Informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local

CONSIDERACIONS GENERALS
El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibílidad de l’Administració local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Règim Local (1) i de la Llei d’Hisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu tràmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En l’últim text aprovat, s’han inclòs modificacions en diverses qüestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell d’Estat.
El nou art. 135 de la Constitució (3), que estableix el «sostre de despesa» i que afecta en gran mesura a les despeses socials, va ser desenvolupat per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibílitat Financera (4), la qual exigeix al seu torn que es reformi la legislació sobre Administració local per a la millor aplicació dels principis de sostenibilitat financera i d’equilibri pressupostari, que haurien de regir l’activitat de les entitats locals. Aquest seria el primer motiu que dóna el Govern per a justificar la reforma legal.
El projecte, redactat des d’una perspectiva neoliberal, no esmenta en cap moment altres principis rectors que haurien de regir l’actuació de les Administracions públiques, com l’atenció adequada als ciutadans o la qualitat dels serveis prestats, les quals es veuran seriosament afectades amb l’aplicació estricta del principi d’estabilitat pressupostària, repetit ad nauseam en el text de la reforma i que converteix als serveis públics en un mer negoci que haurà de competir amb altres ofertes existents en el mercat.
Des de la reforma de l’art.135 de la Constitució i la inclusió del principi de sostenibilitat financera, que fa prevaldre el pagament del deute públic per sobre de qualsevol despesa social, les decisions sobre aquesta matèria ja no són negociables, sinó imposades, i si amb el límit de despesa fixada per la UE, una vegada pagat el deute els diners no arriben a per a determinats serveis o prestacions, aquests s’hauran de suprimir.
I. JUSTIFICACIÓ DE LA REFORMA. L’EXPOSICIÓ DE MOTIUS
D’acord a la redacció de l’exposició de motius, els objectius que persegueix el Govern amb aquista reforma són:
1. Aclarir les competències municipals i evitar duplicitats amb altres administracions.
2. Aplicar els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera a l’estructura organitzativa de l’Administració local.
3. Realitzar un control financer i pressupostari més rigorós.
4. Afavorir la iniciativa econòmica privada evitan intervencions administratives desproporcionades.
II.- NOVES MESURES QUE ADOPTA EL TEXT
El projecte de Llei recull les següents mesures:
 Delegació de competències estatals o autonòmiques als Municipis només si va acompanyada de pressupost suficient.
 Enfortiment de les Diputacions provincials, que assumiran part de les competències actuals dels Municipis.
 Reforma del sistema de retribucions del personal.
 Opcions per als serveis municipals deficitaris: privatització, intervenció o tancament.
 Reforç del paper dels interventors.
 Habilitació al Govern per a establir normes sobre els procediments de control de les entitats locals.
 Supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat.
III.- PRINCIPALS CONSEQÜÈNCIES DE

LA REFORMA
A continuació passem a detallar les conseqüències que des del nostre punt de vista són més gres i mereix la pena destacar:
3.1 PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS
El nou art. 86 de la LBBRL dóna prioritat a l’activitat econòmica privada i estableix obertament que quan els municipis vagin a realitzar activitats econòmiques, haurien de realitzar prèviament un «anàlisi de mercat, relatiu a l’oferta i a la demanda existent, a la rendibilitat i als possibles efectes de l’activitat local sobre la concurrència empresarial’’.
La pròpia exposición de motius estableix literalment la «supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat» Això vol dir que, des de la Llei, es demana a les Entitats locals que no competeixin amb les empreses privades, obvian els beneficis socials que podrien obtenir els ciutadans si fos l’Administració qui prestés el servei amb criteris no estrictament econòmics sinó de rendibilitat social. En la pràctica amb aquesta mesura s’obre la porta a l’especulació i al capital privat de les grans corporacions.
En aquesta matèria (activitat econòmica dels municipis), l’aprovació definitiva dels expedients es realitzarà per la Comunitat Autònoma, tenint a més l’Administració de l’Estat la potestat d’impugnar els acords si s’incompleix el principi d’estabilitat pressupostària. S’estableix, per tant, una jerarquia en la qual l’última baula de la cadena és el municipi, que pot veure com li són arravassades competències o com li és negat exercir una activitat pública de caràcter econòmic.
