S’han complert deu anys de l’aprovació de la Llei Mordassa, un conjunt de normes encaminades a combatre la dissidència social i la desobediència davant de l’injust. En una dècada, cap formació política no l’ha eliminat malgrat haver-ho promès en campanyes electorals i discursos polítics.
El clima de tensió i el descontentament social anava cada cop en augment. La gent prenia consciència i simplement lluitava contra allò injust: precarietat laboral, retallades, desigualtat social, explotació, augment dels desnonaments, sous de misèria, privatitzacions dels serveis públics, corrupció generalitzada, crisi de les institucions “representatives”, etc. El Partit Popular va estudiar la situació i gràcies a la majoria que ostentava el 2015 va impulsar la reforma del Codi Penal i va aconseguir imposar una restrictiva Llei de “Seguretat Ciutadana”, malgrat les massives protestes i reaccions en contra.
Aquest conjunt de lleis tenia i continua mantenint un objectiu, que no és cap altre que dissuadir i impedir a les persones l’exercici de drets fonamentals a la protesta, a la informació, a l’organització entre iguals, etc. Amb l’entrada en vigor de la Llei Mordassa, el juliol del mateix any, començava també la violació sistemàtica dels drets fonamentals més absoluts de les persones. Milers de multes, milers d’encausades i processades per aquesta normativa s’han vist obligades a “frenar” la seva activitat o lluita per no poder fer front a la burocràcia de l’Estat i al seu aparell repressor. La pitjor part l’han suportat les persones migrants, totalment desateses pel nostre “Estat del Benestar”, que han vist com se’ls ha perseguit sense treva, en alguns casos fins a la mort. Alhora, altres han estat detingudes, multades, apallissades, processades i fins i tot privades de llibertat gràcies a una llei que va convertir policies en jutges, per això aquests es rebel·len cada vegada que es planteja el debat de la seva derogació.
Si bé és cert que aquesta normativa va ser ideada i posada en marxa pel Partit Popular, també ho és que moltes formacions polítiques i els seus satèl·lits socials, van prometre treballar per eliminar-la, i en el cas de “tocar poder” –com va passar amb PSOE i Unides Podem– la seva supressió seria una de les primeres mesures a dur a terme. Tot i això, i com hem pogut comprovar, això no ha passat. S’han limitat a realitzar un “maquillatge” de la llei, retocant algun article, però mai no es van plantejar de manera seriosa la seva retirada. L’explicació és molt senzilla, i és que a l’Estat, simplement, li va bé qualsevol mesura que ajudi a mantenir l’ordre social establert o, més ben dit, disposat a la Constitució Espanyola (1978) ia la resta dels codis. És més, mai no van dir la veritat en relació amb l’eliminació de la Llei Mordassa, perquè sabien que aquesta normativa contenia (més o menys, millor o pitjor) la ràbia dels que en algun moment poguessin motivar-se i organitzar-se per combatre abusos o injustícies. Ens han anat traient, a poc a poc, eines per fer front als seus privilegis, i no contents amb això
han pretès vendre’ns, des del “progressisme” i “l’esquerra parlamentària” que “no es podia” des de l’interior del sistema acabar amb una llei feta a mida pel propi sistema per perpetuar el sistema.
No podem esperar que, de bona gana, la classe política prengui la iniciativa d’eliminar aquesta normativa, i encara menys tirant-se a sobre els que han de protegir els seus privilegis als carrers. Ja és hora que la classe treballadora assimili aquesta realitat i comenci a organitzar-se d’una altra manera, optant una vegada per l’acció directa. Qualsevol llei que blindi el nivell de vida i el privilegi dels qui les fan i se’n beneficien mai no serà retirada. La Llei Mordassa afecta tota la classe treballadora, nativa o estrangera, i és per aquesta raó –la més important- per la qual les mitges tintes a l’hora de lluitar contra ella no serveixen.
La millor llei és la que no existeix, i com a organització anarcosindicalista no hauríem de perdre de vista (mai més) aquest principi que tantes altres vegades ens ha donat resultats.
