La pobresa ataca directament als drets
humans de milions de persones en tot el món.
L’Estat perd al voltant de 90.000 milions d’euros cada any pel frau
fiscal, 11 vegades més que el que ha destinat enguany a la Sanitat, els Servicis Socials, l’Educació, la Cooperació i la
Llei de Dependència.
Mentres els països de rendes altes i les elits socials tenen cada vegada més, 1.300 milions de
persones viuen en la pobresa extrema en tot el món i quasi 1.000 milions passen fam i no tenen accés a l’aigua potable ni a
altres servicis bàsics com la sanitat i l’educació.
A Espanya la imposició de polítiques que es limiten a
retallar drets han generant quasi un milió de nous pobres cada any: ja són més de 12 milions i mig de persones els que viuen
en la pobresa i en risc d’exclusió social (quasi el 27% de la població).
A més, al nostre país els retalls
socials estan significant la disminució d’ajudes en servicis socials a 3,3 milions de persones; la quasi desaparició de
l’ajuda a la dependència, la pèrdua de qualitat en l’educació i la sanitat; més precària i més atur; la pèrdua de poder
adquisitiu; exclusió social i més retrocessos en drets humans.
Unes mesures d’ajust que generen nivells de
desigualtat intolerables, i que condicionaran el futur de les pròximes generacions.
Als continus retalls en
Sanitat, Educació i Servicis Socials , -que ens mantenen molt per davall de la mitjana de la UE en gasto social (22’7% a
Espanya enfront del 30% UE)- se suma la tisorada a les partides destinades a Cooperació i Desenrotllament, quedant reduïda al
0,12% de la RNB. En els pressupostos de 2012, el pressupost del Ministeri d’Exteriors i Cooperació va disminuir el 54,4% i
el de l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenrotllament (AECID), un 56,4%. Així, la cooperació al desenrotllament es queda
amb pràcticament la mitat de les partides que ho finançaven. La situació encara pot empitjorar en els pressupostos de 2013,
que es començaran a tramitar en unes setmanes.
Recordem que el 75,9% dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2013
està destinat al pagament dels interessos del deute.
Els mercats no poden dirigir el món ni les vides de milions
de persones. El centre de les polítiques han de ser les persones i no el lucre sense límits d’uns quants.