grec va aprovar aquesta matinada del 12 al 13 de febrer un dràstic paquet de retallades exigit per la “Troica”, conformada
per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, enmig d’una onada de disturbis en els carrers
de la capital. Les retallades eren la condició imprescindible per a rebre els 130.000 milions d’euros del pla de
«rescat».
contra d’un total de 300) va votar a favor del “paquet” neoliberal facilitant els 151 vots necessaris per a aprovar unes
mesures que són àmpliament rebutjades pel gruix de la societat grega.
mostrar el seu rebuig a les retallades socials, convocats per sindicats, moviments socials, indignats, grups anarquistes,…
amb banderes gregues i pancartes contra la troica, contra el Govern, el FMI i contra la canceller alemanya, Angela Merkel.
Arran del llançament de gasos lacrimògens i l’onada de repressió policial la major part dels assistents es van dispersar
pels carrers adjacents sent perseguits per agents. La plaça Syntagma va quedar repleta de fum.
es van escoltar milers de crits i posteriorment els disturbis es van estendre pels carrers adjacents amb centenars de
manifestants enfrontant-se a la policia amb còctels molotov i pedres. Grups de manifestants van calar foc a una dotzena
d’edificis en les avingudes Stadiu i Aeolu, entre ells seus bancàries i diverses cafeteries de grans marques. Diversos
edificis, algun d’ells històric, desenes de botigues, sucursals bancàries, un cinema, caixers automàtics, cotxes,
cafeteries i fins a una botiga d’armes en el centre d’Atenes van cremar en flames. Va haver-hi més d’un centenar de ferits
i 50 detinguts pels disturbis. Eren les mostres més virulentes d’una gran protesta que va dur als grecs als carrers hores
abans que el Parlament grec votés a favor dels extrems ajustaments que imposen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu
(BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), la cridada troica, en canvi de salvar a Grècia de la fallida.
realitzar manifestacions de protesta. En la ciutat de Volos, es va calar foc a l’ajuntament i es va assaltar l’oficina
tributària, on es va portar a terme una crema de documents. En la illa de Kerkyra es van registrar disturbis. Manifestants
van destrossar els despatxos de dos diputats. En la illa de Creta també ha estat destrossat el despatx de Manolis
Stratakis, diputat del PASOK i un grup de persones ha ocupat la televisió local a Iraklio, cridant a una vaga general
indefinida en tots els llocs de treball.
Parlament grec va votar a favor del draconià pla que sotmetrà als ciutadans a un nou ajustament de cinturó que durarà tres
anys i equival al 7% del Producte Interior Brut de Grècia. Això suposa un triomf del primer ministre, el tecnòcrata Lukas
Papadimos, que hores abans de la votació pressionava als diputats perquè donessin suport les retallades escampant la por al
“caos social” si Grècia no segueix les directrius de la UE i es veu forçada a sortir de l’euro.
conservador ND, va ser suficient per a ratificar l’acord sobre la quitació dels títols de deute grec (els creditors
deixessin de cobrar 100.000 milions, la meitat del que posseïxen) i el nou pla de rescat de 130.000 milions d’euros que
evitarà que el país entre en suspensió de pagaments el 20 de març, quan ha d’afrontar un pagament de 14.400 milions. Al
final, va haver una còmoda majoria: van votar 279 diputats, d’ells, 199 a favor i 75 en contra. Va haver-hi cinc
abstencions. Un total de 11 diputats del socialista Pasok i nou de ND van trencar la disciplina de vot de les dues
formacions i van rebutjar les retallades. Es van abstenir altres nou parlamentaris del Pasok i un de ND, igual que el grup
parlamentari de Laos, la formació ultradretana que la setmana passada va abandonar el Govern per desavinences.
retallada, mesures com la retallada del 22% del salari mínim (se situa ara en 751 euros), a més de l’acomiadament de 15.000
funcionaris aquest any (150.000 en tres anys), la retallada en les pensions, una reducció del 20% dels salaris del sector
privat eliminant les pagues extres, la recapitalització de la banca amb 40.000 milions d’euros, o la privatització de
l’aeroport d’Atenes, les empreses públiques mineres, subministradores d’aigua i elèctriques i dels terrenys de l’Estat en
illes gregues.