institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten moderar salaris durant els pròxims tres anys.
convenis.
i sindicats institucionals arribessin a un acord sobre reforma laboral, i quan ja semblava que el consens era impossible,
ha arribat el pacte. El tàndem CCOO-UGT i la patronal van tancar aquest dimarts 24 de gener els detalls d’un acord sobre
salaris, flexibilitat interna i negociació col·lectiva amb implicacions molt significatives sobre les relacions de
treball.
treballadors i treballadores, i que els sindicats institucionals, que en cap moment han apostat per la mobilització i la
lluita contra la nova reforma laboral, defensen dient que evitarà la destrucció d’ocupació i fomentarà la conservació dels
llocs de treball. En realitat aquesta signatura ratifica de nou la deriva d’aquest sindicalisme de concertació, totalment
incapaç de plantar cara als designis de la patronal, els governs (siguin del PP o del PSOE), la banca i els poders
econòmics i financers.
la salarial, amb una novetat important: patronal i sindicats institucionals estan conformes a fomentar a partir d’ara que
una part del sou sigui variable i estigui lligada a la productivitat i els resultats empresarials. «Els convenis
col·lectius haurien d’incloure components addicionals d’actualització de salaris basades en l’evolució d’indicadors
econòmics associats a la marxa de l’empresa (beneficis, vendes, productivitat…). De forma preferent, els increments derivats
d’aquests components s’integraran en la part variable del salari, que ha d’adequar-se a la realitat sectorial i
empresarial», resa el document. Els representants dels treballadors haurien de disposar d’informació transparent sobre
l’empresa per a poder complir amb aquesta clàusula.
salarial
els sous creixeran fins a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. En ambdós casos, s’inclou una clàusula d’actualització salarial
per a la qual es prendrà com referencia l’IPC marcat pel Banc Central Europeu (que és sempre del 2%) o bé l’IPC general
espanyol (el que sigui més baix dels dos). Si, per exemple, es pren com referencia el 2%, i l’IPC a final d’any supera
aquesta xifra, se sumarà als salaris les desenes que estiguin per damunt. Aquesta quantitat es consolidarà o no en el sou
en funció del que decideixin els negociadors. El preu del petroli actuarà, a més, com un altre factor corrector a l’hora de
calcular la inflació per a evitar que tensions externes influeixin en la formació dels sous. Per tant, com més gran sigui
la pujada del petroli, major serà la pèrdua de poder adquisitiu.
2014, la pujada salarial dependrà de l’evolució que hagi tingut el PIB l’any anterior: si creix per sota del 1%, l’augment
salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l’economia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-lo fins a un 1%, i si
el PIB arriba a o supera el 2%, l’augment salarial no excedirà el 1,5%. A més, i per a estimular que empreses i sindicats
apliquin ja fórmules de salari variable, les empreses que en el 2014 no les incloguin haurien d’augmentar més el sou dels
seus treballadors que les que ja ho contemplin.
els beneficis empresarials en el teixit productiu per a enfortir a les empreses i arrelar l’ocupació i que es controlin els
preus, especialment els que més impacte tenen en les persones amb menys renda. «Totes les rendes han de realitzar un esforç
conjunt», diu el text, que subratlla també la necessitat de «adequar» la retribució d’alts directius i executius. Ja sabem
que en realitat això acostuma a ser paper mullat, els beneficis empresarials no es reinverteixen en crear ocupació, la
classe treballadora acaba contribuint econòmicament molt més que els sectors més adinerats de la societat i les rendes altes
sempre troben fórmules per esquivar les seves obligacions.
treballadors de nous recursos sobre els quals negociar quant a temps de treball, funcions i salaris i que sempre haurien de
ser pactats. UGT, CCOO i CEOE creuen que la flexibilitat interna és una «potent eina per a facilitar l’adaptació
competitiva de les empreses» i afavorir l’estabilitat i qualitat de l’ocupació.
convenis col·lectius podran facilitar que fins al 10% de la jornada es distribueixi irregularment. L’empresari podrà
disposar d’una borsa de 40 hores setmanals a l’any que podrà alterar sobre la distribució prevista en el calendari anual.
D’altra banda, es potencia la mobilitat interna en l’empresa, fins i tot la mobilitat temporal per a realitzar funcions
distintes a les del grup professional al que es pertany en cas que existeixin raons econòmiques, tècniques, organitzatives
o de producció que ho justifiquin. En tots els casos, l’empresari haurà d’avisar amb suficient antelació als
treballadors.
dir, no aplicar la pujada salarial contemplada en un conveni, ara també podrà fer-se amb altres condicions laborals, com
l’horari i la distribució de la jornada, el treball a torns o el sistema de remuneració. Entre les causes per a fer-lo està
la disminució persistent del nivell d’ingressos o fins i tot que les perspectives econòmiques de l’empresa poguessin
veure’s danyades per l’aplicació d’aquestes condicions.
fomenta la negociació de convenis d’empresa perquè sigui en aquests en els quals es negociïn les condicions laborals més
significatives, encara que sense que decaiguin els convenis sectorials i provincials, que s’encarregaran de descentralitzar
la negociació i de cobrir als treballadors sense conveni propi.
Mariano Rajoy al capdavant, s’ha mostrat satisfet per l’acord, que va qualificar de «excel·lent missatge». Ara caldrà veure
si el govern del PP aprova per la seva part noves mesures encara més regressives.
alternatiu i els moviments socials per a fer front a aquesta nova reculada de drets laborals. En aquest camí estarem la
CGT.