La tornada als seus llocs de treball és fruit de la decisió del TSJ, que va declarar l’expedient de regulació d’ocupació de 2011 no ajustat a dret.
Fira València ha començat a notificar als 106 treballadors acomiadats en l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de 2011 la seua reincorporació a l’empresa al llarg d’aquest mes. La institució firal compleix així la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, que en novembre de 2016 va anul·lar aquest ERO, una decisió ratificada després pel Tribunal Suprem en no admetre el recurs de la fira.
La majoria dels antics empleats han rebut ja la comunicació per a tornar al recinte firal al llarg d’aquest mes i, segons ha pogut saber Europa Press, quan estiga clar quants desitgen tornar a treballar en Fira València, es començarà a estudiar la seua eixida en un nou ERO.
Els afectats per l’ERO sumen un total de 106 treballadors, dels quals 38 estan prejubilats. En cas que decidisquen tornar, es calcula que podrien estar de nou en l’empresa al voltant de dos mesos fins que s’organitzara la seua eixida, atés que l’ens firal es troba en aquest moment en equilibri estricte, cobrint costos.
El novembre del passat any, el TSJ va admetre els recursos interposats pels empleats acomiadats contra la Resolució de la Direcció General de Treball, Cooperativisme i Economia Social, de 24 de gener de 2011, per la qual s’autoritzava la Fira a extingir les relacions laborals de fins a un màxim de 106 treballadors.
El tribunal va estimar els recursos per diversos motius, encara que principalment va considerar que s’havia produït un frau de llei en la tramitació de l’expedient, ja que «la totalitat del procediment ha consistit en l’aparent realització de tots aquells tràmits per a l’adequada tramitació d’un ERO, però de tal forma que la finalitat d’aquest precepte no s’haja complit».
En primer lloc, va sostenir que no va existir una comunicació fefaent de l’empresa als treballadors de la intenció d’iniciar un procediment d’acomiadament col·lectiu; tampoc es va comunicar a l’autoritat laboral l’inici del període de consultes ni a l’entitat gestora de prestacions per desocupació.
A més, no es van consignar en actes parcials les reunions negociadores ni es va alçar l’acta final en els termes reglamentàriament exigits, per la qual cosa no hi havia constància d’alguna d’elles, i el període de consultes va durar una jornada, fent referència a reunions anteriors respecte de les quals tampoc es va acreditar gens.
Per al TSJ, el període de consultes va ser un tràmit amb contingut nul i dotat d’una realitat «inexistent» i va estimar que hi havia nul·litat del procediment, que es va desenvolupar en l’àmbit temporal de 12 dies –des de l’inici de consultes a la resolució que ho autoritza– «sense que existisca cap constància d’urgència, no obstant açò el nombre de treballadors afectats» i malgrat ser considerat de transcendència i repercussió social per l’autoritat laboral.
Fira València va recórrer després contra aquesta sentència davant el Tribunal Suprem, però en una providència del passat 19 d’octubre la secció primera de la sala contenciosa administrativa va acordar no admetre a tràmit aquest recurs.
Font Agencies