El PP hauria cobrat comissions per construir escoles públiques a la Comunitat Valenciana (se’n calculen sobrecostos de 1.000 milions) i, segons apunten les investigacions, també s’hauria lucrat amb la construcció d’hospitals i de centres de salut. Així ho ha avançat el diari El País, que també hi apunta com a persona clau Máximo Caturla, assenyalat com a “recaptador” quan era gerent de Ciegsa –l’empresa pública de construcció d’infraestructures educatives–, que va ser prèviament subsecretari de Recursos de la Conselleria de Sanitat durant el període en què se centren les investigacions, entre el 2000 i el 2003, i hi hauria aplicat el presumpte sistema de cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions.
En aquest període es van assentar les bases del nou mapa d’infraestructures sanitàries i es va forjar la joia de la corona, el nou hospital La Fe, que va tenir un sobrecost del 23%, ja que el pressupost va arribar als 330 milions d’euros. L’hospital autonòmic de referència va ser adjudicat el 2003 a una unió temporal d’empreses entre les quals hi havia Lubasa, el responsable de la qual també està acusat en el ‘cas Gürtel’ de finançament il·legal del PP. La faena de Máximo Caturla com a subsecretari de Recursos comportava, entre altres, l’adjudicació de la construcció de centres i la dels contractes hospitalaris, que inclourien des de la compra i el lloguer d’equips d’hemodiàlisi i radiològics fins al llavat de la roba hospitalària o el subministrament d’aparells quirúrgics.
La Conselleria de Sanitat valenciana ha estat un graner d’imputats del PP valencià; així doncs, en l’època investigada (2000-2003) va tenir com a conseller en cap Serafín Castellano, detingut en la coneguda com a ‘trama del foc’; el seu successor va ser Vicente Rambla, imputat pel finançament il·legal del PP juntament amb la major part de la cúpula del partit; el següent va ser Rafael Blasco, a hores d’ara a la presó per malversació en el ‘cas Cooperació’; després hi van arribar Manuel Cervera i Luis Rosado, també imputats en la trama Gürtel.