la veu però no el pensament de Ferrer i Guàrdia. Cent anys després, l’herència d’aquella «Escola Moderna» que va fundar a
Barcelona, i que va tindre la seua màxima expressió a València, seguix visca en les aules.
Foto:Aula principal de l’Escola Moderna de la plaça Pellicers en 1910 fotos de la
tesi «L’escola moderna de valència»
RAFEL
MONTANER/VALÈNCIA/Levante
«Viva l’Escola Moderna!» Va ser l’últim que va cridar Francesc Ferrer i Guàrdia abans
que el gran grup d’afusellament acabara amb la seua vida el 13 d’octubre de 1909 en les trapes del Castillo de Montjuic. La
dreta autoritària i conservadora que dirigia aquella Espanya de la Restauració borbònica ho havia triat com a cap de turc de
la Setmana Tràgica de Barcelona. Va ser acusat d’instigar aquella revolta popular de juliol de 1909 contra les partides
massives de soldats per a la guerra del Marroc i inclús de la crema d’un convent que mai va cremar.
La història de
l’Escola Moderna de València, que va perviure durant més de dos dècades en el número 1 de la Plaça de Pellicers del barri
del Carme, arranca en 1906 després del tancament de l’assaig racionalista de Ferrer a Barcelona, que a penes va durar cinc
anys.
L’escola racionalista que va idear Ferrer i Guàrdia caló en la Comunitat Valenciana, on van arribar a existir
segons el catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat de València, Miguel Lázaro Lorente «una dotzena, bàsicament
en la província de València, entre les que sobreïxen les de la capital, Buñol i Xàtiva». La primera, que inclús va obrir una
sucursal en el Camí al Grau, va arribar a tindre en 1911 més de 400 xiquets i xiquetes estudiant braç a braç en un país on
l’ensenyança estava segregada per sexes.
Suport blasquista
La raó d’este
èxit radica en el suport que van trobar les tesis del pensador català entre els partits republicans valencians, bàsicament
del blasquisme, que va recolzar les escoles amb subvencions municipals Esta empara va fer que «els mestres racionalistes
millor preparats, Samuel Torner i José Casasola, dos dels principals deixebles de Ferrer i Guàrdia a Barcelona», recalaren en
el Cap i Casal.
L’existència de l’Escola Moderna valenciana no va ser fàcil, perquè davant es van trobar amb la
«hostilitat sistemàtica dels grups ultraconservadors, especialment de l’Església», relata el professor. En la seua tesi
«L’Escola Moderna de València», el catedràtic arreplega el manifest del diari «La Veu de València», òrgan oficiós de
l’arquebisbat, exigint la clausura del que considerava una «fàbrica d’anarquistes» per ser una escola «bisexual, àcrata,
revolucionària, anarquista, antisocial i antimilitarista». En este clima, «era quasi un hàbit del governador civil, tancar
l’escola cada vegada que hi havia disturbis o sobres», afig.
El governador
«periodista»
Així, a l’agost de 1909, després dels successos de Barcelona, que a penes van tindre repercussió a
València, s’ordena la clausura de l’escola perquè el seu director, Samuel Torner, tenia en sa casa una al·legoria
revolucionària de l’Anarquia, una pintura que es va fer famosa a l’ocupar tota la portada del diari nacional ABC del 15 de
setembre de 1909.
El governador Jenaro Pérez Moso va enviar ell mateix la imatge del quadro a Madrid, i va justificar el
tancament i el desterrament del director, que es va exiliar a Argentina, a l’assegurar que els xiquets veien la pintura des
de les classes. La vivenda del mestre, no obstant això, estava separada i tenia una entrada diferent.
A pesar d’estos
problemes, Lázaro Lorente revela que Ferrer i Guàrdia, que junt amb la seua companya Soledad Vilafranca va visitar l’aules
de la plaça Pellicers al febrer de 1909, va veure en l’experiència valenciana «la més digna i interessant continuació a la
iniciada per ell en 1901, per la qual cosa va projectar finançar l’adquisició d’un local en propietat, pla que va frustrar
la seua execució».
El bibliotecari que va voler matar el rei
L’escola
ferreriana de Barcelona seria clausurada després que el seu bibliotecari, l’anarquista Mateo Morral, intentara assassinar
Alfons XIII. L’1 de maig de 1906, dia de la boda del rei, quan la comitiva nupcial passava pel carrer Major de Madrid, el
jove llibertari sabadellenc va llançar una bomba des de la finestra d’una pensió que va matar a 23 persones. Les cordes de
les banderoles que penjaven dels balcons van desviar l’artefacte. Dos dies més tard era arrestat Ferrer i Guàrdia com a
director de l’Escola Moderna. Va ser acusat de complicitat i va passar un any a la presó, però no van poder provar cap
càrrec. La seua detenció va deslligar una campanya de protestes fora i dins Espanya, on els seus principals focus van ser
Catalunya i València.