El sector
res a veure amb la imatge idíl·lica que presenten els mitjans de comunicació, polítics o empreses presumptament
respectables. Un professional jove, guapo, vestit amb americana i corbata, altament qualificat, ben considerat i millor
pagat.
Aquesta no és la nostra realitat, mai ho ha estat. És un sector jove, aixó
si; qualificat, pot ser. Sobreexplotat també, des de sempre. I per la dinàmica del sector i els seus «professionals»,
ultracompetitiu i molt, molt, molt individualista. La compensació per aquestes condicions no era del tot dolenta, basada
sobretot en la negociació individual i l’anomenat job hopping.
Això consistia (el job hopping) en cercar la
millora de les condicions de treball, bàsicament el salari, canviant contínuament de feina. Al voltant de l’any 2000 ningú
no estava a la mateixa companyia més enllà d’un parell d’anys. El que no ho feia estava mal vist, fins i tot per les
mateixes empreses que el tenien per un incompetent o, pitjor encara, un acomodat.
La
situació sindical
D’altra banda aquesta pràctica feia impossible plantejar qualsevol forma
de lluita sindical. Qui havia d’afrontar una costosa lluita per millorar les seves condicions si només enviant el seu
curriculum rebia mitja dotzena d’ofertes, totes millorant aquestes condicions molt per sobre del que qualsevol lluita ho
hagués fet i amb menys esforç. El sector vivia la seva pròpia bombolla i també estava a punt d’esclatar.
Òbviament
el sindicalisme al sector era pràcticament inexistent. CCOO i UGT, els majoritaris, tenien una incidència nul·la en el
sector, gestionat per alliberats de banca i caixes d’estalvi, i amb l’únic objectiu de acaparar les subvencions de la
fundació tripartita.
A la CGT els afiliats són molt pocs i molt dispersos. A Barcelona no
arribàvem a mitja dotzena, afiliats a Banca, Metall i Activitats Diverses i cap Secció Sindical constituïda, i comencem a
establir contactes entre nosaltres i també amb companys d’altres territoris (Madrid) i companys d’altres sindicats amb
ganes «de fer coses». El resultat va ser la constitució de les primers Seccions Sindicals de CGT a Catalunya a Atos Origin
i Indra, a més d’un treball important, encara sense Secció, a la empresa EDS (actualment a HP).
Neix la Coordinadora
Mancava la flama que fes que tot això arranqués, i la van
trobar amb l’acomiadament d’un company a una petita empresa de Madrid, Integranova, a principis de 2008 quan estava
treballant per formar la Secció Sindical de la CGT a aquella empresa. Ràpidament tota aquella estructura informal es va
posar en marxa i va arrancar una campanya per la readmissió dels acomiadats que va sorprendre tothom.
Especialment interessant va ser la estructura i manera de treballar d’aquest grup que es gestava. Un grup amb
relacions personals molt estretes, que ens consideràvem tots companys i amics, dels que la major part no teníem hores
sindicals ni pertanyíem a cap Secció Sindical, afiliats diferents sindicats dins la CGT (Banca majoritàriament, però també
Activitats Diverses, Metall, Transports, Ensenyament, …) i el que ens definia era que treballàvem com
informàtics.
Desprès d’aquesta experiència ens vàrem plantejar organitzar-nos dins la CGT. La peculiaritat del
nostre sector, on les empreses i els treballadors queden enquadrats a l’àmbit de diferents sindicats de la CGT, ens van
portar a presentar una ponència al Congrés de Màlaga per la creació d’una Coordinadora de Informàtica a la CGT que
organitzés al seu si els treballadors informàtics dels diferents sindicats. Un cop aprovada la ponència amb la modificació
de «Coordinadora» per «Coordinació» vàrem començar a treballar.
La Coordinadora avui
Els
darrers quatre anys han estat de treball constant, molta militància i pocs mitjans, sovint amb la incomprensió de part de la
organització. El nostre creixement en afiliació ha estat important (a Catalunya ja superem el centenar d’afiliats), tenim
tres nuclis principals de la Coordinadora a Madrid, Barcelona i Saragossa, i afiliats a d’altres territoris com Valladolid,
Lleó, Múrcia, etc.
Tot i el creixement que hem tingut l’esperit continua sent el mateix. La
Coordinadora la continuem format companys que en molts casos no tenim ni hores sindicals ni Secció; treballem a nivell de
sector, i no tancats a la nostra empresa; fem com a mínim una assemblea al mes. Això ens ha permès treballar a un sector on
les Seccions Sindicals són la excepció més que la norma i on moltes vegades l’afiliat que participa a la Coordinadora és
l’única persona afiliada a la seva empresa, i que si no ho féssim d’aquesta manera es trobaria sol.
Això ens ha
permès portar endavant exitosament conflictes com la vaga de Alalza, on van acomiadar a la tot just constituïda Secció
Sindical, la lluita contra els acomiadaments de companys a les seves empreses (a CGI, a Irium, ISEE, Fotoprix, Yoigo,
etc).
