Laura Gómez i Eva Sánchez són dues afiliades al sindicat CGT que el 29 de març de 2012, jornada de vaga general, participaven en un gran piquet informatiu al centre de Barcelona. De resultes de la seva activitat aquell dia viuen un malson. La justícia les acusa de dos delictes: danys i desordres públics. Això vol dir que cadascuna d’elles podria anar a la presó dos anys i mig i a més, haurien de pagar 40.000 euros en concepte d’indemnització i multes.
El 29 de març les dues sindicalistes formaven part, com ja s’ha dit, d’un gran piquet, format per diversos milers de persones que va actuar al centre de Barcelona durant la vaga general. En un moment donat el grup es va dirigir al Passeig de Gràcia. Segons les seves declaracions, Laura va deixar una caixa de cartó davant la porta de l’edifici amb papers imitant bitllets de banc i la va encendre amb un encenedor, mentre Eva col·loca una cinta de plàstic a les portes. Després d’uns minuts un Mosso d’Esquadra la va apagar amb un extintor de mà. Centenars de persones, periodistes i també policies d’uniforme i de paisà estaven presents, sent testimonis d’una performance de denúncia davant d’un edifici representatiu del capitalisme. El piquet va continuar la seva marxa, sense més.
Presó preventiva i clandestinitat en democràcia
Vint-i-sis dies després dels fets els Mossos d’Esquadra detenen Laura quan sortia de casa. L’acusació, en aquell moment, consistia en cinc delictes amb penes que sumaven 30 anys de presó. La jutgessa, Carmen García Martínez, va fer seus els arguments de la Fiscalia, fent cas omís dels arguments de la defensa i va decretar presó provisional, romanent durant 24 dies presa, fins al 17 maig 2012, després dels quals va ser posada en llibertat amb càrrecs i sota fiança de 6.000 euros. També se li va privar del seu dret de manifestació durant més d’un any i mig.
La jutgessa Carmen García Martínez va instruir abans altres casos sonats, com el dels estudiants Isma i Dani, als quals es va aplicar presó provisional. També va ser instructora del cas 4F (Ciutat Morta), que va suposar també l’empresonament preventiu de Patrícia Heras, que es va llevar la vida durant la instrucció del cas. També és la instructora del cas de Franciso Garrobo, una altra persona a la qual li demanen presó per haver participat en la vaga general del 14 de novembre de 2012. La magistrada és també la instructora del cas de Sergi Rubia, el casteller empresonat a prop de Can Vies, a Sants, durant les protestes a causa del tancament del centre social.
El mateix dia que van detenir Laura Gómez, la policia també va anar a buscar l’Eva Sánchez. No estava a casa, havia anat a treballar. Amb companys del sindicat va anar a la Comissaria de les Corts. L’endemà va saber que en l’atestat també hi estava nomenada. Va decidir marxar de Barcelona i amb companys del sindicat va estar preparant la seva compareixença davant la justícia. El 2 de maig va decidir tornar a la normalitat, i no va ser fins al 31 de maig que va rebre una trucada al seu mòbil procedent dels Mossos d’Esquadra, comminant-la a passar per comissaria i recollir una citació per declarar davant la jutgessa del cas.
Finalment, després de tres anys d’instrucció judicial, les penes són les esmentades abans. El judici està previst per als dies 6, 7, 8, 9 i 13 d’octubre al Jutjat penal nº26 de Barcelona. Al banquet dels acusats també s’asseurà el sindicat CGT, com a responsable civil subsidiari.
FONT: DIARI DEL TREBALL
LAURA GÓMEZ I EVA SÁNCHEZ
SINDICALISTES IMPUTADES PER UNA ACCIÓ A LA VAGA DEL 29-M DE 2012
«La mobilització de l’anarcosindicalisme a Barcelona durant el 29-M va ser espectacular»
El proper 6 d’octubre serà la primera jornada del judici contra Laura Gómez i Eva Sánchez, sindicalistes de CGT, acusades de cremar papers en una performance durant la Vaga General del 29 de març a Barcelona. Aquest mateix dia, des del sindicat han convocat una concentració per donar suport a les dos sindicalistes.
