El curs que començarà a totes les etapes de l’educació obligatòria el proper 3 de setembre es caracteritzarà al País Valencià d’una banda, per la constància del govern valencià en mantenir molt baixa la inversió en educació i per la voluntat del Partit Popular d’imposar una concepció pedagògica segregadora i involucionista i, de l’altra, per la mobilització de la ciutadania en defensa del seu dret a l’educació.
La urgència en iniciar els canvis de la LOMQE, la concepció empobridora del plurilingüisme i les imposicions per limitar la participació de la comunitat educativa seran les línies mestres de la política educativa del PP al País Valencià.
La LOMQE és una llei que propicia l’empobriment de la qualitat educativa, l’empitjorament de les condicions laborals de les treballadores i treballadors de l’àmbit educatiu, una disminució molt significativa de la participació democràtica, pèrdua en el dret a l’educació i també un model pedagògic involutiu i segregador.
A aquest disseny que estan duent endavant els governs central i autonòmic cal afegir la precipitació amb la qual la Conselleria s’entesta a imposar a la ciutadania valenciana les directrius ideològiques d’aquesta política. Els curts terminis per programar el curs a tots els nivells obligatoris, però especialment als que inicien la implantació de la LOMQE i els canvis en la FP Bàsica, seran en eixe sentit, els principals causants d’un inici de curs en el qual la tasca educativa s’haurà de desenvolupar amb precipitació i escassos recursos.
Altres dos temes defensats i llançats per la LOMQE són també destacades línies d’actuació de la nostra administració educativa: el model plurilingüe que empobreix l’ensenyament en la nostra llengua i la política de privatització dels centres educatius.
El fals model plurilingüe de la LOMQE, pel que fa l’ensenyament en valencià, es basa en garantir un nombre suficient d’hores impartides en castellà per a tot l’alumnat i també la possibilitat d’escollir línia en castellà (però no en valencià) a qualsevol alumne. Pel que fa a l’ensenyament en llengua estrangera es pot destacar la negativa a invertir en formació del professorat i la mancança de model pedagògic front a la voluntat ferma de garantir unes quantes hores lectives d’immersió lingüística en anglès.
Les iniciatives de privatització s’assenten en la política de districte únic per afavorir la selecció de l’alumnat per part dels centres i també en la concessió de sòl públic a empreses privades per a concertar serveis educatius mentre s’abandona la inversió per actualitzar i millorar les infraestructures de titularitat pública fins el punt que l’arranjament escolar amenaça amb el tancament d’unitats i escoles.