La Unió Europea i Estats Units estan negociant el Tractat Transoceànic de Comerç i Inversions (TTIP, per les seves sigles en anglès) que abasta tots els aspectes de la vida, aquest Tractat afecta de manera determinant als drets laborals, mediambientals, energètics, socials, agroalimentarios, serveis públics,…
La CGT, juntament amb altres organitzacions socials, s’oposa frontalment a la signatura d’aquest tractat, i estem participant en la COORDINACIÓ ESTATAL DE PLATAFORMES DE NOTTIP.
El dia 11 d’Octubre se celebrarà un DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL TTIP, ZETA i TISA, al que la nostra organització dóna suport ja que està participant activament en l’Assemblea Contra el TTIP. Des de la CGT a nivell estatal s’ha editat un Díptic i un Cartell per a ser utilitzat tant en les mobilitzacions que s’organitzin juntament amb col·lectius de les diferents localitats el dia 11 d’Octubre, com per a difondre en les xarxes socials i en les empreses.
Aquest tractat ens afectarà en tots els àmbits de la nostra vida, tant a nivell laboral com social. La CGT, ha de respondre en el carrer a aquesta nova agressió, pel que és important que ens mobilitzem l’11 d’Octubre.
ACORD TRANSATLÀNTIC DE LLIURE COMERÇ I INVERSIÓ
1. QUÈ ÉS L’ACORD I QUÈ COMPORTA LA PRETESA “HARMONITZACIÓ” DE LES REGULACIONS I CRITERIS.
L’acord TTIP és un acord entre els EEUU i la UE per a crear la major zona de Lliure Comerç i Inversió del món a banda i banda de l’Atlàntic i per a aprofundir en la liberalització comercial. Amb aquest objectiu es pretén no només eliminar els aranzels entre ambdues parts sinó “harmonitzar” totes les regulacions, normes i criteris d’ambdós.
Això implicarà una deterioració de totes les regulacions i proteccions que coneixem a favor dels interessos de les corporacions, perquè una major liberalització només es pot portar a terme degradant totes les proteccions socials o mediambientals, és a dir, equiparant-les pel seu menor comú denominador.
Efectes del TTIP a Europa.
1.- Els aliments modificats genèticament no es testen a EEUU i no s’etiqueten. Això vol dir que entrarien massivament en els nostres mercats aliments modificats genèticament sense possibilitat de saber que ho són. A Europa està prohibida la venda de carn hormonada (vedella i porc) i de pollastre rentat amb clor. Aquest Tractat significa que hauríem d’acceptar aquests productes ja que, el trobar en les anàlisis sanitàries hormones o clor, seria legal.
2.- La llei que regula els productes químics a Europa (REACH) és molt més estricta que la nord-americana, regula com es produeixen aquests productes químics, com es comercialitzen i per a què s’usen. En canvi, a EEUU es comercialitzen més de 30.000 productes químics que estan relacionats amb la diabetis, el càncer i l’obesitat i que a Europa estan prohibits. Amb aquest acord estaríem obligats a adequar les nostres lleis per a la comercialització d’aquestes substàncies químiques.
3.- El TTIP afectarà als drets digitals (protecció de dades). Als EEUU les companyies poden accedir lliurement a les dades dels usuaris i intercanviar-se aquesta informació amb altres companyies.
4.- El TTIP afectarà també de manera significativa al tema dels Drets de Propietat Intel·lectual i pretén allargar les patents farmacèutiques, el que encariria les medicines, dificultaria l’accés als medicaments genèrics i hi hauria menys competència entre les farmacèutiques per a abaratir els preus.
5.- D’altra banda, si “harmonitzem” els drets laborals a banda i banda de l’Atlàntic, es deteriorarien encara més a Europa ja que EEUU no ha ratificat alguns dels convenis de l’Organització Internacional del Treball, com el dret dels treballadors a organitzar-se o els convenis col·lectius. Estats Units té més aviat una “llei antisindical” mal anomenada “Dret al Treball”, però que restringeix la llibertat d’associació dels treballadors i treballadores.
6.- La reestructuració industrial que tindrà lloc amb la signatura del TTIP provocarà la pèrdua de milions de llocs de treball però, a més, si es canvia la legislació laboral, els treballadors/es europeus/es no tindrien dret a auto-organitzar-se davant l’atur i les mesures d’austeritat.