3.2. DEBILITAMENT DELS SERVEIS SOCIALS
El sistema públic de Serveis Socials a Espanya, un dels majors assoliments de la política municipal, s’ha caracteritzat per la seva proximitat als ciutadans. Aquesta proximitat ha permès detectar necessitats i engegar mecanismes de prevenció de l’exclusió i la desigualtat que a poc a poc han aconseguit deixar enrere el model de beneficència estès durant la dictadura i construir projectes comuns i inclusius.
El traspàs de les principals competències en aquesta matèria a les Comunitats Autònomes (disposició transitòria segona) i a les Diputacions Provincials portarà com a conseqüència la desconnexió, l’allunyament entre els ciutadans i qui treballen per a construir una societat més cohesionada. La distància, a més, dificultarà l’elaboració de polítiques preventives, afavorint el retorn de l’assistencialisme més ranci, el qual intervé només quan l’exclusió ja s’ha produït i sembla inamovible.
Resulta molt qüestionable el suposat estalvi que es produirà després d’aquesta «reorganització» de les competències i l’actuació de les entitats locals, i podem afirmar que una part important de l’estalviat es traduirà en la desatenció de determinats col·lectius. El Govern del PP substitueix la rendibilitat social per la rendibilitat econòmica,
equipara «atenció adequada» amb «malversament» i allunya els serveis socials dels ciutadans perquè els utilitzin menys, precisament en un moment de crisi en el qual els poders públics haurien de fer el contrari: augmentar la despesa per a evitar la fractura social i, sobretot, el sofriment dels que s’han quedat «al marge» des que l’economia va començar a enfonsar-se en 2008.
L’allunyament dels serveis socials de l’entorn més pròxim als ciutadans tindrà com a conseqüència la ineficàcia i el progressiu debilitament dels mateixos (pensem en l’ajuda a domicili, el suport psicosocial, l’educació social, el desenvolupament comunitari…). Sembla obvi que aquesta distància serà insalvable per a les persones amb necessitats
especials (ancians, depenents, persones amb discapacitat, persones sense recursos econòmics …) que visquin en nuclis rurals allunyats de la capital. L’eliminació de determinats serveis socials en el mitjà rural desincentivarà al seu torn la permanència dels veïns, tant joves com gent gran, que deixaran de tenir accés directe a serveis que els resulten imprescindibles (guarderies, residències de gent gran, etc). (5).
Després de la reforma, les competències municipals en intervenció social quedaran reduïdes a la «avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció inmediata a persones en situació o risc d’exclusió social» (veure el nou art. 25.2.i) i la disposició transitòria segona de la LBBRL), el que pot traduir-se en un trasllat de la competència exclusiva a les Comunitats Autònomes (6), quedant els Municipis encarregats de valorar els casos per a després derivar-los a l’organisme competent i, com a molt, tramitar algunes ajudes d’urgència.
És de preveure que la retirada de competències de molts municipis petits dugui aparellat un important nombre d’acomiadaments.
3.3.- REDUCCIÓ DE L’AUTONOMIA MUNICIPAL
Aquesta nova Llei ataca de ple l’autonomia local, que consisteix bàsicament en el dret de les Entitats locals de gestionar determinats assumptes públics sota la seva responsabilitat i sempre en benefici dels ciutadans.
El Govern pretén establir un ordre jeràrquic entre les Entitats locals, el Govern central i els Governs autonòmics, el que contradiu els principis constitucionals sobre l’autonomia dels municipis en la gestió dels seus interessos.
Segons la nova redacció de l’art. 26.2 de la futura LBBRL, se substitueix la tècnica del “cost estàndard» (recollida en l’esborrany anterior) per una decisió “consensuada» entre la Diputació i els Municipis sobre la forma en que es portarà a terme la prestació. Els Municipis podran mantenir la prestació i coordinación dels serveis si, a petició dels mateixos, la Diputació acredita en un informe que poden prestar-los a un cost inferior que el derivat de la forma de prestació decidida per la Diputació. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques decidirá sobre la proposta formulada.
