competitivitat?
tota la vida, Grècia, Irlanda i Portugal, i l’amenaça i atacs especulatius sobre l’Estat espanyol, comporta la creació del
fons de rescat europeu (dotat amb 440.000 milions d’euros) per a comprar directament deute als països afectats per
l’especulació “dels mercats” (1) i, d’aquesta manera, garantir la devolució del prestat al sector financer amb substancials
interessos.
nou pacte de l’Euro, o pacte per la competitivitat, estableix amb caràcter estructural, és a dir, d’obligat compliment per a
la UE-27, unes determinades polítiques econòmiques que signifiquen un nou gir de rosca sobre les condicions de vida de la
majoria i directament centenars de milers de persones són empobrides, precaritzades i ningunejades.
referenciats a l’Índex dels Preus. Això suposa canviar les regles de la Negociació Col·lectiva, desvinculant els salaris
del cost de la vida, alhora que es limita el nivell de centralizació dels convenis col·lectius i s’exigeix una flexibilitat
interna, és a dir, acabar amb el poder contractual sindical en la fixació de les condicions de treball sobre jornada (temps
de treball), organització de treball (torns, sistemes de retribució, etc.) i acomiadaments.
contracte per part de l’empresari.
de l’edat de jubilació i reducció de la quantia de la pensió.
Fiscals: Disminució del deute públic (per llei) endurint les penalitzacions per a qui no compleixi.
la Comissió Europea intervindrà en els Pressupostos de cada estat membre per a vigilar que compleixen amb les polítiques
acordades.
“pares” de la UE, Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea, ha declarat que el document del Pacte de l’Euro, és…
”el document més reaccionari mai produït per la Comissió”. Ni tan sols apareix, encara que solament fora en la retòrica,
una referència als més de 23 milions de desocupats i milions i milions de precaritzats socialment, desapareixent l’Agenda
Social de la Comissió.
milions de persones, es troben en l’estat espanyol. Govern, Sindicats i Empresaris, volen tancar les polítiques contingudes
en el Pacte de l’Euro a aplicar en l’estat espanyol, el 2 de febrer de 2011 en el denominat “Acord Social i Econòmic per al
creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions” i enterraran les polítiques de mobilització per a revertir les
sortides antisocials a la crisi:
la Reforma Laboral plasmada en la Llei 35/2010, en tot el recorregut del contracte, des de l’entrada, la permanència i la
sortida.
garantida de la quantia de la pensió.
d’euros invertits en el desmantellament de les Caixes (FROB) i la seva bancarització.
cavall per a reduir el dèficit i el deute als criteris fixats per la UE: disminució salarial a totes les persones que
treballa en les distintes Administracions Públiques i congelació de pensions i, altres mesures fiscals.
2011, garanteix la disponibilitat unilateral de les condicions de treball: salaris, jornada, sistemes de retribució, torns,
etc. i fa desaparèixer l’autonomia en la Negociació Col·lectiva, és a dir, atempta directament contra la Llibertat Sindical
i el conflicte (vaga) i, els salaris han disminuït pel mateix mètode, el decretazo, alhora que la
productivitat ha augmentat. Es garanteix la taxa de guany del capitalisme.
en principi i mundial després, i els sindicats CES, es passen la vida “concertant” amb els diferents governs dels seus
països sobre com ser més competitius per a recuperar la taxa de guany del capital, o de “l’economia” (com diuen ells) i,
davant les polítiques concretes i generals que sancionen i apliquen els governs de la UE, es treballi en la desmobilització
de la societat.
construir una nova societat basada en la llibertat i la justícia social.
noms i cognoms, doncs són els fons d’inversió dels bancs europeus, entre uns altres, qui posseïxen la major part dels
títols del deute d’aquests països.