Separata del «Rojo y Negro»
255, de març 2012, de huit pàgines amb motiu de Dia de la Dona Treballadora.
Veure també:
CGT 8 de març:
Retalls per a la Desigualtat
Actes de CGT en el Dia 8 de
març
Comunicat de la CGT per al 8 de març de 2012
La dona amb la pota trencada i a casa. Així és
com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les
successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a
poc i demostren que, ficar la tisora en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.
retallen les prestacions de la llei de dependència, perjudicial tant per a les dones que es queden a cuidar els seus
familiars directes com per a les contractades amb aquesta finalitat. Les empreses d’ajuda a domicili porten mesos sense
cobrar. Cada vegada es fan menys centres de dia públics. I aquests treballs tenen cara de dona.
empreses de neteja contractades per les diferents administracions estan plenes de dones amb contractes a temps parcial a
les que, en molts casos, se’ls deuen diversos mesos de salari.
buides milers de places de professorat interí, amb el consegüent deteriorament en l’educació de les nostres filles i fills.
Cada any que passa és més difícil trobar plaça en una escola infantil pública. Els menjadors escolars estan saturats de
nens i nenes i el personal que els atén és insuficient, i se’ls deuen diners en alguns casos també.
els homes. La supressió o el no compliment dels concerts amb els hospitals privats per les interrupcions voluntàries de
l’embaràs, fa que en diverses comunitats estiguin avançant els diners per avortar les mateixes dones
patriarcal, i que acaba convertint-se en treball gratuït.
feines perquè, tot i haver-se aprovat al novembre la reforma del règim de la seguretat social, la precarietat del seu
treball fa que les persones treballadores pensin que no els val la pena i les ocupadores s’estiguin qüestionant el seguir
amb el seu servei, més quan gairebé no hi ha subvencions estatals que reconeguin la finalitat conciliatòria del treball
d’aquestes dones.
retallen les subvencions a les organitzacions que gestionen els centres d’assistència i com disminueixen els recursos
destinats a la seva protecció, convertint-se en el més evident símbol de tots els drets que les dones estem perdent amb
aquesta estafa que anomenen crisi.
decidida de totes les persones que creiem i lluitem perquè la paraula IGUALTAT tingui sentit.