bancs del país demà i divendres després que el parlament refusés ahir aprovar la quitança als dipòsits bancaris pactada amb
l’Eurogrup. Per tant, no es podrà fer cap tipus d’operació financera fins dimarts vinent. El govern justifica la decisió
‘per raons d’interès públic i amb l’objectiu de garantir l’estabilitat financera’.
El Parlament de Xipre va refusar ahir de fer pagar una part del
rescat als estalviadors imposant una quitança als dipòsits bancaris de més de 20.000 euros. Fins i tot els diputats
conservadors del president, Nikos Anastasiadis, es van negar a votar-hi a favor. Els centristes, socis de govern, i tota
l’oposició van votar-hi contra, en bloc. El ministre de Finances, Mikhalis Sarris, va negar que hagués presentat la
dimissió. Anastasiadis tornarà a negociar avui amb la resta de partits i el parlament tornarà a votar. El resultat de la
votació, a mà alçada, va ser de 36 vots contraris i 19 abstencions.
Tot i que l’Eurogrup li va demanar dilluns que no toqués els dipòsits inferiors
a 100.000 euros, protegits per la legislació europea, finalment Anastasiadis tan sols vol protegir els petits estalviadors
que tinguin menys de 20.000 euros a la llibreta, segons la darrera proposta. La Comissió Europea li recorda que ha de
recaptar 5.800 milions d’euros si vol que Brussel·les pagui la seva part, els 10.000 milions promesos.
El president de l’Eurogrup, Jeroen
Dijsselbloem, va mirar de tranquil·litzar els estalviadors de la resta del sud d’Europa insistint que la quitança dels
dipòsits xipriotes no era extrapolable als altres països. ‘Aquest temor és absolutament fora de lloc, no hi ha cap
necessitat d’imposar cap gravamen als actius dels altres països’, va assegurar. Per justificar les pèrdues que hauran
d’assumir els ciutadans xipriotes, Dijsselbloem va al·ludir a la mida del sector bancari xipriota, que ha arribat a pesar
el 800% del PIB de l’illa.
El president Anastasiadis ha convocat els caps de la resta de grups a una nova reunió, avui
a les 10 del matí, amb l’objectiu ‘d’examinar alternatives per afrontar la situació que es crearà després de la sessió
del parlament’. La seva proposta manté el càstig del 6,75% per als qui tinguin entre 20.000 euros i 100.000. I,
contràriament a allò que li demana l’Eurogrup, no endureix la quitança als qui tinguin més de 100.000 euros, que es manté
en el 9,9% en comptes de pujar al 12,5%.
La Comissió Europea va advertir ahir el govern xipriota que, independentment de la fórmula
que fes servir, hauria de recaptar els 5.800 milions necessaris si volia que Brussel·les li pagués els 10.000 milions
acordats per a aquest rescat, que és el cinquè –després dels de Grècia, Irlanda, Portugal i el bancari espanyol. El
portaveu d’Afers Econòmics europeu, Simon O’Connor, va recordar que els ministres de Finances de l’euro acceptaven que
Xipre apliqués un impost més progressiu, però sempre que tingués el mateix impacte financer. ‘Això és molt clar’, va
avisar.