El STMM CGT
continuarà prestant el seu suport total als tripulants i treballadors, agraïx la solidaritat de tots aquells que de forma
desinteressada estan aportant aliments o altres necessitats bàsiques als tripulants.
«ISCOMAR» ha comunicat a la tripulació del MERCEDES DEL MAR que no pensa “posar un dur més” per a combustible, aigua
i menjar.
«SA NOSTRA» no pareix estar interessada en un barco que és propietat seua.
El dijous 22
d’octubre, bufaven ratxes de força 8 – 9 de ponent, aconseguint velocitats de més de 40 nucs. Els caps del MERCEDES DEL MAR
van començar a partir-se davant de l’espenta del vent sobre l’obra morta del barco. La tripulació, que porta sense cobrar
des de juny, prestos a complir professionalment amb el seu treball, reposen les estachas trinxades, sent necessari la
intervenció d’un remolcador de port, avisat davant de l’emergència i prestant el seu servici davant de la urgent necessitat
(única raó per a actuar amb un barco d’ISCOMAR, ja que davant de l’impagament patit tenen autorització de l’Autoritat
Portuària per a negar-se a prestar-los el servici de remolc portuari.
Ja van patir situació semblant el passat 17 de
setembre, quan un altre temporal va assotar la costa llevantina. En eixa ocasió, si és possible, van estar més prop del
desastre. Els tripulants que resistixen a bord, en número escàs per a les necessitats habituals d’un barco d’estes
característiques, es van haver d’emprar a fons per a reforçar amarres.
Com a contrapartida a la seua responsabilitat,
l’empresa els comunica que no pensa pagar més subministraments de combustible o altres necessitats. Esta setmana ja van
patir l’apagada de dos dies, sense combustible no hi ha llum, ni altres servicis. A la penosa situació que estan passant els
tripulants del MERCEDES DEL MAR se li va afegir la falta absoluta de condicions d’habitabilitat a bord, els WC inutilitzats,
sense TV, comunicacions, enllumenat, etc.
A més esta situació deixa al barco amb una notable indefensió
davant de qualsevol contratemps que puga afectar greument la seguretat del mateix o d’altres barcos pròxims. Sense
combustible, i per tant sense màquines principals ni auxiliars, no hi ha capacitat de maniobra, ni possibilitat d’usar
maquinetes o cabrestants, ni cal posar en marxa les bombes de traga o els sistemes contraincendis, és a dir, un problema que
transcendix al MERCEDES DEL MAR i als seus tripulants, encara que ells són sens dubte els ostatges de l’actual estat de
coses. Com a resposta, les administracions apliquen la política de l’estruç, i suposem que creuen els dits “esperant que no
passe res”, fins que passa.
Els tripulants, per la seua banda, insistixen a mantindre a flotació la seua dignitat,
reclamen respostes, però ni les Administracions que tan condescendents han sigut amb CONTENEMAR / ISCOMAR permetent l’actual
estat de coses, ni la família SEGUI, ni la pròpia SA NOSTRA d’INVERSIONS responen.
Esta última entitat, branca
financera de la caixa SA NOSTRA de Balears, i propietària al 100% del barco MERCEDES DEL MAR no atén les crides del capità
el qual confia fer-los arribar la seua preocupació per quelcom que en bona lògica té com a mínim un important valor econòmic
(estimem que el deute de MEYKEL amb SA NOSTRA podria rondar els 5 milions d’euros), com si l’assumpte no fóra amb ells, o
com si els importara molt poc que se n’anara en orris.
Altres barcos seguixen rumbs paral·lels. L’ISABEL DEL
MAR, el JULIA DEL MAR i el TERESA DEL MAR, romanen en el port de Barcelona, sense destí i amb un futur incert per a ells i
per a la Gent de Mar que els ha cuidat, mimat i patit durant anys.
Els responsables d’ISCOMAR / CONTENEMAR,
Andrés, Pablo, Pedro i Catalina Vaig seguir Soloaga i Gabriel Malvido Vaig seguir, entre altres (tant munta, munta tant), no
atenen a ningú, no paguen, no donen solucions, no cobrixen tan sols les necessitats bàsiques de què treballen per a ells, ni
tan sols solen agafar el telèfon. Però en canvi si tenen temps i recursos per a amenaçar un tripulant peruà i inclús
denunciar-ho a la Policia davall la falsa acusació de situació il·legal, en una actuació tan absurda que només cal
interpretar-la en algú que es creu amb dret a tot i que els altres són lacais al seu servici. El “crim” comesa pel tripulant,
ha sigut rebutjar l’oferta de pagar-li només un mes de salari (del total de quatre que li deuen) i el bitllet per a sa casa,
la seua gosadia, la de plantejar que ell no se’n va si no li paguen tot allò que s’ha guanyat honradament.
Per a
més inri, resulta incomprensible que l’Administració, davant d’este desastre, permeta als mateixos responsables d’unes
actuacions que han generat enormes deutes públics (que pagarem tots) i privades, i causat la ruïna a molts ciutadans,
continuar operand amb tota impunitat en els ports de Sagunt i Alacant a través de l’empresa ÀFRICA CONTENIDORS LINE
(l’administrador únic dels quals és Andrés Vaig seguir Soloaga), noliejant barcos i movent càrregues a Canàries i a Àfrica
sense majors problemes.
Des d’ací animem que continuen les mostres d’alé cap als treballadors afectats i exigim
a les administracions a què prenguen mesures urgents per a atendre a les necessitats immediates dels tripulants i a establir
mecanismes de solució que permeten finalitzar este lamentable procés, i que asseguren que els culpables d’allò que s’ha
ocorregut no isquen impunes.
El STMM CGT continuarà prestant el seu suport total als tripulants i
treballadors, agraïx la solidaritat de tots aquells que de forma desinteressada estan aportant aliments o altres necessitats
bàsiques als tripulants.
Així mateix CGT ha iniciat una campanya interna d’arreplega de fons dirigit a cobrir el
més prioritari.