Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític Joan Peiró, una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques i sindicals ha decidit reivindicar-lo.
S’estan preparant diferents actes –més d’una vintena, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya-, actes organitzats per les entitats de la Comissió i que començaran aquest febrer allargant-se durant tot el 2017. Es tracta de diversos actes, de caire cultural com ara cine-fòrums, d’altres d’acadèmics com conferències i debats. Alguns seran organitzats de manera conjunta com ara l’ofrena floral a la seva tomba del cementiri dels Caputxins el dia 24 de juliol, dia en que Peiró va ser assassinat el 1942.
Joan Peiró, extradit per la Gestapo i afusellat pel franquisme
Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942) fou vidrier d’ofici i milità en l’anarcosindicalisme essent secretari general de la CNT. Establert a Mataró va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, acceptà ser ministre d’indústria. Exiliat a França la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna.
Periró va tenir des de molt jove responsabilitats sindicals, a la Societat de Vidriers i a la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, president de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, i ja a Mataró (des de 1921) en els secretariats dels Comitès Regional (Catalunya) i Nacional (Espanya) de la CNT en diverses etapes.
Director de La Colmena Obrera i El Vidrio de Badalona i Solidaridad Obrera (òrgan oficial de la CNT) i del diari Catalunya (òrgan ‘regional’ de la CNT 1937). Va publicar molts articles a Despertad! de Vigo, a la premsa confederal, a la revista republicana d’esquerres L’Opinió. També alguns llibres de pensament i acció, com Perill a la reraguarda (1936), que recull diversos articles publicats sobretot al diari Llibertat, des dels quals es va oposar a la violència gratuïta.
Cridat a Cristalleries de Mataró, Soc. Coop. (el popular Forn del Vidre), va impulsar-ne els estatuts i en va esdevenir director. Va ser vicepresident del Comitè Antifeixista de Mataró (1936), ministre d’Indústria del Govern de la Segona República (1936-1937) i posteriorment comissari general d’Electricitat (1938-1939).
Conseqüent amb els seus ideals fins a la mort, durant el seu exili a França és detingut per la policia francesa (1940), lliurat als nazis i conduït a l’Espanya franquista (1941). Empresonat, pressionat per acceptar un càrrec en el nou sindicat vertical, serà jutjat per un tribunal militar, condemnat a mort i executat.
Informació sobre Joan Peiró i bibliografia: www.ghcmataro.org