Els acomiadaments
individuals per causes objectives, indemnitzats amb 20 dies, s’han disparat des de l’entrada en vigor de la reforma
laboral. En els dos primers mesos d’aplicació han crescut un 53% respecte al mateix període de l’exercici anterior.
La reforma laboral es va aprovar ahir definitivament al Congrés dels Diputats, però els principals canvis del
mercat laboral porten en vigor des del passat 12 de febrer, quan el Govern els va aprovar unilateralment per decret. Per
tant, comencen a existir ia dades estadístiques que permeten avaluar els seus efectes.
Per començar, els canvis legals
no han impedit que el nombre d’acomiadaments-mesurat en nombre de treballadors amb dret a la desocupació contributiu, que és
la major aproximació estadística que existeix-de tot tipus hagi crescut en termes generals un 13%. Així, entre febrer i
abril (últimes dades disponibles) de 2012 els serveis públics d’ocupació van rebre l’alta de 485.267 acomiadats davant
428.364 dels mateixos mesos de 2011.
El Govern no ha cessat en la seva obstinació d’explicar que la reforma
laboral està orientada a que els empresaris optin per mesures de flexibilitat interna en lloc d’acomiadar en moments de
crisi. I és cert que per a això van facilitar la modificació substancial de les condicions laborals de forma unilateral per
part de l’empresari, sobretot del salari, i la desvinculació dels convenis col · lectius.
No obstant això, l’Executiu
alhora abaratir i facilitar els acomiadaments, de manera que el resultat dels primers mesos d’aplicació de la reforma
laboral és que els empresaris segueixen optant prioritàriament per les extincions de contracte per ajustar els seus costos.
Un risc que ja van advertir els experts i que s’està complint.
Així, els dos canvis fonamentals de la reforma
per facilitar i abaratir els acomiadaments van ser, d’una banda, aclarir més les causes econòmiques de les extincions
objectives que tenen una indemnització màxima de 20 dies per any i un màxim de 12 mensualitats i que ara són procedents quan
hi hagi disminució del nivell d’ingressos o vendes ordinaris durant tres mesos consecutius si es compara cadascun d’aquests
trimestres per separat amb el mateix de l’any anterior. I, en segon, l’eliminació de l’autorització administrativa en els
expedients de regulació d’ocupació (ERO), també indemnitzats amb 20 dies en els casos extintius.
Això ha
desembocat en un augment del 53% dels acomiadaments individuals per causes objectives pagats a 20 dies, que passen de 46.219
entre febrer i març de 2011-70701 en el mateix període de 2011. Igualment, el nombre d’acomiadats en ERO ha crescut entre
febrer i abril un 30% des dels 20.001-25.993. Si bé és cert que, responent als objectius del Govern, en aquest període de
temps també s’han incrementat els treballadors afectats per un ERO sol temporal, com a alternativa als acomiadaments.
Aquest col · lectiu estava format entre febrer i abril per 72.803 treballadors, enfront dels 42.742 del mateix període de
l’any anterior, amb un augment del 70%. Tot i això, el nombre total d’afectats per aquesta última mesura queda per sota
dels que van ser acomiadats a l’empara de les noves lleis laborals, que van superar àmpliament els 100.000.
Les xifres
33 dies per any treballat és la indemnització màxima de l’acomiadament improcedent, i també els dies que s’estan pagant en
els ERO pactats.
1,7 milions de treballadors públics es podrien veure afectats pels propers acomiadaments
(700.000 laborals fixos i 500.000 d’empreses públiques).