El jutjat d’instrucció número 21 de València va fer cas omís de la petició de la fiscalia i ahir va decidir de
no tornar a obrir el cas de l’accident de metro del 3 de juliol de 2006, que va fer quaranta-tres morts i quaranta-set
ferits. Per a argumentar la demanda, la fiscalia deia que hi havia ‘fets i dades noves, i uns altres que en el moment no
es van valorar, que podrien afectar l’estat de la unitat accidentada’. Però la jutgessa va considerar que la fiscalia no
havia aportat cap argument nou que ho justifiqués.
L’associació de familiars de víctimes de l’accident del metro de València (AV3J) va rebre ahir amb
‘sorpresa, decepció i indignació’ la decisió judicial. La presidenta de l’associació, Beatriz Garrote, va dir que els
familiars no esperaven que el cas es tanqués tan aviat. Decebuda, va anunciar que l’AV3J recorreria a una instància
superior contra aquesta decisió i demanaria que s’anul·lés, perquè la jutgessa havia tancat la instrucció sense comunicar
a totes les parts quines accions proposava la fiscalia. També estava sorpresa pel tancament de la instrucció sense haver
començat les investigacions: ‘Entenem que si és un fet prou greu perquè la fiscalia hi vegi indicis de fets no
investigats, la jutgessa hauria d’atendre aquesta petició’, va dir Garrote.
Segons la fiscalia, els fets podrien
ser constitutius de 43 delictes d’homicidi per imprudència professional i 47 delictes de lesions per imprudència
professional, tants com víctimes mortals i ferits hi va haver el juliol de fa set anys.
Els
familiars de les víctimes de l’accident feia molt temps que demanaven que es tornés a obrir la investigació, i per reforçar
aquesta demanda havien aportat més testimonis sobre l’estat de la unitat de l’accident.
A més, el partit socialista va denunciar a la fiscalia un possible
delicte de fals testimoni en la breu comissió d’investigació que es va fer a les Corts Valencianes poc després de
l’accident. Sobre això, la fiscalia considera que aquest delicte de suposat fals testimoni ha prescrit i no veu indicis que
hi hagués falsedat documental en els documents enviats a les corts.
Sense respostes ni
responsables
La comissió investigadora va tancar-se sense assenyalar cap responsable,
ni polític ni tècnic, d’aquella tragèdia. En cap moment no es va tenir en compte cap altra causa sinó l’excés de velocitat
i se’n va atribuir la responsabilitat al conductor, que s’havia mort en l’accident. El president Francisco Camps no es
va dignar mai a rebre els representants de l’Associació de Víctimes del Metro.
Durant tot aquest temps l’entitat ha
palesat l’opacitat del govern i la manca d’una investigació seriosa del cas. Uns quants mitjans han anat publicant
declaracions de testimonis que han donat informacions noves. Per exemple, l’enginyer encarregat per la Generalitat
d’analitzar les causes de l’accident assegurav
a l’any passat que si hi hagués hagut la senyalització mínima de qualsevol línia l’accident no hauria passat. També,
fa més d’un any, es publicava que Ferrocarrils de la Generalitat havia fet pressió sobre els tècnics perquè amaguessin
deficiències o negligències.
Font Vilaweb