els passaports i que “espera que el sistema de visats de sortida sigui abolit en la seva totalitat”. Les organitzacions de drets humans dubten que aquestes polítiques s’apliquin, ja que no hi ha cap data prevista per dur a terme aquests canvis.
El sistema d’esponsorització també existeix a d’altres països de la regió com els Emirats Àrabs o l’Aràbia Saudita. Les treballadores més vulnerables són les que no estan qualificades i provenen de països pobres. McGeehan denuncia “la manca de crítica per part de països que, suposadament, són capdavanters en la defensa dels drets humans” vers uns estats econòmicament molt potents i que tenen grans recursos d’hidrocarburs. “Quan es tracta de Somàlia, cap problema, tothom parla alt i clar sobre els abusos dels drets humans”, continua l’investigador d’HRW, “però quan es tracta de la regió del Golf, res, tots callats”.
La realitat econòmica global és una de les explicacions que dóna McGeehan a la impunitat amb què actuen aquests governs. Els estats del Golf estan invertint grans quantitats de diners als països europeus i les seves empreses d’ençà que va començar la crisi. Qatar n’és un exemple. Amb les inversions efectuades els últims anys a través de Qatar Investment Authority -un fons de riquesa sobirana finançat per l’Estat- i les seves subsidiàries, l’emirat ha aconseguit ser present, de manera parcial o en la seva totalitat, als consells d’administració d’algunes de les empreses i símbols més importants d’Europa. Ha comprat accions del banc Barclays i del Grup Volkswagen; té la propietat dels luxosos centres comercials londinencs de Harrods i del club de futbol francès Paris Saint Germain; posseeix accions de la companyia d’hidrocarburs holandesa Shell, i fins i tot, entre moltes altres inversions, ha finançat projectes urbanístics als suburbis de París.