Primeres condemnes fermes de presó des de 2010 per participar en una vaga general
Dos anys i mig de presó per uns suposats delictes de danys per incendi i desordres públics, i el pagament de 40.000 euros en conceptes d’indemnització i multes. Aquestes són les penes a què s’enfronten Eva i Laura, afiliades de la Confederació General del Treball (CGT), per una performance realitzada a les portes de la Borsa de Barcelona durant la Vaga General del 29 de març de 2012. Després d’una instrucció de tres anys, el judici tindrà lloc els dies 6, 7, 8, 9 i 13 d’octubre al Jutjat penal nº26 de Barcelona. «Ni malgrat qui li pesi, el nostre únic compromís és amb els treballadors i amb els lluitadors socials», reitera Laura.
– La Vaga General del 29 març 2012 va reunir milions de persones als carrers de tot l’Estat espanyol. Com es va desenvolupar la jornada a Barcelona?
Laura Gómez: Doncs en principi, amb normalitat. És a dir, l’habitual en una jornada de Vaga General. Molt treball previ de preparació, en els nostres centres de treball i en el sindicat i en altres empreses. Com sempre, a la nit participant en quants piquets va ser possible amb la nostra presència ia primera hora en els nostres propis centres de treball. Posteriorment estava previst, com ja s’ha fet en convocatòries anteriors, reunir els companys i companyes en un piquet a les 12 del matí a la zona del Portal de l’Àngel amb Plaça Catalunya per marxar junts pel centre de la ciutat. I a la tarda teníem convocada una manifestació pròpia de la CGT i la CNT, en què van confluir els moviments socials de la ciutat amb recorregut diferenciat de la dels sindicats oficials i el final estava previst a la Plaça Urquinaona per dirigir-nos després a la Plaça Catalunya i confluir amb una altra manifestació d’altres col·lectius de la ciutat.
Eva Sánchez: Va ser un dia inoblidable, la ciutat paralitzada, els comerços, el transport i la indústria sense funcionar. A la nit ja es veia que seria un èxit, havien parat les empreses de recollida d’escombraries, Mercabarna, Correus, Renfe, Seat, Nissan, etc. les empreses amb torns de nit. Els piquets tant dels sindicats com els organitzats als barris van realitzar una important tasca d’extensió perquè l’atur fos un èxit. En aquest sentit crec que tant la participació en el piquet del matí, més de 10.000 persones, com en la manifestació de CGT i de l’anarcosindicalisme de la tarda, amb més de 45.000 persones, va sorprendre molta gent inclosos als poders polítics, per el gran nombre d’assistents a una manifestació contestatària en lloc de la de CCOO i UGT. La vivim amb satisfacció perquè érem moltíssims milers de persones després de les pancartes, les banderes i les consignes anarcosindicalistes i amb les reivindicacions de cadascuns dels grups que van decidir compartir espai amb nosaltres. Com tota manifestació va ser tensa, és clar, sobretot perquè a la tarda ja es coneixia que la maquinària repressora s’havia posat en marxa des de primera hora del matí.
– Per què decidiu sortir a manifestar-vos aquell dia i secundar l’aturada estatal?
Eva Sánchez: La CGT, en compliment dels seus acords, va convocar a la Vaga General del dia 29 de Març de 2012. Ho va fer amb la seva pròpia convocatòria, les seves pròpies reivindicacions, les seves manifestacions i actes diferenciats dels sindicats pactistes i que col·laboren amb les polítiques repressores de l’estat i de la patronal. Els motius són nombrosos, la precarietat, la desocupació, la reforma laboral, les deslocalitzacions, els expedients de regulació, la discriminació als emigrants, la privatització del sector públic, etc etc. En aquest context la mobilització de l’anarcosindicalisme a Barcelona durant el matí i la tarda del 29 M va ser espectacular, moltíssimes persones van estar amb nosaltres en els piquets i en la manifestació.
– Què va passar a les portes de la Borsa de Barcelona perquè se us sol·licitin un total 2 anys i mig de presó per a cadascuna de les dues, així com el pagament de quantitats econòmiques que ronden els 40.000 €, a més de les costes processals?
