Empitjora la norma anterior castigant els sindicats minoritaris i als treballadors de sectors perillosos i amb especial penúria.
Amb sorpresa hem llegit una informació publicada en el diari El País amb data de hui 20 de febrer de 2014 i el titular El Govern proposa avançar la jubilació en els treballs conmuchas baixes i alta mortalitat en la qual s’assenyala: “El Ministeri de Seguretat Social contempla un termini de sis mesos per a acreditar l’ús de coeficients reductors en professions que no complisquen amb els requisits”. A continuació la informació afegia: “El Govern vol que els treballadors que exercixen activitats amb elevats índexs de mortalitat i que impliquen seqüeles puguen jubilar-se abans sense que la seua prestació es veja penalitzada. Així consta en el primer esborrany elaborat pel Ministeri de Seguretat Social, al qual ha tingut accés EL PAÍS, i sobre el qual organitzacions sindicals i empresarials bolcaran en les següents trobades les seues propostes dins de la taula de negociació sobre les pensions”.
Des de CGT ja teníem coneixement des de fa pocs dies d’eixe document, però el que la informació no assenyala és que eixe text ens sembla als i les treballadors afectades una autèntica vergonya. Recordem que esta mesura afecta a conductors professionals, treballadors/as amb productes químics i perillosos, treballadores/és de cures, bombers/as, treballadors/as de la mar, etcètera. Com a sindicat de classe que portem anys lluitant per l’aplicació dels coeficients reductors i del decret del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en 2011, volem manifestar el nostre desacord amb el nou RD que ens sembla un autèntic despropòsit i retrocés pels següents motius:
Imposa la sol·licitud conjunta d’organitzacions empresarials i sindicals, fent dependre l’activitat sindical i la defensa dels drets i interessos de la classe treballadora a la voluntat empresarial, vulnerant el dret fonamental de llibertat sindical i contravenint el resolt per la Sentència 1333/2023 del Tribunal Suprem, en un recurs formulat per CGT. Un error que ja manifestem bloqueja la majoria de sol·licituds d’aplicació i que genera a més un garbull burocràtic del qual és molt difícil eixir amb un acord conjunt per motius obvis.
Es desnaturalitza i es buida de contingut l’autonomia sindical en sotmetre l’acció sindical a la voluntat de les empreses, condicionant a això el dret dels sindicats a exercir aquelles activitats dirigides a la defensa, protecció i promoció dels interessos dels treballadors, afectant en este cas a un àmbit especialment sensible com és el de la salut dels treballadors per la realització d’activitats laborals que impliquen el sotmetiment a un excepcional índex de penúria, perillositat, insalubritat o toxicitat.
Limita la sol·licitud i participació en el procediment als sindicats més representatius a nivell estatal i autonòmic, per la qual cosa sindicats amb presència en determinats sectors d’activitat no podran instar ni participar en el procediment, vulnerant el dret fonamental de llibertat sindical i contravenint el resolt pel Tribunal Suprem en Sentència de 22 d’octubre de 2012 que declara la nul·litat de l’expressió «més representatius» en la norma anterior, en tant que, segons el Tribunal Constitucional, la promoció dels interessos dels treballadors correspon, sense distinció, a tots els sindicats.
Es fixa un termini màxim de 6 mesos per a la resolució de les sol·licituds, però això és enganyós, perquè al mateix temps s’establix expressament el silenci administratiu negatiu: en el cas que el Ministeri de la Seguretat Social no resolga el procediment, s’entén desestimada la sol·licitud, per la qual cosa es preveuen nombrosos recursos enfront de la possible inactivitat de l’Administració si no complix amb les seues responsabilitats en la tramitació de les sol·licituds en el termini de sis mesos des del registre d’estes.
Es crea un grup de treball restringit per a l’estudi de la penúria en activitats professionals a partir de determinada edat que només està conformat per UGT, CCOO, la patronal, el Ministeri de Seguretat Social i la Inspecció de Treball, limitant la participació dels altres sindicats representatius en un sector o en una comunitat autònoma.
Es crea una comissió d’avaluació restringida integrada pel Ministeri de la Seguretat Social, la patronal i CCOO i UGT, que emetrà informes preceptius sobre la sinistralitat en un determinat sector o activitat. Quan precisament hem vist que ni CCOO ni UGT s’han preocupat seriosament d’este assumpte en els últims anys i pràcticament hem sigut CGT l’únic sindicat a manifestar-nos per la seua aplicació.
Es dificulta la sol·licitud de coeficients reductors als treballadors/as que hagen treballat en sectors o activitats amb especial penúria a partir d’una determinada edat, ja que a diferència de la norma anterior, que permetia la sol·licitud amb independència de si es trobaven treballant en eixa activitat en el moment de la sol·licitud, ara només poden sol·licitar l’aplicació dels coeficients els qui acrediten estar treballant en eixa mateixa professió. De tal manera que les conseqüències d’activitats anteriors no són tingudes en compte.
Finalment afegir que com portem fent en els últims anys, des de CGT continuarem donant la batalla per la conquesta d’un dret reconegut i mal executat per diferents Governs que s’obstinen a buscar un acord amb empresaris i cúpules sindicals que no té gens d’interés a resoldre este assumpte. Els coeficients reductors tracten de garantir un mínim de qualitat de vida per a aquelles treballadores afectades i afectats en la salut a conseqüència del seu desenvolupament professional. És una autèntica vergonya que un Govern que es diu d’esquerres este més preocupat pel múscul explotador de les empreses que per la salut de la classe treballadora.
MATAR-SE A TREBALLAR ÉS UNA MERDA!
APLICACIÓ DELS COEFICIENTS REDUCTORS JA!