El rebut de l’electricitat d’una família mitjana de l’Estat ha augmentat un 60% en els últims cinc anys i un
86% en una dècada.
2010, un el 2011 i dos més –que podrien ser tres– el 2012.
últims cinc anys fins a encarir-se un 59,9%. L’abril passat, les famílies de l’Estat entomaven un 9,4% d’augment de la
tarifa elèctrica i tan sols tres mesos després han hagut d’assumir un altre augment, del 4,3%. Per si no n’hi hagués prou,
ara ja s’ha de pensar en el rebut del mes de setembre perquè, amb l’aplicació del nou IVA del 21%, el cost mitjà de la llum
en una llar se situarà al voltant dels 79,66 euros. Així ho va fer saber l’associació Facua-Consumidors en Acció, poc
després que el govern de Mariano Rajoy anunciés que, efectivament, augmentaria l’IVA. Cal recordar que aquest impost ja es
va incrementar el juliol del 2011, en què va passar del 16% al 18%.
Si comparem els preus del setembre vinent amb
els de fa deu anys, el rebut de la llum s’haurà encarit un 86%. Tanmateix, les pujades més brusques s’han produït a partir
del 2007 i el rebut de la llum –cost mitjà d’una família de l’Estat– ha passat de costar 48,59 euros al mes a costar-ne
79,66. I en perspectiva hi ha l’anunci del govern espanyol sobre la possibilitat d’un altre increment abans que s’acabi
l’any.
L’executiu popular va anunciar a principi de juliol que durant aquest mes aprovaria una reforma energètica que
resoldria el problema del dèficit de tarifa, que ja supera els 25.000 milions. Tanmateix, durant l’últim consell de
ministres del mes, celebrat divendres 27 de juliol, no es va considerar. El motiu que va al·legar el govern va ser que la
reforma és analitzada pel Ministeri d’Hisenda, ja que inclou mesures de caràcter impositiu, entre les quals hi ha un
gravamen per la generació d’electricitat. Un altre motiu és la manca d’acord entre ministeris, pressionats intensament per
les grans companyies elèctriques.
El dèficit de tarifa elèctrica es genera perquè els ingressos obtinguts a
través del rebut de la llum no cobreixen tots els costos que suporta el sistema. Tot i que el ministre d’Indústria, Energia
i Turisme, José Manuel Soria, va assegurar que la solució del dèficit de tarifa havia de ser repartida entre l’Estat, les
empreses i els ciutadans, el cert és que, de moment, només els consumidors han hagut de fer-hi front, amb increments en el
rebut.
Fora de la TUR
Pel que fa a la imminent reforma energètica, Facua alerta que si
s’aproven les mesures que s’han filtrat, es retallarà el dret d’uns vint milions d’usuaris a acollir-se a la tarifa fixada
pel Ministeri d’Indústria –tarifa de l’últim recurs (TUR)–, i que es veuran obligats a contractar la tarifa en el mercat
lliure, on són més cares.
En aquest sentit, en el consell de ministres del 13 de juliol es va decidir reduir en 100
milions –gairebé una tercera part– el bo social destinat als consumidors desprotegits (famílies amb tots els membres a
l’atur, beneficiaris de pensions mínimes, usuaris de la tarifa social i famílies nombroses). El decret llei estableix que
el bo social es financi a través de la tarifa elèctrica, és a dir, a través dels mateixos consumidors i no de les cinc
grans companyies elèctriques de l’Estat: Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, HC i E.ON. Així, segons el govern espanyol,
es compleix la sentència del Tribunal Suprem en què es considerava discriminatori que les grans companyies elèctriques i no
altres haguessin de finançar el bo social.
El grup crític Economistas frente a la Crisis alerta que l’aplicació
de la reforma energètica serà “letal des de qualsevol punt de vista imaginable” per a les energies renovables, per als seus
inversors i per als consumidors. En el mateix sentit alertaven dos fons d’inversió –el d’infraestructures del Deutsche Bank,
RREEF, i el francès Antin Infrastructure Partners– en una carta a la Comissió Europea.
Capitals en
alerta: La reforma del sector energètic castiga les energies renovables i pot provocar la fugida dels inversors
Segons aquests fons, la reforma pot provocar una fugida d’inversions de l’Estat i tenir un impacte molt negatiu en
les energies renovables. Es mostren “extremadament preocupats” per la “potencial naturalesa discriminatòria i l’efecte
retroactiu que tindrien algunes de les mesures sobre els operadors d’energies renovables”. Els inversors demanen que les
mesures no siguin “discriminatòries” per a les renovables. Per ells, qualsevol solució fiscal “acceptable” implicaria
aplicar-se a totes les tecnologies i si la seva base imposable és el megawatt hora, i no el volum d’ingressos o l’eficiència
de la instal·lació. En aquest sentit, els gravàmens més alts els pateixen l’energia fotovoltaica, amb el 19%, i la
termosolar, amb el 13%.
* Notícia publicada al diari El Punt Avui