El fundador de Wikileaks,
Julian Assange, s’ha entregat a la policia britànica a les 9.30 hores d’este matí a Londres (10.30 a Espanya) tal com
estava previst, per a declarar sobre l’orde d’arrest internacional emesa per la Justícia sueca.
El principal objectiu d’Assange i els seus advocats és frenar la seua extradició a Estocolm, ja que continuen sostenint
que es tracta d’un muntatge per a evitar que Wikileaks continue publicant filtracions. Assange compareixerà sobre les 15.00
hores davant d’un tribunal en Westminster, segons els mitjans britànics. Si fóra enviat a Suècia, Assange llavors es podria
enfrontar a la petició d’extradició d’EUA, la qual cosa possiblement seria el colp final contra el periodista.
D’esta manera, este dimarts es presenta com un dia clau per al futur d’Assange i possiblement per al de tota la seua
organització. La Policia Metropolitana de Londres va comunicar que l’arrest del periodista australià de 39 anys es basa «en
una acusació de coacció, dos càrrecs per acaçament sexual i una de violació, comeses a l’agost del 2010».
Assange
va arribar a la comissaria acompanyat per dos advocats britànics, Mark Stephens i Jennifer Robinson, que van denunciar als
mitjans que el seu client no va conéixer fins a entregar-se els càrrecs de què està acusat.
Segons informa The
Guardià, està previst que Wikileaks publique un comunicat en vídeo gravat per Assange hui. En un avanç en The Australian,
Assange, dirigint-se al Govern australià diu: «En 1958, un jove Rupert Murdoch, llavors amo i editor del diari d’Adelaida
The News va escriure: en la carrera entre secretisme i veritat, pareix inevitable que la veritat sempre guanyarà».
Segons es reflectix en el blog, el fundador de Wikileaks assegura que els polítics australians estan fent els cors
«probablement falsos» al Departament d’Estat d’EUA dient: «Poses en risc vides!, Poses en perill a les tropes!», encara que
després, afig, «diuen que el que Wikileaks publica no té cap importància. No poden ser les dos coses al mateix temps».
Procés obert a l’agost
Les maniobres legals contra Assange es van accelerar el dia després que Wikileaks
publicara la major filtració de la història, amb l’enviament de 250.000 cables diplomàtics a cinc mitjans de comunicació.
Tot va començar el passat mes d’agost després de la publicació de 75.000 documents sobre la guerra d’Afganistan
en els que quedaven patents els abusos de les forces d’EUA i de l’OTAN contra la població civil. Als pocs dies la Justícia
sueca emetia una orde d’arrest contra Assange per dos suposats casos de violació, que després va retirar per falta de
proves.
La fiscalia va decidir frenar el procés, però ho va posar de nou en marxa després de la filtració dels
cables diplomàtics i va ser quan va emetre l’orde d’arrest internacional. Europol va arribar a incloure la fotografia
d’Assange en la seua pàgina web com un dels delinqüents més buscats.
Acabar amb tota la infraestructura
Però
la pressió sobre la seua organització s’ha estés en diferents fronts. La setmana passada, Amazon va deixar d’acollir la web
de Wikileaks provocant la caiguda de la web de l’organització. Com a resposta, Wikileaks va demanar als usuaris d’Internet
part dels seus servidors per a poder crear espills que mantingueren la web online fins que se solucionara el problema.
La iniciativa ha funcionat ja que si bé, la web no és accessible des de la seua direcció original: www.wikileaks.org,
sí es pot accedir des d’altres direccions com estes: http://213.251.145.96/; http://wikileaks.Ch/mass-mirror.Html.
A més, l’acaçament a Wikileaks també es dirigix cap a les seues fonts de finançament. Assange té varis comptes bancaris
oberts a Suïssa, però ahir es va anunciar que han quedat bloquejades ja que el periodista no té una residència fixa en
Ginebra, tal com exigixen les lleis.
Si Paypal havia retirat el seu suport per a arreplegar donacions des de la
web de Wikileaks, anit Mastercard va anunciar que també deixarà de donar servici a l’organització.
El veto de França
Almenys no tot són males notícies per a Wikileaks. França no podrà prohibir el treball de l’organització en el país
com havia sol·licitat El Govern, segons anuncien este dimarts els mitjans de comunicació Gals.
Informació:
http://www.publico.es/internacional/350557/julian-assange-se-entrega-a-la-policia-britanica