La Marxa de la Dignitat 22-M eixirà de València el 9 de març

El proper diumenge 9 de març, a les 11:30 hores, per Pont de les Drassanes de València, al barri de Natzaret, eixirà la columna valenciana de la Marxa de la Dignitat 22M que arribarà a Madrid el 22 de març. La primera etapa començarà a València i acabarà a Torrent, passant per Xirivella, Aldaia i Alaquàs.

Està previst que, en els primeres etapes, participen unes 40 persones i que cada dia és vagen incorporant més persones fins l’ arribada a Madrid. La columna valenciana confluirà amb la que eixirà d’Alacant i Elx a la ciutat de Tarancon, per fer les darreres etapes conjuntament.

A més, està previst que més d’ un centenar d’autobusos isquen de diverses localitats valencianes per acudir a la multitudinària manifestació que tindrà lloc a Madrid el dia 22 de març. Eixe dia, a Atocha a les 17:00 hores, confluiran columnes de tots els territoris de l’Estat i estan previstos actes a Madrid durant a els dies 22, 23, 24 i 25 de març.

La Marxa de la Dignitat és una gran mobilització, unitària, massiva, combativa i contundent que s’ha organitzat des de fa ja diversos mesos per mitjà d’assemblees al llarg de tot l’estat, i en les quals han participat una gran diversitat de moviments socials com la PAH, 15M, el SAT, Intersindical Valenciana, CGT , les marees ciutadanes, Front Cívic, Plataformes d’Aturats i Aturades, partits polítics… gent organitzada i altres persones que, de forma individual, s’han volgut unir a aquestes assemblees.

EL 22-M és un acte massiu de desobediència civil de la classe treballadora, organitzat des de baix i per les persones de baix. Ens sobren motius per omplir els carrers de Madrid, per ocupar la capital de l’estat de rebel·lia i indignació. Acudim a Madrid el 22 de març perquè no estem disposades a deixar que ens furten els nostres drets, perquè creiem que es pot i s’ha de transformar l’economia pel bé de les persones, que es poden i s’han de garantir els drets socials de manera universal, que es pot posar en el centre de les polítiques a les persones. I no als mercats, al capital i la banca.

Per això, anem a Madrid amb unes reivindicacions clares, perquè sabem que és el que volem i per la nostra dignitat hem de lluitar per això, no deixarem que ens segueixen aixafant i fent que la precarietat siga la nostra norma de vida, no permetrem que ens segueixen fer creure que aquesta crisi és la nostra responsabilitat, perquè ens han estafats, estem davant d’una crisi que té responsables amb noms i cognoms cmo són la Troica, l’FMI o el mateix govern del PP. Marxem a Madrid a exigir :

La derogació de les lleis i decrets aprovats els últims anys: no a la reforma laboral, no a la reforma de les pensions, no a la reforma del constitucional que avantposa el pagament del deute als serveis públics de tot un poble, no a la llei de seguretat ciutadana ni de la reforma de l’administració local.
Direm un no rotund a la reforma de la llei de l’avortament, una reforma masclista i patriarcal; les dones tenim el dret a decidir sobre el nostre propi cos i aquesta no és una qüestió de l’Estat ni de l’Església. Anem també a exigir plans d’igualtat, plans que treballen per la veritable eliminació de la violència que cada dia s’exerceix contra les dones, una violència física, social i institucional. Perquè la violència cap a les dones no és violència domèstica, no és un accident, és ja terrorisme d’estat. Cada any són més les dones assassinades per les seves parelles mentre el govern i la societat continua mirant cap a un altre costat.
Volem feina, per això cal un pla de coc contra l’atur, i que es duguen a terme mesures polítiques que realment busquen construir ocupació digna i acabar amb el treball precari i temporal, i amb les reformes que han provocat els 6 milions de persones aturades.
Volem una renda bàsica per a aquelles persones que no disposen d’ingressos o que no arriben al mínim establert, no és assumible que tinguem hui 3 milions de ciutadans en pobresa severa!
Marxem per paralitzar els desnonaments i pel dret a un habitatge digne i a uns serveis bàsics d’aigua i llum per tots i totes… i un lloguer social.
Exigim serveis públics de qualitat, universals i gratuïts. Volem una educació i una sanitat públiques. Són un dret, no un privilegi d’uns pocs.
Volem exigir la fi de les ajudes a la banca amb els nostres impostos i l’enjudiciament als i les responsables d’aquesta “crisi estafa”, així com a tota la casta política corrupta que ho ha permès.
Anem a Madrid a deixar clar que no pagarem el seu deute il·legítim que no hem causat la classe treballadora!
Anirem a Madrid de forma unitària i combativa sense por, perquè la repressió feixista que vivim no ens pararà, perquè la llei de seguretat ciutadana no ens farà quedar-nos a les nostres cases. Vivim davant d’una repressió feixista constant: exemple d’això va ser el que va passar ahir després de la “mascletà” quan companys i companyes van ser identificats sota el balcó de l’Ajuntament sense cap justificació.
Volem i exigim el reconeixements de les persones migrants com a subjectes de drets. No són delinqüents, no són mercaderia que de vegades ens serveix. Els drets humans són per tots i totes.
Així com exigim el dret a tornar de l’exili de la nostra gent jove al qual s’han vist obligats. No se n’han anat, els han fet fora! El seu exili no són unes vacances ni un viatge de formació, és una emigració forçada per supervivència !