Les onze encausades, sancionades en aplicació de la llei mordassa, estan acusades d’haver convertit una concentració convocada legalment en una manifestació. Els fets van ocórrer el passat 18 de maig, durant la vaga general del sector del transport organitzada per la Confederació General del Treball (CGT) a l’Estat espanyol.
Per Ester Fayos a la Directa.
Nou sindicalistes de la Confederació General del Treball (CGT) de València i dos del sindicat Asset Transport han estat multats en aplicació de la llei 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. El motiu: manifestar-se pels carrers del centre de València en el marc de la vaga general del sector del transport per carretera, convocada per l’organització anarcosindicalista el passat 18 de maig a l’Estat espanyol. En total, les sancions ascendeixen fins als 2.200 euros, 200 euros a cadascú dels onze encausats.
Amb motiu de la vaga, la federació valenciana de la CGT, junt amb altres organitzacions de treballadores del sector del transport, van convocar una concentració en el carrer Colón, enfront de la delegació del govern espanyol a València. Segons dades del sindicat, més d’un centenar de conductores d’autobús, taxistes o transportistes hi assistiren per tal d’exigir l’aplicació dels coeficients reductors, la qual cosa permet rebaixar l’edat ordinària de jubilació fins als 52 anys en aquelles activitats professionals que suposen un risc; i fixar l’edat general de jubilació als 60 anys. Prèviament, durant les primeres hores del matí, les vaguistes havien estat participant en piquets informatius en diverses empreses, com Mercavalència o el port.
Miguel Rodríguez, treballador de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València i afiliat a la CGT, va ser un dels assistents a la concentració i un dels encausats. Recorda que, en veure l’èxit de la mobilització i per tal de “tenir més impacte”, les organitzacions convocants decidiren convertir la concentració en una manifestació, no sense abans informar-ne als agents de la Policia Nacional espanyola desplegats en la zona. “No ens van posar cap impediment. Ens van donar el seu permís i ens van acompanyar en tot moment”, assegura Rodríguez. La marxa va partir des de la plaça dels Pinazo del carrer Colón fins a la plaça de l’Ajuntament. Tal com mostren alguns vídeos gravats per la CGT, no va ser necessari tallar el trànsit, ja que l’entrada a la plaça és de vianants i des de Colón fins a l’Ajuntament, es va transitar majoritàriament pel carril destinat a autobusos i taxis del carrer Xàtiva.
Una vegada finalitzada la manifestació, tot i que no es va produir cap incident, la policia va demanar als onze manifestants que portaven la pancarta que s’identificaren. “Únicament ens van dir que eren ‘ordres dels superiors’, que ho feien per ‘control’, i que no ens arribaria cap multa”, relata Rodríguez. Però, quatre mesos després dels fets, el passat 22 de setembre, els onze sindicalistes van rebre la notificació d’una sanció per “convertir una concentració en manifestació […], no comunicada, i tallar el trànsit”, segons es llegeix en els expedients sancionadors emesos per la secretària general de la delegació del govern espanyol al País Valencià, María Andrés Benlloch.
La celebració de manifestacions en espais de trànsit públic no comunicades per escrit a l’autoritat corresponent constitueix una infracció lleu tipificada en l’article 37.01 de la llei mordassa que pot ser sancionada amb multa d’entre 100 i 600 euros. Alhora, tal com s’especifica en la notificació, “es podran imposar multes accessòries previstes en l’article 39.2 de la citada llei”. Aquest es refereix al comís de béns o instruments amb què s’haja preparat la “infracció” o, fins i tot, la clausura de locals, des de sis mesos i un dia a dos anys en cas d’infraccions greus.
Les sancionades ja han recorregut les multes, al·legant que van informar els agents presents de l’inici de la manifestació i el seu recorregut, que tenien el seu permís i que, en un context de vaga general, “aquest tipus d’accions es poden realitzar”, rebla Juan Miguel Font, secretari general de la CGT-València. Pròximament, anunciaran diversos actes en solidaritat amb les encausades i el 30 d’octubre tenen previst reunir-se amb Pilar Bernabé (PSOE), delegada del govern espanyol a València, per tal de demanar la retirada de les onze sancions i la derogació de la llei mordassa.
Per als dos sindicalistes entrevistats, la llei mordassa té l’objectiu “d’ofegar” a multes els moviments socials. “Volen aturar-nos; que, a la pròxima vegada, qualsevol persona que exerceix el seu dret a la llibertat de manifestació, reunió o expressió es pense si vol o no mobilitzar-se”, afegeix el secretari general. És el que els moviments socials titllen com a “burorepressió”, és a dir, la desmobilització a força de sancions administratives emparades en la llei mordassa, que, a banda d’afectar els drets fonamentals, esdevé un caldo de cultiu per als abusos policials a causa de la presumpció de veracitat que l’àmbit administratiu atorga als agents. L’article 52 de la llei regula “el valor probatori de les declaracions dels agents”, que implica que la paraula de la policia que ha presenciat els fets constitueix “base suficient” per a la multa.
La derogació de la llei mordassa ha estat un dels principals acords de les forces progressistes que van investir Pedro Sánchez. PSOE i Podem van arribar a pactar una reforma de la norma, però va fracassar pel vot contrari d’Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu, que la van considerar insuficient. Ara, amb l’acord de govern entre PSOE i la coalició Sumar, la derogació de la llei ha tornat a posar-se sobre la taula.