ÉS: Igual que a la tarda, al voltant de la concentració de piquets que la CGT i la CNT havia convocat es va reunir moltíssima gent, per descomptat afiliats i afiliades, i militants del sindicat, però també moltes altres persones. Per tot el centre de la ciutat hi havia molta mobilització, com ara la dels estudiants amb la qual coincidim en diversos moments del matí, els grups de barris, etc. No teníem un pla fix i ens encaminem pel Passeig de Gràcia, on hi ha moltes oficines bancàries, centres comercials i evidentment, la Borsa de Barcelona, símbol molt evident del capitalisme especulador i opressor que patim.
LG: La veritat és que es percebia entre la gent molt bon ambient, ganes de participar i d’estar al carrer. Arribem a la Borsa i ens vam aturar a la porta per cridar consignes, exhibir les pancartes i banderes que portàvem. Lògicament preteníem expressar la nostra indignació davant el que representa la Borsa però en tot moment es respirava tranquil·litat i que la gent teníem ganes de manifestar-nos i dir la nostra. Al camió portàvem una caixa de cartró amb uns papers que simulaven ser bitllets de banc i em vaig acostar a la porta principal, on hi havia altres companys / es i persones, alguns de CGT i altres no, i en un moment concret, la vaig prendre. Es va fer una petita foguera, va ser una performance que va estar en tot moment sent observada per Mossos d’Esquadra que eren a l’interior de la Borsa, així com pels agents de paisà que en tot moment acompanyaven al piquet, no intervenint en cap moment ni fent cap indicació davant la nostra acció. També hi havia centenars de periodistes cobrint l’acte. En tot moment hi va haver tranquil·litat i no hi havia sensació de risc. La foguera es va apagar amb un simple extintor quan ja estava gairebé extingida. En cap moment es va pretendre ni es va intentar accedir a l’edifici, de fet quan vam arribar la Borsa tenia les portes tancades, i una vegada realitzat l’acte, continuem recorrent el Passeig de Gràcia.
– Segons les pròpies dades oficials, durant el 29-M hi va haver prop de 176 detencions. Creieu que hi va haver més repressió policial aquell dia en comparació amb altres Vagues Generals?
L.G: Repressió sempre n’hi ha i n’hi haurà. No és qüestió de números. Un sol cas de repressió ha de ser suficient perquè la solidaritat es manifesti en l’acte. És un fet que durant les vagues posteriors ha seguit havent detencions i empresonaments. És un estat de coses, alguna cosa inherent al sistema polític de dominació que patim. Es diu por, por de la resposta, por a l’alternativa, por a la gent que no claudica ni va a cessar d’enfrontar a tot aquest sistema de corrupció. És una lògica totalitària, profundament reaccionària i que té una continuïtat preocupant.
– Coneixeu més casos de represaliats d’aquest 29M de 2012 dins o fora del vostre sindicat?
E.S: Bé, són coneguts públicament. Els quatre encausats del Poble Nou, un d’ells, Albert de CGT. Els dos encausat / es de Sant Andreu, un d’ells també de CGT, Mercader. Dani i Isma, dos estudiants que finalment han estat absolts, i els encausats del Clot, També hi ha encausats d’altres organitzacions com la CNT, Kike. I Andreu i Ruben detinguts a Sants. Tots ells tenen evidentment la solidaritat del conjunt de la CGT.
– La detenció de Laura es produeix 24 dies després de la jornada. Com va ser la teva detenció?
LG: El 24 d’abril surto de casa i uns mossos d’esquadra em diuen que quedo detinguda; exigeixo saber els motius i m’informen que per uns fets de la vaga general del 29-M, i em traslladen a la comissaria de les Corts. Vaig facilitar el telèfon de l’advocat i també el del sindicat perquè sabessin de la meva detenció i es posessin en moviment. Durant el trajecte m’informen que em deté acusada d’incendi i altres delictes. No em podia creure el que estava passant, com una performance sense risc a ple dia, sense amagar-nos, ho estaven convertint en una cosa totalment desproporcionat. A comissaria em vaig negar a declarar i em van comunicar que l’endemà em passarien al jutjat. Un cop vaig poder parlar amb el meu advocat, aquest em va informar que em acusaven d’un delicte d’incendi o subsidiàriament de danys; un altre de coaccions, i també de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals. El delicte d’incendi està castigat amb una pena de presó de 10 a 20 anys, així que estàvem al·lucinant. Recordo que li vaig comentar al meu advocat «encara sort que les càmeres de la Borsa l’hauran gravat tot, quan el jutge vegi les cintes tot s’aclarirà». Què equivocada estava ….
