Les organitzacions integrades a la Coordinadora de Discapacitat i Dependència de València i altres entitats, com la Plataforma en Defensa de la llei de Dependència, exigeixen al Govern valencià la retirada immediata d’aquesta mesura.
Convocats per la Coordinadora de Discapacitat i Dependència de València, s’han lliurat els primers recursos d’alçada i escrits en solidaritat amb els usuaris afectes de centres de dia, residències, habitatges i centres ocupacionals en la Direcció Territorial de Benestar Social de València.
Han manifestat el seu total desacord amb una decisió considerada «il·legal» per part dels concentrats, ja que s’incompleixen diverses condicions prèvies a la implantació del copagament que marca la pròpia normativa estatal i autonòmica aprovada pels actuals governs. Entre elles, que no s’ha desenvolupat cap norma estatal (condició legal necessària per a desenvolupar una norma autonòmica) que permeta la instauració del copagagemt i que no s’ha definit el cost per plaça dels diferents serveis d’atenció a la dependència.
Totes les organitzacions integrades a la Coordinadora de Discapacitat i Dependència de València i altres entitats, com la Plataforma en Defensa de la llei de Dependència, exigeixen al Govern valencià la retirada immediata d’aquesta mesura i que s’assega a negociar amb tots els agents que intervenen en el sector.
Existeixen diversos perills que aboquen a una tornada a les situacions beneficoassistencials dels anys 60-70, com són: la retirada de persones amb discapacitat dels centres per no voler o no poder pagar, dificultats de viabilitat dels centres i entitats i pèrdua de llocs de treball com a conseqüència de la disminució d’usuaris.
La Coordinadora es fa una pregunta: Com es poden enviar resolucions de copagagemt a les persones en situació de dependència, per les quals s’ha de pagar més del que actualment està subvencionant l’Administració per cada plaça en el recurs assignat en el seu PIA?
Per tant, s’exigeix un nou model d’atenció que avalue, definisca el cost per plaça i dia. Una vegada acordat, s’hauria d’establir una aportació econòmica, però que no implique un «repagament». “És que no estem aportant ja tots els ciutadans? i, entre ells, els usuaris dels centres i les seues famílies mitjançant impostos, aportacions als serveis públics? O, aquesta atenció no la considera el Govern valencià com a servei públic? Les seues decisions semblen indicar el contrari: o les famílies es fan càrrec o serveis privats d’assistència a qui els puguen pagar. Està tan necessitat el Govern valencià, després de les disminucions recaptadores dels últims anys, per a «recaptar» en tots els sectors, incloent als més febles?».
En conclusió, exigeixen a la Consellera Asunción Sànchez Zaplana una solució immediata a aquest disbarat, a través d’una negociació amb totes les organitzacions implicades i una cerca d’alternatives viables per a usuaris, centres i familíes.