Des del passat 11 de desembre queda prohibida la labor sindical de la FAU-Berlín, i per
consegüent la de tota la secció alemanya de l’AIT, segons ha determinat la justícia berlinesa. La determinació judicial es
va dur a terme en un procediment en què l’anarcosindical no va tindre possibilitat alguna de defensa. La FAU-Berlín ni tan
sols va ser informada de l’apel·lació al tribunal per part de la Neue Babylon Berlín GmbH (Babylon-Berlin), empresa contra
la qual la FAU es troba en conflicte laboral des de fa uns quants mesos.
La sentència va
més enllà de la mera repressió dels drets sindicals de la FAU-Berlín en el conflicte. Amb la proclamació de la sentència
queda prohibida inclús l’autodenominació de la FAU-Berlín com a sindicat.
Des de juny d’enguany, part de la
plantilla del cine Babylon-Berlin s’ha organitzat en la FAU-Berlín, i va iniciar una lluita darrere d’un conveni col·lectiu
en l’únic cine semi-municipal de la ciutat, el qual rep subvencions públiques a pesar de les que els/les treballadors/es
reben sous de misèria i no es respecten els seus drets laborals.
Este conflicte, el major conflicte que ha
enfrontat la FAU en la seua història recent, no sols va tindre repercussions en la capital, sinó també en l’àmbit federal.
Els anarcosindicalistas en lluita, van mantindre un boicot molt eficient i present en els mitjans de comunicació, amb
exigències àmplies i innovadores, així com la participació dels/les propis/es treballadors/es, quelcom inusual a Alemanya,
fets que van causar molta impressió en públic. A l’incrementar-se la pressió fins al punt que els gerents del cine no podien
seguir negant-se a qualsevol negociació, va intervindre no sols l’esfera política sinó també el sindicat Veure.Doní, membre
de l’associació sindical DGB, organització que no disposava de cap base en l’empresa i que directament va entrar a negociar
amb la direcció. El pitjor del cas és que la dita negociació no va comptar amb la implicació dels propis treballadors/s’a
pesar de la seua indignació.
Hui en dia ja se sap que darrere d’estes negociacions entre Veure.Doní i els gerents
del cine hi ha un pacte entre els partits polítics en el govern de Berlín, el sindicat Veure.Doní i la gerència per a
llevar-se la FAU-Berlín de damunt i tranquil·litzar la situació. A pesar d’açò, la plantilla i la FAU no van callar. El que
va seguir van ser diversos colps jurídics i una campanya contra la FAU per part de Veure.Doní. En un primer moment van ser
prohibits per orde judicial ferramentes de lluita com el boicot i a més negar l’aptitud per a aconseguir convenis
col·lectius per part de la FAU -a Alemanya esta aptitud és un requisit previ per a poder firmar convenis col·lectius-. Al
mateix temps, els gerents van demandar a la FAU diverses vegades per distintes frases en notes de premsa i octavilles. Açò
tampoc va aconseguir la retirada de la FAU-Berlín del conflicte. Així calia ser encara més contundents amb l’organització
anarcosindical i així arribava la maçada de la sentència més recent, la que prohibix a la FAU actuar com a sindicat.
La situació a Alemanya
Des d’un primer moment, la FAU-Berlín ha sostingut que en este conflicte, per marginal que
parega, no sols es lluita per millors condicions laborals, sinó per la llibertat sindical com a dret fonamental a Alemanya.
En este país no hi ha cap tradició sindical combativa o sindicalista des del 1933. El denominat sindicat únic DGB posseïx un
monopoli corporativista que és protegit per la jurisdicció, i que impedix el possible ascens de sindicats alternatius.
