En lloc de revertir els abusos urbanístics i optar per un model turístic sostenible i de
qualitat, a intentar vendre el territori al capital estranger.
 |
| El projecte de Marina d’Or Golf |
El Consell continue sense marcar un rumb clar de quin vol que siga el model econòmic del País
Valencià, i es dedique ara a, en lloc de revertir els abusos urbanístics i optar per un model turístic sostenible i de
qualitat, intentar vendre el territori al capital estranger, sense marcar cap punt d’inflexió en el model del
formigó.
Experiències com la web impulsada pel Consell per buscar compradors estrangers de les promocions immobiliàries, o
les visites del Conseller Buch a Rússia per buscar inversors és ara, un cop ha fallat la política urbanística de fer del
País Valencià la zona d’estiueig de tot l’Estat, intentar vendre-ho tot a inversors de tercers països, i on les operacions
que s’estan olorant no són precisament de ciutadans europeus que busquen una segona residència, sinó d’operacions
immobiliàries de grans grups, a gran escala, que busquen solament especular amb l’urbanisme, i això no genera riquesa i
ocupació sostinguda que trenque la temporalitat.
Projectes com el macro PAI entre Cabanes i Orpesa, Marina d’Or Golf, de 18
milions de metres quadrats, el mateix promotor d’aquest va deixar clar que el seu màxim interés ja no era urbanitzar la
zona, sinó vendre-la el més ràpid possible a capital estranger en especial a les comarques del nord. Si l’aposta ara és
vendre-ho tot a gran capitals de tercers països, el que s’està fent és repetir l’esquema de la bombolla immobiliària que
ens ha dut a aquesta crisi, però a una escala transnacional. El risc que suposa desposseir els municipis de la titularitat
del seu sòl; i la sensibilitat amb el paisatge, les persones i les necessitats reals, quan es juga a tan gran escala,
desapareixen totalment .
Que ara la salvació siga continuar venent formigó, i grans actuacions, a grans lobbys russos, o
dels països àrabs petroliers, de nou és, i més que mai, pa per a hui i fam per demà.
Es demostra així com no hi ha cap proposta
del Consell ni per una economia productiva, ni per un model turístic de futur; vendrem el sòl a grans grups que el gastaran
com un tauler del monopoly, i acabarem sent hostes en la nostra pròpia casa.