Joe Hill, obrer suec que va emigrar als Estats Units, on va descobrir l’anarquisme. Militant dels IWW (Industrial Workers of the World, Treballadors Industrials del Món, un sindicat revolucionari), es va convertir en un propagandista actiu a través de l’acció i la paraula, també per mitjà de la cançó, doncs va compondre moltes, algunes adaptant melodies de cançons religioses o patriòtiques, altres ocupant-se ell mateix de la música. Van passar a la història, i se segueixen cantant avui temes seus com «The rebel girl», «We will sing one song» o «The Preacher and the slave», aquesta última posant una lletra jocosa i atea a un himne del cristianíssim Exèrcit de Salvació.
Partidari decidit de l’acció directa, la va portar a la pràctica en les lluites obreres en què va participar. Quan els germans Flores Magón van organitzar una força llibertària durant la Revolució mexicana, Hill els va ajudar.
En un moment en què el món estava en guerra, el govern nord-americà serveix en safata de plata a la burgesia capdavant del revolucionari: en un judici-farsa se l’acusa sense cap prova d’haver comès un assassinat. Serà ajusticiat el 19 de novembre de 1915. Tenia 36 anys. Es va acomiadar dels companys amb la frase que dóna títol a aquestes línies.
Però Joe Hill va tenir una segona mort encara més demolidora, la qual li van donar els socialistes autoritaris de tot tipus, que van presentar la seva figura com la d’un poeta radical i sindicalista sense més, despullant-la de les idees i de les pràctiques anarquistes que van definir la seva vida . Així s’escriu la història.