Conceptes com els d’autoorganització i descentralisme sindical són pràcticament desconeguts com a propietats de sindicats a
Alemanya i, per descomptat, ni previstos, ni desitjats per este sistema sindical. El conflicte de la FAU-Berlín en el cine
Babylon, per limitat que parega, va ser la primera mostra d’una alternativa sindical en la història de la República Federal
Alemanya. Pareix que l’existència d’esta no va poder ser tolerada pels sindicats d’Estat i per l’esfera política,
probablement a causa del perill de la posterior extensió de l’exemple. La il·legalització de la labor sindical de la FAU
s’ha de veure en este sentit. La sentència implica que no és possible fundar i desenrotllar sindicats acceptats per la llei
a Alemanya, perquè –encara que siga paradoxal– des del principi la qualitat de sindicat depén de l’acceptació oficial.
Conflictes laborals duts a terme a pesar d’açò, sense qualitat de sindicat oficial, comporten massives conseqüències
jurídiques; a tal respecte no es pot oblidar que la FAU ha sigut amenaçada per dos vegades amb una multa de 250.000€ o
privació de llibertat en cas de transgressió de sentències. Per tant, després de l’última sentència Una labor sindical legal
no és possible per a la FAU en cap part després d’esta sentència. Així les anarcosindicalistas alemanys/es se veuen
amenaçats d’una nova prohibició després de les de 1914 i 1933.
El caràcter escandalós d’esta sentència ja es
mostra pel fet que esta es va realitzar de forma accelerada sense cap audició i possibilitat de presa de postura per part de
la FAU. Açò es deu també a l’absència d’un terme protegit sobre què és un sindicat i l’arbitrarietat amb què els poderosos
pareixen poder decidir la jurisdicció sindical. La RFA va ratificar certes convencions de l’OIT, però en la pràctica estes
no tenen vigència, perquè en general els sindicats d’Estat, i hui en dia també les patronals, dicten el què és un sindicat i
el que no ho és. Clima que fa recordar el que han de suportar els sindicats en la Turquia antisindical.
És obvi
que hi ha la possibilitat que la sentència siga revisada. No obstant la FAU-Berlín no pretén entregar-se a il·lusions. A
estes altures ja tot pareix possible. La intrusió política, l’intent d’asfixiar tota iniciativa sindical en els seus
principis, és òbvia.
L’abast de la sentència ja és notable, però en cas de romandre equivaldria a una catàstrofe
perquè des de la resolució la FAU-Berlín pot ser considerada un sindicat ilegalizado i, per si no fóra poc, la sentència pot
ser transferida a la FAU alemanya en la seua totalitat. Com a cas que assenta jurisprudència recaurà sobre el moviment
sindical i els drets de les/els treballadores/és en la seua totalitat. Qualsevol alternativa sindical no és possible amb tal
jurisdicció com a base. Per tant, el cas és una novetat de la repressió sindical a Alemanya. El patró no sols pot triar ell
mateix els seus sindicats, a més obté el dret de decidir què és un sindicat. L’autoorganització obrera, la llibertat
sindical, siga en el cine Babylon-Berlín o en una altra part, són prohibides, la incapacitació de la classe obrera és
institucionalitzada encara més.
D’altra banda, Veure.Doní també és culpable de la sentència per la seua
intervenció poc solidària, a més l’alta probabilitat que el dit sindicat haja impulsat la sentència, ja que s’ha constatat
en una ocasió per escrit que es considera en competència amb la FAU i que és necessari actuar contra d’ella.
Solidaritat
La lluita per la llibertat sindical a Alemanya ha començat, si no va començar ja fa temps. Ara
qualsevol forma de solidaritat és necessària. El 19 de desembre es realitzaran protestes a Berlín, així com també accions en
altres ciutats per part de les altres seccions de l’AIT. A pesar de la pressa de temps, el sindicat d’Arts Gràfiques,
Comunicació i Espectacles de Madrid, CNT, ja ha començat les accions de suport per a eixa data i altres posteriors que anirem
comunicant al moment oportú. El sindicat CGT dona suport a la solidaritat internacional, ademes d’exigir els drets sindicals
que els corresponen als treballadors de la FAU.