El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid aporta 15 claus, des de la visió «hipercrítica» de la proposta llibertària, sobre el «col·lapse» capitalista i la postulació de l’anarquisme com «ideologia del futur».
Percep, l’escriptor i politòleg, «un moment gloriós de lluita de classes articulada des de dalt», amb el retrat al fons de la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme, que a manera de frontissa històrica grinyola sense invocar encara el seu cop final.
«Un món sencer es crema a si mateix». Arrencava el tema Sí hay futuro del grup punk La Polla Records, el 1987, amb una metàfora axiomàtica. Des de llavors la bonança va funcionar com agraïda corrent, pensa el professor de Ciència Política i de l’Administració en la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Deixar-se arrossegar cap a la ’terra promesa’ era un somni còmode, gratificant fins i tot. Què hi havia al final d’aquest trajecte? En la seva opinió, un descomunal abocador de gosades similituds amb la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme. Això és: el «col·lapse» actual del sistema capitalista.
És reversible aquesta situació terminal que dibuixa? Sí, diu Taibo, inoculant propostes llibertàries i anarquisme. Teoria del Decreixement, insisteix, i un brot, algun tipus de resposta ciutadana, que talli el lligament immobilitzador d’aquestes «tecnologies aparentment emancipadores». Que abandoni, per tant, les xarxes socials com paradigma de «estafa òptica», de falsa «ebullició revolucionària». «Políticos locos guían a las masas que les dan sus ojos pa’ no ver qué pasa», deia la referida cobla de La Polla, a la qual Taibo fa referència.
«Vivim un moment gloriós de lluita de classes articulat des de dalt», explica Carlos Taibo (Madrid, 1956). També en el seu últim llibre, Repensar la anarquía. Acción directa, autogestión y autonomia. En 15 claus, l’escriptor i politòleg desentranya per a eldiario.es/andalucia aquesta frontissa històrica que grinyola sense invocar encara el seu possible cop final. «No cal buscar una sortida a la crisi, cal buscar una sortida al capitalisme», repta.
«Transformació radical» en quatre respostes
1.- decréixer: «El nord opulent ha de reduir inexorablement els nivells de producció i consum», això és, Teoria del Decreixement. «En un planeta amb recursos limitats no té sentit aspirar a créixer il·limitadament» i la «petjada ecològica» (Espanya necessitaria 3,5 vegades el seu territori per a mantenir l’activitat econòmica actual en el pròxim segle) exerceix «una pressió inaudita sobre generacions esdevenidores i països del sud».
2.- desurbanitzar: «Les ciutats són recintes cada vegada més difícilment habitables». Eludir així «el risc del col·lapse» passa per «recuperar el mitjà rural».
3.- destecnologitzar: «Facebook és la gegantesca estafa òptica de l’ebullició revolucionària». La societat ha de meditar «si no som víctimes ingènues de moltes tecnologies aparentment emancipadores». Com diu John Zerzan, estampa de l’anarcoprimitivisme, totes les tecnologies creades pel capitalisme porten l’empremta de la jerarquia.
4.- descomplexitzar: «Societats cada vegada més complexes» porten com tribut ciutadans «cada vegada més depenents». Els «desheretats del planeta» -menys depenents del desenvolupament tecnològic- evidencien la paradoxa d’un millor posicionament per a enfrontar «el col·lapse que s’aveïna». Carlos Taibo. Carlos Taibo.
L’amenaça del darwinisme social
5.- anarquisme: «És una ideologia política del futur», afirma Taibo. «Les idees llibertàries estan en un moment de franca ebullició», cas del 15M i l’aplicació de conceptes com «democràcia de base, autogestió i acció directa».
6.- capitalisme: Sistema «injust, explotador i excloent» en «etapa de corrosió terminal» que ha perdut «els mecanismes de fre que en el passat li van permetre salvar la cara». Cava «la seva pròpia tomba» pel «afany incontenible d’acumular beneficis». Amb un agreujant: «dintre de la tomba estem nosaltres».
7.- feixisme: És un error concloure que el ’crac del 29’, «origen de l’assentament dels feixismes en el decenni següent», va ser un moment històric conjuntural i irrepetible. La «escassesa general que s’aveïna» pot revitalitzar-lo en projectes de «ecofeixisme o darwinisme social militaritzat», en «polítiques postulades pels principals centres de poder».
8.- república: «Un projecte moderadament interessant vinculat amb el propòsit de desfer-nos d’una institució putrefacta com és la monarquia». Més enllà –del que qualifica com «parany»– no aprecia «altres propostes». «A Espanya aquesta discussió té uns rivets emocionals dels quals és difícil prescindir», afegeix.
9.- democràcia: «La democràcia liberal s’aixeca sobre punyents desigualtats i en majories artificials producte d’operacions preparades amb el propòsit de germinar societats cada vegada més jerarquitzades». Segona Transició? «La primera va ser tan dolenta que si volem organitzar una mica distint el primer és prescindir del terme».
La classe obrera, reduïda al salari
10.- Estat: «Aparell al servei de la classe dominant que utilitza diferents mecanismes per a ratificar la seva posició de privilegi». La visió «hipercrítica» de la proposta llibertària ha d’assumir que forma part del sistema i enfrontar així el risc de les «moltes formes d’alienació contemporània».
11.- defensa del públic: «Sí, etiquetat amb els adjectius autogestionat i socialitzat». Per exemple, «ensenyament públic, universal, gratuït, laic i de qualitat» i que no serveixi de «mecanisme central de reproducció de la lògica capitalista».
12.- estat del benestar: «Un terme que embelleix gratuïtament la realitat, exclusiu del sistema capitalista». Dificulta «el desplegament de fórmules autogestionàries».
13.- lluita de classes: La classe obrera ha reduït el seu enfocament «al salari i la intuïció que augmentant-lo resolem tots els nostres problemes». Preguntes obligatòries: «com treballem, per a qui i què produïm».
14.- crisi: «Ens hem acostumat a parlar en singular de la crisi financera però en la rebotiga hi ha altres, en plural: canvi climàtic, encariment inevitable de preus de matèries primeres energètiques, problemes demogràfics, l’espoli de recursos materials…». La conjunció «resulta explosiva».
15.- col·lapse: «Es traduirà en una multiplicació extraordinària dels problemes i en una reducció paral·lela de la possibilitat de resoldre’ls». Opcions: esperar la seva implosió i la reacció ciutadana, elaborar respostes com plantejaments als governants o obrir espais d’autonomia per a «aplicar regles del joc diferents a les imposades».
* Entrevista realitzada per Juan Miguel Baquero, publicada a eldiario.es
http://www.eldiario.es/andalucia/Carlos-Taibo-Facebook-ebullicion-revolucionaria_0_236926413.html