Representants del sindicat CGT es reuneixen amb la Comissió Europea perquè “actuï” contra la temporalitat a Espanya, que té diversos expedients oberts. També presentaran noves demandes davant de la justícia europea per reclamar danys i perjudicis.
A Brussel·les no són aliens al problema dels interins. En els darrers anys, la Comissió Europea ha obert diversos expedients a Espanya per l’abús de la temporalitat al sector públic així com per la discriminació d’aquests treballadors en assumptes com els permisos i les vacances davant dels funcionaris. La gran victòria va arribar de la mà del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), amb dues sentències que van posar límit a l’abús dels interins. Però la batalla continua i, malgrat alguns passos que s’han fet en els darrers temps per a la regularització dels interins, representants de CGT l’han elevat a Brussel·les perquè “actuï” contra Espanya.
«Demanem a la Comissió l’execució directa», assenyala la secretària general de la federació d’administracions públiques de CGT (FETAP), Arantza Alfaro, que exigeix que «cessi la temporalitat». La queixa que tenen els representants d?aquest sindicat és que la Comissió Europea no hagi adoptat mesures concretes contra Espanya, malgrat els incompliments de la directiva que regula les condicions d?ocupació pública. El que ha llançat Brussel·les són expedients d’infracció però no ha arribat a elevar l’assumpte a la justícia europea.
“Necessitem que actuïn ja, si cal posar les multes, que les posin avui, no demà”, afegeix Alfaro, que recorda que quan ha passat “amb temes importants” o “en altres països” s’ha actuat. «Es pot fer. No podem continuar esperant», ha dit en declaracions als periodistes abans de reunir-se amb la Comissió Europea: «Que no entrin més persones de forma temporal sense tenir-ne cap conseqüència».
Un exemple que posen a CGT és la pressa amb què es va actuar en el cas de la directiva europea de protecció de dades per a les administracions públiques que es va adoptar el 2016 amb un període de transposició de dos anys. En aquest cas, Brussel·les va elevar la infracció d?Espanya al TJUE, que el 2021 va imposar una multa de 15 milions d?euros i 89.000 euros per cada dia d?incompliment.
El gabinet de la comissària de Drets Socials i Ocupació, Roxana Minzatu, els ha traslladat que les converses sobre els interins, inclòs el rescabalament a les persones per la situació d’abús, estan molt avançades, segons fonts del sindicat.
«Ja no estem en el moment de demanar explicacions a l’Estat espanyol, sinó a partir de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de febrer de l’any passat, demanarem explicacions a la Comissió Europea i demanar responsabilitats a del Tribunal General, a la Unió Europea, pels danys i perjudicis», assenyala l’advocat Josep Jover, que presentarà quatre demandes davant el Tribunal General de la UE de llarga durada. Un dels casos que cita és el d?una interina de la borsa de treball d?educació que reclamarà 65.000 euros
«Si fa més d’un quart de segle que s’aplica una directiva, una mica de responsabilitat haurà de tenir la Unió Europea», diu Jover, que considera que la Comissió Europea hauria d'»espavilar» amb la pressió a Espanya i si no haurà «indemnitzar pels danys que ha produït».
El que consideren és que es pot interpretar l’article 340 del Tractat de Funcionament de la UE per reclamar indemnitzacions a la UE pel desistiment de funcions en la vigilància del compliment de la legislació comunitària en matèria de contractació al sector públic. «En matèria de responsabilitat extracontractual, la Unió haurà de reparar els danys causats per les seves institucions o els seus agents a l’exercici de les seves funcions, de conformitat amb els principis generals comuns als Drets dels Estats membres», assenyala aquest apartat.
«És important que tinguem clar que s’han obert portes, hi ha hagut regularitzacions, però també amb nosaltres han utilitzat el que jo anomeno la teoria del fuet, és a dir, van tallant trossos fins que no hi hagi pressió. La sorpresa per part d’ells és que la pressió no ha cedit, ni cedirà, perquè hi ha gent que ho està passant molt malament i hi ha gent que no té res la seva.
La tercera pota de la batalla la lliuraran amb una demanda col·lectiva d’unes 500 persones davant del Comitè Europeu de Drets Socials, el posicionament del qual no és vinculant, però segons assenyala la secretària general de FETAP “fa moltíssima pressió”. “Hi ha hagut moments que ens hem cansat, hem caigut, ens hem anat caient tots, però ens hem aixecat i això és el que volem que sàpiguen i que continuarem pressionant”, rasa Alfaro.