La Secció Sindical de CGT en la Universitat de València assenyala la importància de la investigació duta a terme, des del Departament de Sociologia i Antropologia Social, per Juan Antonio Santos Ortega, David Muñoz Rodríguez i María Manuela Poveda Rosa, a finals de 2015. Sota el títol “En cos i ànima: intensificació i precarietat en les condicions de treball del professorat universitari”, l’estudi analitza les conseqüències de la implementació del Pla Bolonya i l’aplicació del Decret Wert en el professorat d’aquesta universitat, i desgrana quins són els “canvis profunds en les condicions de treball” sobre els quals els sectors més crítics de les universitats van alertar en el seu moment. La CGT destaca que para quasi un 30% del professorat, que veu ampliada la seua docència a 29 crèdits, la intensificació de treball dificulta la salut laboral i la qualitat docent.
Les dades d’un estudi recent, elaborat per un grup de recerca del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV i publicat en el número 32 de la revista Arxius de Ciències Socials, mostren que para quasi un 30% del professorat, que veu ampliada la seua docència a 29 crèdits, la intensificació del treball dificulta la salut laboral i la qualitat docent. L’empitjorament es produeix en totes les esferes que ha inclòs el qüestionari utilitzat en l’enquesta realitzada en la Facultat de Ciències Socials: conciliació vida personal-vida laboral, relacions amb l’alumnat, relacions entre els companys i companyes, actituds cap a l’avaluació i cap a la promoció.
En totes aquestes esferes, subratlla la CGT, les dades “revelen un procés d’intensificació” en el qual un 84% del professorat manifesta que “es porten treball a casa i que no aconsegueixen desconnectar” o un 80% que pensa que “el treball afecta negativament a altres facetes de la seua vida personal i familiar”.
L’estudi mostra també actituds molt crítiques del professorat, actituds que la Secció Sindical de CGT ha constatat en la labor sindical quotidiana, entorn de l’avaluació: un 77% considera que caldria revisar els criteris respecte a la falta de mitjans per a la recerca o a l’empitjorament de les relacions amb l’alumnat -un 65% opina que el pas al sistema de Bolonya no ha sigut beneficiós- i amb els col·legues -un 54% pensa que la relació amb els companys s’ha tornat molt competitiva.
Totes les dades anteriors, així com molts altres que s’arrepleguen en la investigació, apunten a un procés de precarització que pot provocar situacions de burnout i desmotivació en el treball. Les repercussions negatives d’aquestes tendències sobre la qualitat docent ja es perceben sobretot en els grups que més pressió pateixen, entre ells el professorat carregat amb més crèdits (29), que ha de donar el doble de docència que aquells catedràtics i professors titulars que han aconseguit una avaluació positiva en forma de sexennis de recerca. Aquesta avaluació -molt qüestionada- no té res a veure amb els mèrits docents, però no obstant açò permet als seus beneficiaris donar només 16 crèdits”.
Enllaç a la revista: http://roderic.uv.es/handle/10550/49026
Secció Sindical CGT-Universitat de València
València, 8 de juny de 2016