Efectes de la crisi sobre l’atur i el mercat de treball.

La consideració de factors com l’estacionalitat i la

taxa d’activitat qüestionen l’optimisme dels governs valencià i espanyol amb les dades de l’atur.
S’acaben de publicar els indicadors del mercat de treball del segons

semestre de l’Enquesta de Població Activa, que elabora el Instituto Nacional de Estadística. Per conèixer amb més detalls

les dades del País Valencià, caldrà esperar uns dies a què es publiquen en l’Institut Valencià d’Estadística.
El govern central, la Generalitat i algunes institucions

econòmiques properes estan interpretant les dades en el sentit que demostrarien que el pitjor de la crisi econòmica ha

quedat darrere. Per a intentar aclarir açò, hi ha tres elements clau a considerar per a entendre les dades de l’EPA del

segons semestre de l’any:

L’estacionalitat. És natural que en
el segon semestre de l’any es cree ocupació, degut a la temporada d’estiu. Encara així, independentment de la millora

intertrimestral, la taxa d’ocupació del segons trimestre de 2013 és inferior a la del mateix trimestre de 2012, per tant

continua evidenciant-se la debilitat del mercat de treball espanyol i valencià. Si a més li afegim que tota l’ocupació que

s’ha creat ha estat temporal i que en el cas dels contractes indefinits se n’han destruït en lloc de crear-se, doncs no es

veu la millora de la situació per cap lloc.

La taxa d’activitat. El càlcul de la taxa d’atur es fa dividint els aturats entre la població activa. Si
aquesta disminueix, disminueix l’atur per un efecte purament matemàtic. I aquest efecte ve tenint un protagonisme important

en les dades d’atur a mesura que s’allarga la crisi, degut a l’efecte desànim que fa que molts treballadors (sobretot

homes, poc qualificats i dels sectors més afectats per la crisi) deixen de buscar treball i passen a una situació

d’inactivitat laboral. La taxa d’activitat és un indicador de la modernitat o desenvolupament del mercat de treball d’un

país, i seria un problema que es consolidara una tendència negativa tant en Espanya com en el País

Valencià.

Ha
passat ja la pitjor part de la destrucció d’ocupació deguda a la crisi econòmica? O dit d’una altra manera, realment hem

tocat fons i ja s’ha acomiadat a tot el món que es podia acomiadar? Evidentment que no, els pròxims mesos continuarà la

tendència interanual d’augment de l’atur i disminució de l’ocupació, però cada cop de manera més suau. És molt difícil que

vegem els augments d’atur tan brutals del principi de la crisi. Però això no significa que el mercat de treball s’haja

recuperat, per a això cal que l’economia productiva es reactive i torne a crear llocs de treball. Però el que és més

important per entendre que no hi ha motius per a l’optimisme és que, encara que s’estabilitzen les dades d’atur i ocupació,

el drama de les famílies sense ingressos, dels joves que busquen infructuosament la seua primera ocupació o l’atur de llarga

durada encara s’ha de solucionar.