Un de cada quatre aturats porta a l’atur més de quatre anys, sense oportunitats d’accedir a l’ocupació i sense protecció per desocupació. Aquest és una de les dades més clars que mostren la ineficàcia de les PAE (Polítiques Actives d’ocupació) a Espanya.
Entre 2013 i 2016, tot i el creixement de l’ocupació, la proporció d’aturats amb més de quatre anys en la desocupació ha crescut contínuament, passant d’un 13,3% a un 24,1% (segons dades de la Fundació BBVA i el IVIE, Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, ja que l’INE no ho facilita). I la dada es completa amb un altre encara pitjor: quatre de cada deu desocupats majors de 50 anys porten més de quatre anys en la desocupació.
En aquestes dades no es contemplen els desanimats i inactius, sinó només aquells que, malgrat l’òbvia impossibilitat de trobar feina en les seves circumstàncies i el temps transcorregut, continuen buscant feina activament i estan disponibles per ocupar un. Les PAE espanyoles no donen resposta, de manera que una gran part dels aturats, concretament els que més ho necessiten, romanen en l’abandó.
La despesa en prestacions per desocupació ha caigut dràsticament (en part per la reducció de la cobertura), de manera que no pot argumentar-se que no hi ha mitjans econòmics. Amb una fracció minoritària de l’estalvi produït es podrien dotar unes PAE a l’alçada de les nostres necessitats. A part de la imprescindible reorientació dels actuals recursos que vénen destinant cap a polítiques més eficaces, del que tampoc determina res concret la EEAE.
No és possible fer unes polítiques d’ocupació eficaces sense haver diagnosticat individual i personalment als aturats. Aquesta funció és la base de totes les PAE, i és a la que menys pressupost es destina. Les oficines d’ocupació, a hores d’ara, no disposen dels mitjans tècnics i humans adequats per a realitzar-lo.
El més greu i cridaner de l’assumpte és que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha desenvolupat juntament amb els SPE de les comunitats autònomes les eines bàsiques per a això, els protocols de la cartera comuna de serveis. Però, un cop fet, no hi ha voluntat per posar-les en marxa mitjançant una normativa vinculant i amb els recursos econòmics necessaris.
La Comissió Europea, l’OCDE (el seu secretari general, Ángel Gurría, va arribar a demanar al Govern espanyol que, per favor, donés els diners necessaris a les oficines públiques d’ocupació), el Consell d’Europa, a través de les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials sobre el compliment de la Carta Social Europea, i innombrables experts en mercat de treball han demanat des de totes les posicions que es facin, d’una vegada, les reformes necessàries per aconseguir que a Espanya, el segon país amb més desocupació dels Vint estats membres de la UE, es posin en marxa unes PAE eficaces que acabin amb l’atur estructural i que donin oportunitats d’ocupació, sobretot al milió i mig d’aturats amb més de dos anys a l’atur (900.000 dels quals pateix aquesta situació des de fa més de quatre anys).
Per una renda bàsica al País Valencià
Els col·lectius que formem part de l’Assemblea per la Renda Bàsica del País Valencià convoquem una manifestació a València dimarts 19 de desembre per reivindicar una R.B. i per mostrar el desacord amb la insuficient i caritativa Renda d’Inclusió aprovada per les Corts Valencianes. En la manifestació també es revindicara «Treball digne i Renda Bàsica. Pel repartiment de la riquesa i contra l’exclusió social«.
La manifestació començarà en la plaça de l’ajuntament a les 19.00h.