El conte de la lletera i els corredors ferroviaris mediterrani i atlàntic.

Comunicat d’Ecologistes en Acció: Davant l’entusiasme generat per l’anunci del Comissari

Europeu de Transports pel que fa als eixos ferroviaris prioritaris, Ecologistes en Acció vol fer algunes apreciacions. La

principal; d’on sortiran els diners per a finançar aquests 7.000 milions d’euros anuals necessaris?

Suposarà que s’abandonin els projectes AVE, el que sí seria una magnífica notícia? O

anem a seguir apostant per aprofundir en el que ja som: el país amb més i millors infraestructures d’Europa –i més

infrautilitzades– i un dels que més retallades socials està aplicant?

Ecologistes en Acció sempre ha donat suport el transport de mercaderies per ferrocarril, però veu amb gran

desconfiança tota l’orgia d’obra pública que s’està preparant al fil dels corredors prioritaris designats la setmana

passada, de forma provisional, per la Comissió Europea.

Arguments

d’Ecologistes en Acció:

Espanya ha vingut durant dècades donant

l’esquena al ferrocarril, i especialment al transport de mercaderies per aquest mitjà, el que ens situa en un decreixent 4%

de mercaderies transportades amb tren pel que fa a la resta de maneres. No obstant això, com ja ocorregués fa uns anys amb

l’AVE, de l’abandó es vol passar a unes inversions faraòniques que està per veure que puguem pagar… i que siguin les que

necessitem.

Així, el Ministeri de Foment ha vingut gastant uns 19.000 milions d’euros en

infraestructures de transport cada any en 2008 i 2009, xifra que es va reduir una mica el 2010, i que el 2011 ha quedat en

13.000 milions. Per a valorar la magnitud d’aquestes xifres, recordi’s que el decretazo de maig de 2010

suposava uns estalvis de 7.500 milions a l’any. A més, està la despesa de les Comunitats Autònomes en altres 

infraestructures de transport, que en el seu conjunt pot superar (almenys fins a

2009) els 5.000 milions a l’any.

D’aquestes enormes quantitats l’AVE ha estat el mitjà més afavorit:

ha rebut, grosso modo, 7.000 milions d’euros a l’any per a nova infraestructura. D’on, per tant, sortiran els, també, 7.000

milions d’euros anuals necessaris per a fer gairebé de nou els corredors ferroviaris per a mercaderies que s’estan

plantejant per a abans de 2020? Seran a costa de suspendre les inversions en AVE, el que seria una fantàstica notícia, o se

sumaran a aquesta despesa? A més, no s’havia promès que la construcció de l’AVE anava a permetre que “alliberéssim” la

xarxa convencional per al trànsit de mercaderies? Com es justifica, llavors, totes aquestes inversions en traçats nous per a

mercaderies?

Serviran aquests corredors de pretext per a ampliar els

ports mediterranis i atlàntics, i construir altres nous com el de Gorgel, a Múrcia, amb l’expectativa dels augments de

tràfic que es generaran? Es pot creure de debò que els grans operadors logístics recalaran en la façana marítima

mediterrània per a després continuar amb tren fins al nord d’Europa, quan tenen resolta la logística en llocs com Rotterdam

de forma més ràpida i senzilla? Però, és que no se sap que vivim en un planeta amb recursos limitats? Pensem que podrà

seguir incrementant el trànsit de mercaderies indefinidament amb la crisi climàtica que estem provocant? Que sempre anem a

tenir petroli per a moure quantitats creixents de productes d’Àsia a Europa?

I, l’última pregunta que es planteja Ecologistes en Acció referent a això: encara hi ha algú que es cregui el

conte “de la lletera” de les infraestructures de transport, allò de que generen riquesa i ocupació per onsevulla, vivint en

el país que té les infraestructures més modernes i en major quantitat d’Europa (més quilòmetres d’autopistes-autovies, més

quilòmetres d’AVE i més quantitat d’aeroports), i on tenim la major taxa d’atur i se’ns estan aplicant algunes de les més

draconianes retallades socials?