El Dissabte, 23 de gener, el diari “Publico”, entrega als seus lectors( només a València i
Castelló, en altres ciutats, l’entrega és en un altre orde). El llibre de “¿Qué es la propiedad?” de Pierre-Joseph
Proudhon.
El llibre és una de les obres mes difoses, de l’anarquisme. Si no tens el llibre, dissabte que ve és una bona
oportunitat d’aconseguir-ho.
Pierre-Joseph Proudhon (15 de gener de 1809, Besançon, França – 19 de gener de 1865, Passy, França) fou un dels pares de l’anarquisme modern.
Actiu combatent contra el poder i l’Estat, Proudhon fou un dels màxims
ideòlegs dels nous socialismes que succeïren els
corrents historiogràficament anomenats de «socialisme utòpic». Ensems amb Karl Marx –amb el qual tingué en un principi una ferma amistat que derivà en una forta rivalitat
personal i política– s’encarregà d’establir els fonaments d’una de les dues branques del socialisme de la segona meitat
del segle XIX: l’anarquisme. Justament, fou el primer pensador
llibertari que emprà aquest terme per a definir un ideari socialista concret. Les bases de l’antiestatisme, el federalisme social (a partir del
principi federatiu) i el mutualisme aparegueren en Proudhon. Sintetitzen la
visió col·lectivista de l’anarquisme, que compartí, en certa manera, amb Mikhaïl Bakunin, l’altre gran pensador
i activista anarquista del moment.
En afirmar el mutualisme, Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat
del comunisme fourierista i del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment hom considera Proudhon en la
línia de l’anarcocol·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, encunyada principalment a
Qu’est ce que la propriété ? (1840). En aquesta obra
primerenca, l’autor descriu una complexa semblança d’una «propietat federativa». Formalment, Proudhon s’oposa a la
propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s’oposa a la propietat privada. L’autora trotskysta Annie Kriegel
ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una «copropietat de mà comuna» (Kriegel, 1968: 39), que fóra a
l’essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl
Marx, que l’acusava d’«utopista petitburgès» (Gurvitch, 1965: 53).