Resulta així mateix inexplicable el reforçament de les Diputacions si el que es pretenia era evitar duplicitats. Les Diputacions, a més, es caracteritzen per ser òrgans d’elecció indirecta (7) i tenir un important déficit democràtic (8). I sorgeix un dubte: com prestaran les Diputacions els serveis la titularitat dels quals assumeixin?. Probablement mitjançant el recurs a la subcontractació d’empreses privades.
La reforma elimina també la clàusula competencial residual continguda en la LBBRL (se suprimeix l’art. 28, de la LBBRL), per la qual s’atribuïen als Municipis totes les competències d’execució en matèria d’educació, cultura, promoció de la dona, habitatge, sanitat, i protecció del medi ambient que la legislació sectorial no atribuís a altres administracions, i en les Disposicions addicionals quinzena i la disposició transitòria primera es limiten les competències locals relatives a educació i salut respectivament.
3.4 SOBRE EL PERSONAL
El nou art.75 bis de la Llei de reforma estableix el nou règim retributiu dels membres de les Corporacions locals i del personal al servei de les Entitats locals.
La reforma fixa per als membres de les Corporacions locals un límit màxim, en els municipis de més de 500.000 habitants, equivalent a la retribució d’un Secretari d’Estat i un mínim equivalent a la quantitat anterior menys el 80% de la mateixa quan es tracti de municipis d’entre 1.001 i 2.000 habitants. En el supòsit de municipis de menys de 1.000 habitants es preveu que els seus membres no tinguin vinculació exclusiva.
En el mateix art. 75 bis apartat quart en connexió amb el 103.bis preveu que les Lleis Anuals de Pressupostos Generals de l’Estat podran establir un límit màxim i mínim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats d’elles de pendents i funció del grup professional. És a dir, de dóna un marge molt ampli al govern de torn per a fixar els límits dels conceptes retributius.
En l’art. 75 ter s’estableixen una taula on es limita el nombre de càrrecs públics de les entitats locals amb dedicació exclusiva. Els Presidents de les Diputacions tindran al seu torn un límit màxim equivalent a la retribució de l’Alcalde del municipi més poblat de la seva província. Quant al personal eventual (personal de confiança, triat a «dit»), el nou art. 104 bis de la Llei de reforma estableix una escala que nega la inclusió de personal eventual en municipis de menys de 5.000 habitants i arriba fins al límit del 0.7 % del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les entitats locals en els Municipis amb més de 500.000 habitants.
S’inclou també en la Llei de Bases un nou en l’article 92 bis el concepte de funcionaris local amb habilitació de caràcter nacional que són els funcionaris que tinguin atribuïdes les competències de la Secretaria i l’assessorament legal preceptiu i el control i la fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostària, la gestió tributària i la comptabilitat, tresoreria i recaptació. L’aprovació de l’oferta d’ocupació pública d’aquests funcionaris correspondrà a l’Estat a través del Ministeri d’hisenda i Administracions públiques.
Madrid, a 21 de novembre de 2013.
Gabinet Jurídic Confederal de la

CGT
Notes:
(1) Llei 7/85, Reguladora de les Bases del Règim Local, de 2 d’abril.
(2) Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.
(3) L’art.135 de la Constitució va ser reformat el 2011 per a establir el principi d’estabilitat pressupostària com principi rector de l’actuació de totes les Administracions públiques. Prioritza el pagament del deute públic de les Administracions per sobre de la despesa social i un dels seus principals creditors/beneficiaris serà la banca alemanya.
(4) Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, de 27 d’abril.
(5) Veure l’Informe «El valor de la proximitat», realitzat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.
(6) Veure el nou art. 27.3.c) de ía reforma de la LBBRL, que estableix la prestació dels serveis socials com una de les competències que les CCAA sí podrien delegar en
municipis.
(7) Excepte en el cas dels Diputats Forals en les províncies i Territoris Històrics del País Basc, l’elecció del qual és directa pels ciutadans.
(8) Mariano Rajoy va ser President de la Diputació de Pontevedra entre 1983 i 1986.
Teniu l’informe en document adjunt i també us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/proyectoreformaLBRL.pdf