Durant aquest dia em van canviar tres vegades de cel·la perquè no pogués escoltar els crits d’ànim dels meus companys des del carrer. Vaig passar la nit tranquil tot i que les hores es van fer eternes sense poder parlar amb ningú i sense dormir.
– Quina importància cobra l’organització i la militància en aquest tipus de casos repressius?
ÉS: Quan ens vam assabentar de la detenció de Laura, el primer que vam fer va ser posar-ho en coneixement dels companys i companyes, parlar amb el servei jurídic, la família i traslladar-nos immediatament a la Comissaria de les Corts, on ens concentrem durant tot el dia fins entrada la nit. La nota de premsa dels Mossos d’Esquadra era totalment tendenciosa, nociva i comparable als pitjors programes escombraries de la televisió. Els Mossos van intentar desallotjar de la porta de la comissaria però no ho van aconseguir, volíem que les nostres veus arribessin a la Laura. La sensació era d’incredulitat doncs havien passat més de tres setmanes des de la vaga i més encara quan ens va comunicar l’advocat que anava a passar al dia següent al matí a disposició judicial. Recordo que aquell dia a la mateixa comissaria es presentava davant la premsa la web delatora de la Conselleria d’Interior on posar les fotos dels que consideraven agitadors de la ciutat i que van haver de retirar als pocs mesos. Res era per casualitat.
Ens assabentem que anava a ser empresonada a la porta dels jutjats. En veure que es retardava tant la sortida de Laura ens vam témer el pitjor, com així va passar. A partir d’aquest moment la prioritat no són les desgavellades i infundades peticions i càrrecs que fan fiscalia, mossos i la jutge sinó que tot se centra en un únic objectiu, treure a Laura com més aviat millor de la presó preventiva. Però clar, cal tocar moltíssimes tecles i organitzar els company / es del sindicat perquè no quedi cap aspecte per cobrir; jurídics, familiars, la situació laboral de la Laura, premsa, mobilitzacions, contactes amb altres organitzacions .. Tot això es va anar forjant en els dies següents, amb molt d’esforç, però en tot moment, durant aquells dies totes les gestions que vam poder fer tenien com prioritat la posada en llibertat de la companya i així va ser fins que aquesta es va produir. Tota la CGT, a nivell estatal, es va solidaritzar seguida amb nosaltres i hi va haver concentracions i manifestacions en moltes localitats de l’estat, també es van realitzar actes en algunes ciutats de diversos països. Les seccions sindicals, els sindicats i tots els òrgans de la CGT, cada un en la mesura de les seves possibilitats, va posar el seu gra de sorra i van ser també moltes organitzacions alternatives i solidàries què ens van expressar el seu suport. Fins al dia de la sortida de Laura de presó es van desplaçar a Barcelona companys d’altres províncies i ciutats. I aquesta solidaritat continua fins ara i no l’oblidem.
– Ens trobem davant d’un judici polític per tal de criminalitzar, encara més si és possible, a l’anarcosindicalisme a l’Estat espanyol?
LG: No hem d’obviar que en aquests moments l’agitació social i la mobilització estaven en un punt àlgid. A Catalunya i especialment a Barcelona, està clar que l’anarcosindicalisme, ja per tradició històrica, és un referent. I un referent temut pel poder i pels capitalistes. En aquest context la CGT és una organització en creixement constant, tant en les empreses com en la seva presència en els moviments socials, on ha començat en els últims anys a ser un eix sobre el qual pivota la militància de l’afiliació i la solidaritat amb altres formes de lluita els objectius i reivindicacions compartim.
FONT: PERIÓDICO DIAGONAL