7.- L’obertura del mercat europeu al nord-americà produiria una forta reestructuració productiva, alguns sectors com l’agrícola simplement no podrien competir amb l’americà, on les granges agrícoles són 13 vegades més grans que les europees. Seria un sector on s’acceleraria la concentració agrícola en unes poques multinacionals i irremeiablement es perdrien molts llocs de treball, però també afectaria aquesta reestructuració a altres sectors com: els productors de carn, de fertilitzants, sucre i el sector del metall. Per exemple, “en el sector de l’automòbil, no són els aranzels el major problema, sinó les diferències en els estàndards de seguretat i medioambiente. L’objectiu d’aquestes negociacions és reduir retards i costos innecessaris per a les companyies” (Comissió Europea).
8.- El “fracking” ha estat tema de portada en les notícies a causa de els impactes negatius d’aquesta tècnica sobre la salut i el medi ambient, els quals inclouen gas metà que escapa al medi ambient (amb la possibilitat de crear serioses explosions) i aigua provinent dels pous d’on s’extreu gas, que retorna a la superfície contenint elements radioactius i grans concentracions de sal (la qual, si es rebutja incorrectament, pot ajudar a provocar petits terratrèmols). Degut al fet que a EEUU la regulació mediambiental és més feble que en la UE, el “fracking” a EEUU està a l’ordre del dia, amb més de 11.400 pous que s’obren cada any per a extreure gas natural.
9.- El TTIP podria amenaçar la moratòria europea sobre l’extracció de gas de pissarra (gas d’esquit).
2. ISDS- MECANISME DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ENTRE INVERSOR I ESTAT
La creació d’un mecanisme de Resolució de Conflictes entre Inversor i Estat (que ja està en funcionament en altres Tractats, per exemple el NAFTA, subscrit per EEUU, Mèxic i Canada) per a solucionar les queixes dels inversors (corporacions/bancs), cada vegada que els governs promulguin accions i lleis que protegeixin als consumidors, pacients o mediambient i que contravinguin els possibles beneficis que deixarien de percebre les multinacionals.
Aquests tribunals d’arbitratge els componen tres advocats privats (les més de les vegades vinculats a Lobys Corporatius), als quals se’ls dota de més autoritat que als governs, afeblint els pressupostos dels Estats, la seva sobirania per a decidir que és més convenient per als i les ciutadans i ciutadanes o per al seu país, soscavant també la independència judicial, doncs se situen per sobre del que pugui decidir qualsevol tribunal estatal, per a poder percebre compensacions econòmiques milionàries que paguen els contribuents.
FOCUS D’INTERÈS I AUTÈNTICA FINALITAT.
Els focus d’interès d’aquest acord:
La desregularització (els aranzels ja són suficientment baixos, el que volen és eliminar qualsevol altre tipus de barrera), encara que això signifiqui degradar totes les proteccions socials, laborals, mediambientals etc, perquè desregularizant, incrementen els seus guanys.
La creació de processos paral·lels per a inversors que se situen fora de l’abast de les estructures de vigilància democràtiques, per a afavorir els seus interessos. Mitjançant l’assegurament que les lleis futures estan subjectes a discussió i contribució a través d’un Consell de Cooperació Regulatori Transatlàntic.
La UE vol crear un instrument nou per a afavorir les converses sobre les regulacions entre la UE i EEUU, creant una eina fora del control democràtic que serviria per a harmonitzar les regulacions d’ambdós, deixant fora als parlaments i la població civil.
CONCLUSIÓ
Amb això, el que volem dir és que darrera del TTIP no només subjeu un acord comercial i d’inversió, sinó un projecte polític transatlàntic promogut per les elits polítiques i corporatives, amb la finalitat de reduir els drets de les persones i revertir tots els assoliments que han aconseguit els pobles, beneficiant simplement els drets i interessos de les corporacions, que, a més, pretenen imposar un únic model productiu en tot el món i desbancar als països emergents com Brasil, Xina, Sud-àfrica o Índia per a mantenir i consolidar el seu lideratge en el món.
Secretariat Permanent del Comité Confederal de la CGT
http://www.cgt.org.es/11-de-octubre-del-2014-dia-de-accion-europea-contra-el-ttip
>>> Díptic i cartell en documents adjunts.
Diptic cgt #noalttip #economia;
- Díptic CGT No TTIP (PDF – 635.9 kB)