Comunicat de la Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT contra la reforma de la Llei de l’avortament.
La reforma de la llei de l’avortament del ministre de justícia Gallardón elimina el dret assolit per les dones a avortar a la sanitat pública a les primeres 14 setmanes i farà, a nivells pràctics, impossible avortar a l’Estat espanyol.
En la situació de crisi econòmica actual, especialment entre les dones, la nova llei provocarà avortaments clandestins, per tant , s’incrementarà el risc de morts de dones.
El divendres 20 de desembre de 2013, el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de la reforma de la llei de l’avortament proposada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz – Gallardón, obeint els dictàmens de la Conferència Episcopal de l’Església catòlica i abolint el dret de les dones a decidir sobre la interrupció del seu embaràs.
Després del procés d’informes i debat Parlamentari, la Llei entrarà en vigor en el termini d’un any. Des de la CGT, continuarem lluitant colze a colze amb plataformes feministes, moviments, col·lectius, assemblees de dones… perquè aquest atemptat reaccionari que suposa aquesta reforma no arribi a perpetrar-se, seguirem lluitant contra aquest abús de poder, contra aquesta dictadura parlamentària, contra aquesta submissió de la societat civil a una passada de moda església i un govern retrògrad.
El nom d’aquesta nova llei no és gratuït. La Llei Orgànica de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada, com el seu nom indica anteposa els drets del fetus als de la dona i representa el major atemptat contra la dignitat de les dones, contra la seva lluita per la igualtat, dels últims trenta anys, al negar-los la seva capacitat de decidir .
Quines novetats presenta aquesta reforma de la llei de l’avortament ?
La primera és ideològica. La interrupció de l’embaràs deixa de ser un dret de la dona en les primeres 14 setmanes, com succeïa amb la llei anterior de 2010, i torna a ser un delicte, un delicte que es despenalitza en només dos supòsits i amb més restriccions per acollir-se a ells.
Els dos únics supòsits són: violació (al·legable en les primeres 12 setmanes) i » greu perill per a la vida o la salut física o psíquica» de la dona (al·legable en les primeres 22 setmanes). Aquest perill serà dictaminat per especialistes en medicina però amb restriccions més grans que les previstes en
la Llei de Supòsits de 1985 i amb un burocratitzat procés.
Per contra, la presència de malformacions fetals gravíssimes o malalties del fetus no seran motiu legal d’avortament, encara que sí ho serà l’efecte psicològic que això tingui en l’embarassada. Qui dictaminarà aquest efecte psicològic? Aquest supòsit d’efecte psicològic es podrà al·legar però amb un
procediment més exigent, més complicat i més llarg que l’actual.
Per acreditar el greu efecte psicològic sobre la dona, caldrà un informe de dos metges (abans era un) i aliens a la clínica en què tindria lloc l’avortament, no podent ser els que el vagin a practicar (com en la llei actual ) ni treballin al mateix centre hospitalari (aquesta és la novetat).
S’amplia el termini de reflexió de tres a set dies perquè la dona sigui informada sobre l’avortament i les seves conseqüències i
decideixi avortar.
Es torna a que les menors d’edat amb 16-17 anys necessiten el permís de la seva família per poder avortar. En cas de discrepància, serà un jutjat, en un termini de 15 dies, qui determinarà a qui dóna la raó.
Si abans el dret a l’objecció de consciència era només per al metge o metgessa que anava a practicar l’avortament, amb aquesta reforma l’objecció de consciència es generalitza i àmplia a totes i tots els possibles professionals sanitaris que participin, col·laborin o el seu treball sigui necessari per realitzar un avortament, com el personal administratiu, zelador, auxiliar, personal de quiròfan.
L’avortament fora dels supòsits legals, és un delicte però a qui es castiga serà al professional mèdic i no a la dona (fins a tres anys de presó i fins a sis d’inhabilitació, com ara) ja que el nostre heroic cavaller, paternalista i masclista ministre Gallardón, com a garant protector de la feble dona, considera la dona com a menor d’edat, considera la dona com una víctima de l’avortament.
Finalment, aquesta concepció de la llei de l’avortament, fa innecessàries i acaba amb totes les mesures i polítiques socials com l’educació sexual i afectiva, el foment de l’accés als mètodes anticonceptius, els programes de planificació familiar, de formació per a la joventut.
Des de la CGT considerem que sense respecte als drets de la dona, es genera una violència institucional que es generalitza entre tota la societat i
desplaça a la dona a una situació d’inferioritat, submissió i desigualtat que perpetuaran el patriarcat i la violència masclista.
AVORTAR ÉS UN DRET , NO UNA OBLIGACIÓ NOSALTRES parim, nosaltres decidim PER L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT
Secretària de la Dona.
Secretariat Permanent.
Comitè Confederal de la CGT