l’aprenentatge de la llibertat en la llibertat, mitjançant la via de la raó personal. El medi natural d’aquesta via,
l’única que es basa en l’afirmació de l’autonomia del subjecte com a condició de possibilitat del fet educatiu és,
evidentment la laïcitat” Paraules del referent i pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, que el seu dia fou acusat i afusellat
com l’instigador de la revolta social dita la Setmana Tràgica, una revolta titllada d’anticlerical.
A dia d’avui,
l’anticlericalisme social es tradueix en una manera d’entendre la vida que s’erigeix en forma de laïcitat personal i social,
superant les concepcions i reminiscències culturals religioses i les connivències amb l’establishment del poder establert,
una forma d’afirmació lliure i llibertària, com impulsava des del 1901 amb l’Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia.
A dia
d’avui, la laïcitat té diversos atzucacs a l’estat espanyol: segons el CIS ja consta que hi ha un 23% de persones que es
declaren no religiosos, 15% dels quals que es declaren no creients i un altre 8% directament ateus. Això és un avenç tenint
en compte 40 anys de nacional-catolicisme franquista, que té com a llegat conservar un 73% de catòlics. Només un 2% declara
ser creient d’una altra religió.
L’evolució dels no creients des de 1980 ha fet un salt i gairebé s’ha triplicat:
d’un 8% al 23%, per tant en 22 anys el relleu generacional impulsa el nombre de no creients, fet que es reforça en un futur
ja que la franja dels menors de 16 a 29 anys té un 34,9% de persones que es declaren no religiosos.
I inclús el 47%
dels catòlics declaren que les autoritats religioses no haurien d’intentar influir en el que la gent vota, una clara
desautorització a les autoritats eclesiàstiques com la Conferència Episcopal espanyola i bisbes predicadors de moral
política. I a més, en quan a drets i igualtats socials el 39,2% de catòlics defensa que la Constitució hauria de tractar
per igual a tothom, en contrast amb les ingerències sobre drets reproductius o d’avortament de les dones i de col·lectius
com el LGTB.
L’escletxa dins els catòlics segons el CIS, és quan un 81,9% diuen que el Nadal és una
festa familiar i comercial, i només un 13,6% la consideren religiosa.
I a l’escola el 53,7% de catòlics consultats
declaren que és l´Estat qui ha de triar els professors de religió i no l’església. I fent hipòtesi de nova parella el 13%
de catòlics triaria un matrimoni civil, i 17,2% viure sense més amb la parella, com indica evolució cap a la laïcitat
matrimonial. L’INJUVE ja assenyala que el 81,8% de catòlics es declaren no practicants, dades del 2012 que recull anualment la Fundació Ferrer i Guàrdia.
A nivell mundial l’estudi
global survey on Religion and Atheism marca que la religiositat és més gran entre els pobres: El 66%
de les persones amb menors ingressos són religiosos, enfront del 49% dels que tenen ingressos més alts.
Un major
nivell de formació s’associa amb una menor religiositat: El 68% de les persones sense formació o amb una formació bàsica
s’identifiquen com religiosos en comparació al 52% d’aquells amb formació secundària o superior.
Les dones són més
propenses a identificar-se com atees, amb un 14% a nivell mundial, enfront d’un 12% d’homes.
Els països en què més
persones s’identifiquen com ateus són Xina (47%), Japó (31%), República Txeca (30%), França (29%), Corea del Sud (15%),
Alemanya (15%), Països Baixos (14%), Àustria(10%), Islàndia (10%), Austràlia (10%), Irlanda (10%), Canadà (9%) i l’Estat
Espanyol (9%). Per tant l’Estat Espanyol ja despunta entre els estats amb més ateus a nivell mundial.
L’estudi marca
que els Estats amb el major increment de persones que s’identifiquen com ateus van ser els veïns francesos (+15%) i la
República Txeca (+10%).
Els Estats amb el major descens de religiositat entre 2005 i 2012 són Vietnam
(del 53% al 30%), Irlanda (del 69% al 47%) i França (del 58% al 37%).
Les regions més religioses del món són a 2012
l’Àfrica (89%) i Amèrica Llatina (84%). Cal tenir present que a Amèrica Llatina la religiositat ha evolucionat amb
influències progressistes com la Teologia de l’alliberament del teòleg i educador Paulo Freire. Al món àrab el 77% dels
enquestats s’identifiquen com religiosos, encara que en els països més inestables els percentatges són superiors: Iraq
(88%), Pakistan(84%) i Afganistan (83%).
En contrast les regions menys religioses del món són Nord d’Àsia:
(17%), Àsia Oriental (39%), Europa occidental (51%), Amèrica del Nord (57%), o Europa oriental (66%).
Els països més
religiosos del món a dia d’avui encara són Ghana (96%) i Nigèria (93%).
I es que l’àmbit d´influència de la religió es
present en l’espai públic sovint sense respectar els drets dels no creients. I en les institucions públiques segons color
polític afí és en forma d’exempcions a l’IBI, al 0,7% de l’IRPF es facilita amb casella pròpia la donació a la religió
catòlica sense respectar l’aconfesionalitat de l’Estat, ni inclús la resta de religions oficials (que tenen 1041 centres de
culte a Catalunya, 569 al País Valencià i 142 a les Illes Balears), o facilitar inscripció de propietats sense títol de
domini certificat per passar a ser propietats privades de l’església catòlica via article 206 i 207 de la llei
hipotecària.
Fet apart és la rehabilitació de béns de culte de propietat de l’església catòlica per diner públic
d’institucions diverses. A voltes amb exemples insultants per la memòria històrica com que el 18 de juliol 2013, el PP
celebra el “alzamiento” subvencionant amb 214.813 euros per millores al Valle de los Caidos, mentre es nega el finançament a
l’exhumació de fosses comunes i surten en les seves files persones fent apologia de símbols franquistes i nazis.
I el llegat fa que de 48 universitats a l’Estat Espanyol, en 21 disposen de capelles.
Capítol apart
mereix sobre l’intrusisme religiós en els símbols religiosos i la educació sexual a escoles, l’evolució del testament vital
i el dret de morir dignament, l’ús del preservatiu, la xenofòbia i el racisme, els comitès d’ètica per casos de transfusió
de sang a hospitals, el ritus com els funerals civils, el dret a l’avortament acceptat pel 68,1% de catòlics amb
condicions, afirmant un 54,8% de catòlics que estan en contra de l’opinió de l’església, o que segons el CIS el 65% de
catòlics estan a favor de la fecundació artificial, que el 54,7% de catòlics utilitzen mètodes anticonceptius, que
reconeguin el 67% que la homosexualitat no és cap “malaltia”, que els matrimonis civils no parin de créixer (vora 78% a
Catalunya, 75% a Balears, 72% al País Valencià) indiquen una clara dualitat de creences religioses i actituds de la vida
quotidiana emmarcades en la laïcitat.
Les mostres de rebuig de sectors cada cop més amplis a sumptuoses visites
papals, amb finançament de les plusvàlues de multinacionals i d’institucions públiques, indiquen que la societat catalana i
mundial, avancen sense retorn en l’exercici de la laïcitat, dret fonamental que avança en cada cop a més espais personals i
socials, un avenç en el coneixement integral de l’ésser humà, d’autoafirmació i d’exercici quotidià com a dret fonamental
de ciutadania.
Un article de Moisès Rial, Secretari de Comunicació CGT Catalunya, publicat al núm.154 de la
revista Catalunya.