Els sindicats
calculen que al llarg del primer semestre de l’any es perdran uns 50.000 llocs de treball en aplicació d’expedients de
regulació d’ocupació (ERO) a l’Estat espanyol.
A més d’aquests acomiadaments es produiran reduccions salarials i de
jornada laboral en una quantia impossible de calcular en aquests moments. El sector financer, amb Bankia al capdavant,
Iberia i Vodafone són els casos més importants. Després vindran més empreses del sector públic, com Telemadrid. Les
perspectives són coherents amb el que va passar l’any passat: fins a l’octubre es van presentar el 70% més d’ERO que en el
mateix període de l’any anterior i van afectar -entre acomiadaments i regulacions- 374.773 persones, el 53,4% més.
La mateixa evolució de l’economia, tan negativa, i les expectatives que havia aixecat entre els empresaris la reforma
laboral del Govern del PP expliquen aquest increment tan notable dels expedients. Una de les grans novetats de la reforma
és la derogació del permís administratiu previ per tirar endavant un ERO, una vella reclamació de la patronal. Però, com
era d’esperar, la no intervenció administrativa en la primera fase ha portat un increment de l’arbitratge, les consultes i
la mediació de l’autoritat laboral a posteriori. I també un increment notable dels casos que arriben als tribunals, on els
advocats de les empreses no han obtingut els resultats que esperaven.
Es queixen que els magistrats se segueixen
pronunciant a favor dels treballadors. D’aquestes queixes han nascut les peticions perquè el Govern torni a modificar la
llei. Una de les peticions més antigues de la patronal consisteix a reduir la discrecionalitat dels magistrats, una cosa
que en principi s’havia aconseguit amb la reforma, que acota i precisa molt més les causes econòmiques dels acomiadaments
objectius. No obstant, els lletrats, que rebutgen haver calculat malament els efectes de la reforma, denuncien inseguretat
jurídica davant els tribunals.
S’haurà de veure si el Govern accedeix a reduir el marge d’interpretació dels
jutges, que acostumen a rebutjar els ERO amb arguments com documentació insuficient, vulneració del dret a la negociació
col·lectiva i l’omissió de requisits formals, o permet que la llei tingui el seu rodatge i maduri.