«Es garanteix la llibertat
ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap mes limitació, en la seva manifestació, que la
necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei» (Art. 16 de la Constitució Espanyola).
Aquest dret no sempre queda garantit. Malgrat els espais de llibertat que ofereix el nostre país avui dia no és prou
immediata la possibilitat de practicar-lo en un sentit laic. És per això que, des de la CGT, volem impulsar el debat contra
les ingerències eclesiàstiques en la societat civil, i per la defensa de la laïcitat.
L’Església Catòlica arrossega una forta tradició de pràctiques d’intolerància i negació dels drets civils que cal
denunciar. Durant els anys del franquisme, l’aparell ideològic del règim va tenir en l’Església Catòlica el més gran aliat
per exercir la repressió en els assumptes ètics, podent marcar els comportaments de la societat.
Amb els anys, i
en ple sistema democràtic, l’Església no s’ha conformat simplement a ser guia dels seus propis adeptes i de les seves
consciències i comportaments, sinó que ha continuat amb la política de la ingerència en la societat, en un anhel
d’aconseguir que les lleis civils penalitzin les transgressions a la moral catòlica. Exemples d’això els trobem en les
constants «declaracions oficials» de la Conferència Episcopal sobre qüestions que només afecten la lliure consciència dels
individus o la tergiversació del sentit de l’aprovació de lleis civils d’un Estat que es defineix com a no confessional
(avortament, fecundació artificial, eutanàsia, campanyes per a l’ús de preservatius o impedint embarassos no voluntaris,
percentatge sobre l’IRPF, finançament de les escoles religioses, aturar l’assignatura d’educació per la ciutadania,…).
Davant d’aquests fets, cal impulsar una «revolució humanista», que potenciï els màxims espais de llibertat, contra els
condicionaments psicològics i els models de comportament que donen una visió tancada, dogmàtica, no pluralista, basada en fer
créixer la por en els individus.
En defensa de la llibertat: l’apostasia.
La base de tot mètode
crític ve donada per la llibertat de pensament i de consciència, i aquesta llibertat no es podrà exercir des de la
manipulació, la maniobra o la ignorància. Un laïcisme «militant» passa, en aquest cas, per la difusió de les idees més enllà
de les consciències particulars de cadascú, consolidant actituds de comprensió i de tolerància.
L’apostasia és un
acte legal -lliure i voluntari-, que pot impedir -ara per ara- la manipulació que l’Església Catòlica emprèn utilitzant les
xifres del registre de batejats com a quantitat «real» de feligresos, creient-se en la legitimitat de poder interferir en els
assumptes legals d’un Estat no confessional.
La declaració adjunta pot facilitar aquesta acció, a més d’estar
contribuint a crear aires de laïcitat a la nostra societat.
Fes-te objector de l’Església!
Fes-te
apòstata!
Com podeu apostatar?
Omple el model de carta que tens a continuació i envia-la
certificada al Bisbat on vas ser batejat/da.