Desenes de milers de persones van marxar aquest dissabte de manera digna pels carrers de Madrid sota una fina pluja. Columnes arribades de totes les parts de l’Estat van confluir a la capital al crit de «pa, treball, sostre i dignitat». Les crides a la vaga general a la tardor van ser constants.
Un any després de l’èxit de les Marxes de la Dignitat, aquesta segona edició ha demostrat que el carrer segueix en forma. «Aquí és on hem d’estar, no amb els partits, aquests són els meus», explicava emocionada una senyora gran que enarborava una bandera republicana.
Les banderes tricolors es barrejaven amb altres anarquistes i de cadascuna de les comunitats autònomes que portaven militants i activistes a les marxes. Adolfo i Rubén movien amb entusiasme una gran bandera de la CGT. Ells van partir de València de matinada i tornaven a la ciutat aquesta mateixa nit. «Havíem de ser aquí, amb el poble», resumien.
Esquerra Unida va tenir una àmplia representació a la marxa, encapçalada per Cayo Lara i secundada per diversos diputats autonòmics. Del PSOE ni rastre, sí d’Equo, i alguns cops de cua de Podem, els seus cercles d’Arganzuela i Lavapiés es van deixar veure: aquests últims van entrar a la plaça de Colón al crit de «A les barricades». Però, sens dubte, el partit més nombrós era el PCE amb les seves banderes vermelles alçant la falç i el martell al cel encapotat.
També hi havia la PAH, i els estudiants, els de l’ERO de Coca-Cola i multitud d’andalusos que van tornar aquesta mateixa nit per votar, molts d’ells, aquest diumenge. En els parlaments, crítiques al PP al PSOE, peticions de canvi i diversos recordatoris de la importància d ‘»estar als carrers». Avís per a navegants.
La marxa va acabar sense que es produïssin disturbis, la Solfónica tocar les seves peces i els manifestants van alçar les seves cares amb tota la dignitat per tornar a casa. L’havien tornat a fer, van omplir Madrid de dignitat.
Cercavila per Madrid
Un cop acabada la manifestació va començar un estrany sainet pels carrers de Madrid. Diversos centenars de joves es van acostar després de la marxa al carrer Gènova. A 100 metres de la seu del PP un desplegament policial impedia el pas. Es van sentir petards i crits en defensa de l’anticapitalisme. Els manifestants s’abrigaven, els policies es posaven els protectors i prenien possessió dels seus cascos, escuts i porres i la premsa s’enfundava els blancs armilles. Tot normal.
Amb la nit entrada i una pluja cada vegada més molesta, els joves van decidir encaminar els seus passos cap al centre de la ciutat i allà va començar la «festa». Una processó de manifestants i policies (que els doblaven en nombre) es va dirigir cap a la Puerta del Sol. Abans d’arribar, l’acció de diversos manifestants tirant taules i intentant arrencar un parquímetre va provocar l’aparició de centenars de policies antiavalots armats amb escopetes de pilotes de goma. Les carreres eren constants entre turistes que no entenien res. «Això és ‘en terra hostil'», feia broma un d’ells. «Què va, és el govern bolivarià que mana a la seva policia a cercar la Puerta del Sol», ironitzava el seu company.
Al final de la nit, diversos joves detinguts i una sensació de perill pel centre d’un Madrid pres per la policia. Una de les detencions es va produir al carrer de la Borsa. Allí es va muntar un dispositiu policial que impedia el pas als curiosos. Fins a aquest lloc es van acostar quatre persones amb caputxes i mocadors. «No es pot passar», els va dir un membre de la UIP. Només n’hi va haver prou amb ensenyar la placa perquè aquests «joves antisistema» s’integraran en el dispositiu policial. La nit, mentrestant, es feia fort en un Madrid que reprenia la calma d’un dissabte a la nit qualsevol.