en el nostre sector professional. Podem afirmar que ha estat l’any en el qual aquest sector ha donat un cop sobre la taula.
Un cop fruit del cansament, un cop que significa un clar «fins a aquí hem arribat,” però que si bé no ha estat general, sí ha
arribat a tenir importància. Ja no és una llavor que s’ha plantat. Les mobilitzacions d’aquest any són el fruit que ha
madurat. És, en efecte, un punt d’inflexió.
el seu càrrec. Un primer atac al que se sumarien dos noves reformes laborals: més precarietat, acomiadament més barat i més
facilitat per a deteriorar les condicions laborals per part de la patronal i els empresaris. Tot contra els treballadors i
treballadores.
va començar amb dues mobilitzacions carregades de compromís: a Sevilla els treballadors de Sadiel, consultora que té com
client important a l’administració pública andalusa, van començar l’any convocant una vaga d’una setmana contra les
condicions laborals. L’altra lluita, que ja venia de 2011 i que s’ha perllongat durant tot l’any amb vagues incloses, ha
estat la dels companys i companyes de Hewlett Packard a Barcelona, Saragossa i Oviedo.
acomiadaments a HP han estat presentis tot l’any a força de manifestacions, presència en actes públics amb pancartes
voladores, concentracions enfront de les botigues de la marca en tot l’estat espanyol i campanyes a internet. La via judicial
i la via de les mobilitzacions no són excloents sinó complementàries. Això és una cosa que ha quedat clara al llarg de tot
l’any.
29-M, vaga general. Primera de l’any que va comptar amb un augment de la participació respecte de l’anterior de setembre de
2010. En aquesta vaga vam poder veure un repunt clar de participació en els nostres centres de treball. Un primer pas que ja
marcava el que està sent aquest cap d’any: un despertar.
laboral, que abaratia i feia pràcticament lliure la realització dels acomiadaments massius d’empleats, les empreses no han
tingut dubte en aplicar-los. La primera gran va ser Capgemmini el mateix mes de març. Darrere han vingut Atos, Alten,
Ibermática …
respostes als ERO han estat molt descafeïnades quan no, directament, de signatura i claudicació cridant “al mal menor”. No
obstant això el cansament ha fet efecte i a la fi d’any hem presenciat mobilitzacions i convocatòries de vagues indefinides
en empreses de consultoria contra els ERO. La metxa va esclatar a Capgemini amb el segon ERO de l’any i l’aplicació d’un
article 41 de modificació substancial de les condicions laborals. Els treballadors es van plantar: vaga indefinida en
diversos centres. Els clients van veure que se’ls venia el món damunt i van pressionar a l’empresa perquè retirés l’article
41 i parés l’ERO. Una victòria apoteósica. Darrere dels treballadors de Cap han vingut els de Alten, que fa uns dies han
convocat una altra vaga indefinida per a principi de gener.
d’Informàtica de CGT. No solament hem participat en assemblees del 15M per a informar sobre la nostra lluita contra HP i
altres empreses depredadores, també ens hem manifestat contra la situació del nostre sector. I dues vegades! I en diverses
ciutats!! L’important ha estat constatar que la mobilització ha anat de menys a més i que ha tingut suports entre els
treballadors del sector, afiliats i no afiliats. Hem deixat clar, novament, un altre any més, que la nostra activitat no és
“la normal” sinó la qual hauria de ser: mobilització, protesta i lluita. En el carrer i a internet.
juny i setembre, presència enfront de centres de treball contra els acomiadaments, enfront de botigues en protesta contra les
actuacions de les empreses, en la porta dels clients… concentracions en solidaritat amb treballadors, independentment que
tinguéssim o no presencia en l’empresa, col·laboració en xarxes socials amb les mobilitzacions a HP, Capgemini, Atos, Alten,
Sadiel, CGI, Yoigo…
pagar, com la llei els obliga, els plusos i triennis que estaven absorbint d’altres complements de la nòmina. O demandes com
la que suposarà a Yoigo i IcNet un expedient per cessió il·legal de treballadors.
any normal. Els treballadors i treballadores d’informàtica hem sortit al carrer contra el que és injust. Ens hem mobilitzat
com mai abans i sabem que això anirà a més. Perquè volem que vagi a més. Els nostres drets, els nostres llocs de treball, han
de ser defensats. No és temps de pactes i de negociacions. No cap negociació amb el que ens roba i condemna a la precarietat
i la indigencia a milers de persones. Ens hem mobilitzat i ho seguirem fent. Hem despertat d’una llarguísima letargia i hem
pres consciència que som treballadors i que hem de lluitar pels nostres treballs. Hem de lluitar. No podem permetre’ns
quedar-nos mà sobre mà enfront del monitor.
anar fent perquè pugui ser.