Comunicat de la Federació de Sindicats de Banca, estalvi, entitats financeres, assegurances i oficines de la CGT.
Els problemes de tipus econòmic apareixen com la segona preocupació dels espanyols, segons l´últim CIS publicat a desembre de 2013. Però no a tots els va malament. La gran banca espanyola ha tancat un any sumament exitós, malgrat la caiguda de la riquesa nacional, que l’any passat va arribar al -1,2%.
El Banc de Santander ha anunciat uns beneficis de 4.370 milions d’euros el 2013, un 90 per cent més que l’exercici anterior. El passat setembre, BBVA informava d’un augment del 85 per cent en els seus beneficis en el tercer trimestre de l´any; Caixa Bank ha tingut una pujada del 164 per cent i el Banc Sabadell del cent per cent. Aquesta contradicció entre la prosperitat del sector financer i les dificultats de famílies i empreses, ha suscitat la indignació de la gran part de la societat i es poden resumir en aquests deu punts:
1. Els bancs no donen crèdit. Es suposa que la funció social dels bancs consisteix en canalitzar el diner cap a tots els sectors de l´economia, amb més raó si obtenen beneficis. Perquè, doncs, el crèdit concedit a particulars i empreses no ha fet més que baixar en els últims temps?
2. Els bancs tenen financiació garantida del Banc Central Europeu. Han rebut ingents línies de crèdit de la màxima autoritat financera d’Europa, a un tipus d’interès extraordinàriament baix.
3. Els bancs han sigut rescatats quant s’han trobat en situació límit. Els Estats s’han preocupat de que els bancs no fessin, fallida però no d’alleugerir la situació de les i els particulars que perdien el seu lloc de treball o de les empreses a les que se’ls retiraven les seves pòlisses de crèdit.
4. Els bancs han aprofitat la crisi per reduir les seves plantilles. La supressió de sucursals obertes en els anys d’expansió creditícia ha deixat sense treball a milers de treballadors i treballadores de la banca, el que ha augmentat les xifres de l’atur i carregat les ja esquifides comptes de la Seguretat Social.
5. Els bancs han executat desnonaments, inclús a famílies en greu risc d’exclusió. Segons dades del Banc d’Espanya publicats recentment, a la primera meitat de l’any passat es van produir 35.098 entregues d’habitatges al banc, tant voluntàries com per ordre del jutjat. En tot el 2012 van ser 44.745, el que mostra que els embargaments s’han accelerat. Aquest és el resultat d’una llei que el Tribunal de Justícia de la UE va declarar abusiva en una sentència.
6. Els bancs han anat pujant el diferencial mitjà de les hipoteques a mesura que els tipus d’interès baixaven. En els tres primers mesos de 2013 es va encarir en 0,612 punts percentuals. De tal manera que les i els nous hipotecats no s’han pogut beneficiar de la baixada de l’euribor, al menys amb la mateixa intensitat que caldria esperar si els diferencials s’haguessin mantingut en nivells previs a la crisi.
7. Els bancs han especulat amb el preu dels pisos i han taxat els immobles per sobre del seu valor real. Ara s’ha conegut que més de 580.000 persones poseeixen habitatges el valor real dels quals està per sota de la hipoteca que deuen.
8. Els bancs han pujat les comissions més comunes, como tenir una targeta de dèbit o treure diners en caixers. Fins novembre de 2013 s’havien encarit entre un 10 i un 11 per cent. La comissió per obertura d’un compte corrent ha pujat un 24 per cent; patir un descobert és un 23 per cent més car. La pujada més important és la comissió per l’estudi d’un préstec no hipotecari, que augmenta un 26 per cent.
9. Els bancs cada cop paguen menys pels dipòsits dels estalviadors. Fins el setembre de 2013, el dipòsit a menys d’un any ha perdut 1,6 punts de percentatge de rendibilitat.
10. Les entitats financers han venut productes financers tòxics, confusos quan no directament fraudulents. Han provocat autèntics drames familiars en col.lectius especialment vulnerables, como els jubilats. Salvant algunes excepcions, tan sols alguns pocs responsables estan essent processats judicialment per tots aquests enganys.
Des de la Federació de Sindicats de Serveis Financers i Tècnics de CGT (Fesibac-CGT), ens sumem a la preocupació dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat Espanyol i considerem que la forma d’acabar amb aquesta injusta situació, és la mobilització dels treballadors i del conjunt de la societat. Mobilització que comptarà amb tot el nostre suport.
CONTRA L’ABÚS GENERALITZAT, LA RESPOSTA DE FESIBAC-CGT
Febrer-2014
CGT FESIBAC