Irlanda: Qui té por de l’FMI – La seva oportunitat i la nostra.

pensi que la cosa millorarà després de desempallegar d’aquests llasts.

costum. Mentrestant, en el món real, el cost de la crisi es reflecteix en un creixent atur, emigració, suïcidis i més i més

gent vivint en un estat permanent de por i ansietat davant la perspectiva de perdre els seus llocs de treball i els seus

habitatges i trobar-se en la carrer. El sentiment de desastre amenaça amb paralitzar a la gent, a falta de respostes

col.lectives només es palpa la desesperació a mesura que l’onada s’aproxima. La intervenció del FMI suposa per a molts, en

aquesta situació, que almenys ja s’ha tocat fons.

va la cosa. La intervenció del FMI suposarà més retallades, l’augment de l’atur i major pobresa, amb els que encara

treballen guanyant cada vegada menys mentre que molt del que queda d’economia local col.lapsa. Un «rescat» de l’FMI suposa

fer caure de tal manera els sous i els nivells de vida que el capital internacional veu com una opció que els treballadors

d’Irlanda guanyin sous de misèria. En una entrevista publicada a The Guardian, l’ex-ministre d’Economia de l’Argentina va

afirmar sobre la intervenció del FMI allà després del 2001 que «el FMI era tan odiat que als nens que es portaven malament

se’ls amenaçava amb que el FMI els perseguiria «. I que quan l’actual govern va ser elegit el 2007 va fer ús d’aquests pors

en una campanya prometent que cap nen tornaria a saber el que significaven les sigles FMI.

la intervenció de l’FMI va suposar una retallada dels sous del sector públic d’un 20% i el tancament d’hospitals. A Grècia,

la cancel lació de nombrosos programes socials, increment dels impostos sobre el consum, retalls en la despesa pública i

privatitzacions. L’edat de jubilació es va augmentar i es van reduir les pensions. Cada tres mesos el FMI verifica que els

canvis exigits s’han dut a terme abans de lliurar fons per al següent període.

taxes per accedir a aquests serveis per al sector de la població que pot permetre. En altres paraules, les polítiques

aplicades pel govern irlandès des de l’inici de la crisi no canviaran amb la intervenció del FMI: s’aguditzaran,

possiblement molt més. Però la intervenció del FMI permetrà als nostres polítics rentar-se les mans i declarar innocents,

dient que es tracta del preu a pagar pel rescat. El govern ha estat incapaç d’atacar les pensions i la seguretat social per

por a les reaccions, i ara l’FMI ho farà per ells. Coneixent el Fianna Fáil podríem arribar a veure fins i tot com tornen

al poder al cap de sis anys amb una proposta d’expulsar a l’FMI, una vegada que els ha fet la feina bruta.

té 121 mil milions d’euros en accions, més que suficient per pagar tot el cost del NAMA (NdT l’agència creada el 2009 pel

govern irlandès per fer front a la crisi financera comprant «actius tòxics»). Aquest 1% en la seva majoria va amassar la

seva riquesa a través de les especulacions i martingales que van conduir a la creació del NAMA i que han costat milers de

milions a l’erari públic, sostrets a pensionistes, beneficiaris de la Seguretat Social i treballadors del sector públic i

privat .

Parlament, han usat aquesta crisi per imposar un tractament de xoc a base de retalls salarials, pèrdua de serveis públics i

reestructuracions, allò amb el que han somiat durant anys però que no hauria estat acceptat. Si ells fan servir la por per

recompondre la societat a favor dels seus interessos, nosaltres hem de ser igual de durs. Per fer que aquest 1% pagui la

crisi necessitem organitzar la resta, fer valer el nostre major nombre per contrapesar l’enorme poder que els dóna la seva

riquesa. Els mètodes que hem d’emprar per guanyar aquesta batalla són la vaga general, els comitès de veïns, la creació

d’una àmplia xarxa de coordinació que ens permeti treure el poder a aquest 1% i aixecar una societat lliure de desigualtats

i lliure d’aquesta elit poderosa i corrupta que domina les nostres vides.