del Grup Contenemar. Mentrestant, prosseguixen els acomiadaments en empreses del grup.
111.
La tripulació del Mercedes del Mar Roman a bord del barco, en el port de València, des del 27 de juliol.
Porta quatre mesos sense cobrar. Dels 32 treballadors que van començar la vaga, actualment només resistixen 15.
Els que falten s’han anat a la cerca d’un altre treball. Pedro, un dels 15 que continuen a bord d’este barco de la
companyia Iscomar, una de les empreses del Grup Contenemar, explica que no poden anar-se sense més. “No et despedixen i, al
no fer-ho, si te’n vas estàs abandonant el lloc de treball, de manera que no pots cobrar la indemnització per acomiadament”.
A Barcelona, els empleats del Teresa del Mar, un altre barco del grup Contenemar, un holding que conformen prop de cent
empreses controlades per la família Vaig seguir, estan en una situació semblant. El Gràcia del Mar es troba a Vigo; allí
l’empresa va tallar el subministrament de queviures i d’energia per a desallotjar la nau. A més hi ha altres ERE presentats
en empreses del grup, com Estibadora de Ponent, Terminals del Túria, Transports Guadalaviar, i un expedient en les oficines
de Contenemar a Madrid.
“El grup està ferit de mort”, sentència un reportatge sobre Contenemar en la revista
Transport XXI, “el concurs de creditors afecta quasi totes les societats del grup, que té en curs huit ERE d’extinció que
afecten el 70% dels seus ocupacions”.
La companyia justifica els acomiadaments per la crisi econòmica. El descens
de l’activitat comercial, exposen, ha portat a Contenemar a acumular pèrdues per 42 milions d’euros. No obstant això,
segons explica l’advocat Rafael Goiría, la ferida d’esta companyia no és tan greu: “Amb els estudis que hem fet, dels 42
milions de pèrdues, el 70%, és a dir, 30 milions, són deutes a empreses del grup, apuntades per a augmentar les pèrdues, un
artifici comptable”, explica este lletrat a DIAGONAL. “En un pla metafòric, la qual cosa ocorre és que a cada costat de la
taula s’assenta un germà: entre ells s’imposen el preu dels nolis, es noliegen barcos a preus fora de mercat i es manegen
els preus, de manera que quan demanaran crèdits als bancs presenten balanços sanejats i quan els interessa una operació com
l’actual el que fan és unflar-se a pèrdues”, detalla.
Des del Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant-CGT
(STMM-CGT) assenyalen que darrere d’este moviment apareix la intenció del Grup d’empitjorar les condicions dels
treballadors, de per si castigades per la parcel·lació; despedir treballadors per a contractar més barat, de manera que les
indemnitzacions de les persones despedides córreguen a compte del Fons de Garantia Salarial i l’INEM.
Mentrestant, “l’empresa continua la seua normal activitat utilitzant barcos noliejats i espais de celler d’altres barcos.
En definitiva, la càrrega transportada és la mateixa que en anys anteriors sotmesa a les naturals oscil·lacions del mercat”,
resumix l’escrit presentat per STMM-CGT a la Conselleria d’Ocupació de Madrid contra l’Expedient d’Extinció de Contractes
de Contenemar. I en el mercat, la qual cosa li correspon a esta empresa és un 40% del sector del transport marítim de
mercaderies, un tros de tortada que li va reportar 131 milions en ingressos en 2008 i que permet, com a figura en
l’Expedient, que sis membres de la família Vaig seguir estiguen donats d’alta en la Seguretat Social en diferents empreses
del grup com a treballadors per compte d’altri, “el que, a més de ser il·legal, suposa un cost anual en salaris i càrregues
socials d’uns 630.000 euros”. A més, la Comissió de Treballadors de Contenemar denúncia una desviació de capitals de més
d’un milió d’euros des de Contenemar a comptes particulars de la família Vaig seguir.
Enric Tarrida, secretari
general de CGT Sector Mar i Ports, considera improbable que l’empresa haja passat en dos anys de tindre beneficis sucosos a
pèrdues de tanta magnitud, a pesar del davallada de l’activitat provocada per la crisi. En açò aprofundix Goiría, qui també
critica la passivitat de l’administració davant del dumping laboral dut a terme pels Vaig seguir. Pedro, a bord del barco,
confirma que cap funcionari s’ha passat per allí, tan sols una parella de la Guàrdia Civil es va acostar al port, en els
dies previs a la disputa del campionat de Fórmula U, per a preguntar per una pancarta que els empleats havien penjat en el
Mercedes del Mar.
La importància de cognomenar-se Segui.
L’afonament en 2007 del Do Pedro, un dels barcos d’Iscomar, i l’abocament de part del seu fuel en la costa d’Eivissa va
portar als periòdics el nom d’esta companyia. Aproximadament 1.400 treballadors són empleats per les distintes empreses dels
Segui. Eixe és, segons el parer de Rafael Goiría, un dels motius perquè fins ara cap Govern haja volgut interferir en les
seues activitats, a pesar que des dels ‘80 esta companyia arrossega un deute amb l’Administració, amb Hisenda, la Seguretat
Social i les autoritats portuàries que hui es calcula de 60 milions d’euros. Al setembre, ANAVE, la patronal naviliera, va
criticar la “condescendència per part dels gestors públics” amb Iscomar i Contenemar a l’hora d’exigir-los els pagaments
corresponents.
“Ningú els fica mà”, assenyala Goiría, i és que la influència de la família Vaig seguir en la
política balear és significativa. Dos dels seus membres formen part del Partit Popular menorquí; un d’ells, José Vaig
seguir, ha sigut senador, i la família també controla el Diari de Menorca.