Tots estem al corrent de les noves realitats que a poc a poc van
envaint el nostre món laboral. Els incessants sacrificis que s’estan exigint als treballadors ens porten a una precarització
de les nostres condicions laborals i econòmiques amb la terrible excusa de la crisi, que els seus culpables cal buscar-los
en: els especuladors, gestors corruptes i ineficaços, mercats financers insaciables i mal exemple dels governants.
Estem veient a més com les empreses públiques són atacades per la “suposada” garantia i “estabilitat” laboral i salarial
que representen. No és més que una estratègia que busca la destrucció d’ocupació fixa i de qualitat per uns altres en règim
de “semiesclavatge” i pretenent la complicitat de la societat presentant-nos com treballadors privilegiats enfront de
l’escassa i precària oferta laboral.
Sofrim un bloqueig en l’avanç dels convenis col·lectius, no oblidem que
aquesta nova reforma laboral destrueix la retroactivitat i ens obligaria a l’aplicació de l’Estatut dels Treballadors i
haver de negociar des de la jornada laboral, vacances, dies de llicència (…) Ningú s’atreveix a exigir millores en les
nostres condicions actuals per molt dolentes que siguin o per molts compromisos que la pròpia empresa hagi adquirit mesos
anteriors.
La capacitat de reivindicació s’està anul·lant, la nostra prioritat es fonamenta en el manteniment
del nostre salari per molt devaluat que es trobi pels augments d’IRPF, o disminució d’ingressos per cosines, variables
(…).
Per altra banda les nostres funcions dintre de l’empresa en el canal de venda, segueixen sofrint els dubtes de
la seva permanència tal com les coneixem ara, màxim quan a part de la pròpia disminució de càrregues de treball generada
per la pròpia empresa, la desaparició de les categories laborals i la imposició de grups professionals, que no és més que
una reclassificació gratis si no hi posem remei, ens enfosqueix encara més el panorama.
Les opcions que tenim no
són moltes però si clares, tots els treballadors hem d’oposar-nos a l’aplicació d’una reforma laboral que ens desarma per a
defensar els nostres drets i conquestes de molts anys enrere. I unes “tisorades” que lluny de generar ocupació i confiança,
solament beneficien als que menys estan sofrint aquesta crisi i en definitiva els causants de la mateixa.
No sabem
encara quin rumb, davant el nou panorama polític, prendran les empreses ferroviàries, encara que veient el que hi ha,
poques alegries esperem. Tampoc sabem si queda per moure algun que altra butaca de la Direcció, acostumats a improvisacions,
falta d’encert i falta de voluntat per a solucionar els conflictes, qualsevol cosa és possible.
De qualsevol forma, ja
siguin altres o els mateixos interlocutors, el nostre missatge segueix sent igual de rotund que des del primer dia, més
encara quan no han cessat els atacs tant a la nostra activitat, amb la contínua externalització de càrregues de treball,
com als nostres ingressos, que any rere any veiem com disminuïxen.
Hem deixat clar per part de CGT que no anem a
tolerar cap separació de la nostra activitat dels treballadors en diferents empreses, que es perdi sense justificar cap
lloc de treball per molt que ho intentin disfressar o que seguim amb la sagnia de perduda d’ingressos. Aquí està el treball
que estem desenvolupant per a impedir la nostra desaparició de les estacions de Barcelona Passeig de Gracia i Barcelona
Terme, la total oposició del transvasament del canal de venda a Renfe sense clarificar la situació dels treballadors i el
seguiment continuat de l’actualització i correcte abonament de les primes d’estacions.
Per a nosaltres és
irrenunciable, per si alguns ho posen en dubte, el nostre propòsit d’arribar a acords sobre les nostres reivindicacions.
Perquè sense això, seguirà obert el conflicte cridant a noves mobilitzacions a tots com fins a ara. Estem farts de ser
ignorats per l’empresa, de veure com es juga amb els nostres llocs de treball i amb el nostre futur, veient com
s’externalitzen càrregues de treball, ja sigui en el propi canal de venda, pàrquings, consignes, informació i atenció al
client(…).
La nostra resposta seguirà sent la mobilització que alguns caps, irresponsablement, tenen assumida
sense buscar solucions, esperem que els que hagin de venir aportin voluntats diferents. Recordar-los les nostres
reivindicacions, garanties de futur sense mobilitats forçoses, menyscapte de diners, turnicitat i treballs en festius, així
i un sistema de primes millorat. Són aspiracions que necessitem obtinguin una resposta satisfactòria per a tots.
Les polítiques de retallada, desinversions i precarització solament generaran mes pobresa, menys oportunitats per a tots.
Donar suport les mobilitzacions, apostar per la lluita constant, i no donar per perduda cap lluita pot ser l’inici de la
reconquesta del que duem perdut en els últims temps i que els governants es pensin mantenir l’assetjament i persecució dels
treballadors que duem patint durant aquests temps.
LA LLUITA QUE ES PERD ÉS AQUELLA QUE NO ES COMENÇA!
No a
la reforma Laboral!
SFF-CGT ADIF
http://www.sff-cgt.org/