Tot això no vol dir que haguem descartat el paper que poden jugar les Seccions Sindicals, només que l’activitat
sindical no ha quedat tancada dins les Seccions, com desgraciadament passa molt sovint a la nostra organització. Tot el
contrari, gràcies a la activitat de la Coordinadora s’han constituït un bon nombre de noves Seccions Sindicals al nostre
sector (des de Telvent fins a Axpe) i s’ha reforçat l’acció de les Seccions Sindicals als territoris on no tenien presència,
com vam fer a Barcelona per la vaga indefinida d’Alten, o a Madrid per la vaga indefinida de HP, territoris on la
Coordinadora va complementar l’activitat de les Seccions Sindicals.
Ara mateix la Coordinadora d’Informàtica
ha fet que la CGT sigui el sindicat amb més simpaties i més reconeixement al sector, tant per l’activitat demostrada com
per la facilitat que tenim en integrar nous militants a la nostra dinàmica. Una bona prova d’aquesta influència és
la nostra presència a les xarxes socials, que és el mecanisme preferit pels treballadors informàtics per informar-se.
Serveix com a exemple que el perfil de twitter de la Coordinadora te més de 6.000 seguidors, el segon perfil de tota la CGT
només per darrere del de CGT-Catalunya, i per davant dels de CGT, Rojo y Negro i molt per davant del següent perfil
sectorial, l’agrupació TIC de CCOO, que en té 700.
Als darrers mesos i a consequència de la crisi i les darreres
reformes la conflictivitat s’ha disparat, amb tres vagues indefinides a empreses del sector que s’han portat a terme amb un
seguiment força important i on la Coordinadora ha tingut una influència decisiva. Especialment significatiu és el cas de
CapGemini, on la nostra acció va ser decisiva per tirar endavant la convocatòria de vaga indefinida que va portar a la
retirada del ERO a finals de 2012 sense tenir cap presència a la empresa.
El punt àlgid d’aquesta
conflictivitat s’ha assolit amb la vaga indefinida de HP, amb seguiments de la vaga del 90% i escenes que mai hauriem
somniat de veure al nostre sector. Com diu Isaac Rosa al seu article “Los informáticos salen de la mina”, fem la nostra
feina en el nucli del sistema nerviós del capitalisme. Quan deixem de treballar, els sistemes informàtics cauen. I si
cauen, tot trontolla.
Concluïnt
Creiem que l’experiència de
la Coordinadora d’Informàtica és totalment exportable a d’altres sectors. És evident que model tradicional basat en
Seccions Sindicals fortes i consolidades no ens servia en un sector en el que les Seccions eren (i són) inexistents a la
major part de les empreses i per tant deixava sense espai de participació a la major part de la nostra afiliació i, a la
vegada, limitava la nostra actuació a molt poques empreses.
Treballar en assemblees d’afiliats i no en
plenàries de seccions ha fet que sigui molt més fàcil que els nous afiliats trobessin aquest espai de participació, perquè
entenem que l’afiliat a CGT ve al Sindicat amb ganes d’actuar, aportar i participar, i no a que li sol·lucionin els
problemes. La freqüència de les assemblees (una ordinària al mes, i les extraordinàries que calguessin) ens ha permès portar
a les assemblees els problemes del nostre dia a dia i poder atacar-los entre tots, i sobretot que les assembles no fossin
un tostó infumable com a vegades passa quan enlloc de tractar els conflictes diaris aquestos es queden tancats a les
Seccions i les assemblees només tracten temes interns.
I tot això sense que signifiqui deixar de banda
les Seccions. Com demostren les vagues de Alten i de HP, les Seccions Sindicals segueixen jugant el seu paper, important, i
la Coordinadora no ha fet més que enfortir-les i complementar les seves mancances allà on les han tingut, a banda de que
possiblement la majoria d’aquestes Seccions ni tan sols existirien de no ser per l’activitat desplegada al sector.
El
més important de tot és que aquesta no és una situació excepcional del sector de la informàtica. Tot el contrari, les grans
empreses monolítiques amb les seves grans Seccions van perdent terreny a cada segregació que es fa. D’aquestes grans
empreses es van esqueixant petites empreses que es troben en una situació molt similar a la que vivim nosaltres, mentre el
nucli de l’empresa matriu es va quedant cada cop més minso. Per tots aquests treballadors i afiliats es farà necessari, com
a nosaltres, tornar al sector i al sindicat, i és aquí on la nostra experiència pot ser d’utilitat.
Si ho mirem
be, més que un nou sindicalisme potser estem fent una tornada als orígens. I què té de dolent? El que importa es
adaptar els nostres mètodes i estructures a la realitat, i no tractar d’encaixar la realitat a unes estructures creades quan
aquesta realitat era ben diferent.
Coordinadora d’Informàtica de CGT
http://www.cgtinformatica.org/