La nova reforma laboral que ens prepara el PP.

en marxa.

la jornada electoral del 20N va ser mostrar la seva intenció de tornar a posar sobre la taula una

reforma laboral. Per a això, es va reunir amb els màxims dirigents dels sindicats majoritaris i amb el cap de la

patronal. Rajoy va instar als agents socials perquè es posessin d’acord abans del 6 de gener. En qualsevol cas, i segons ha

deixat clar Cospedal, “el Govern governarà”, del que cal deduir que la reforma laboral es farà, ja sigui amb acord o per

Reial decret. Als sindicats majoritaris gairebé ningú els espera per a donar la batalla i no sembla que hagin de plantejar

grans problemes,

reforma laboral de 2010 no ha complert el seu supòsit objectiu d’alleugerir l’atur. El total de desocupats ja ronda els

quatre milions i mig, i, segons dades del Ministeri de Treball, en l’últim any l’atur s’ha incrementat en 310.168 persones,

un 7,55%. El balanç només pot ser negatiu, veient com aquestes reformes van encaminades cap a un model

voluntat com si fossin subministraments per a produir. Però això no té repercussions sobre la creació d’ocupació,

però sí sobre la qualitat, que es deteriora, i sobre les retribucions salarials, que disminueixen.

socials. Les raons per les quals es crea ocupació estan vinculades amb la demanda i el consum, i no amb

l’abaratiment de l’acomiadament. Els teòrics neoliberals saben que no que no es crea ocupació, però s’excusen en la fal·làcia

que facilitarà les condicions per a crear ocupació quan vingui la recuperació. Però la recuperació és impossible sense que es

recuperi la demanda i per a aquesta recuperació fa falta ocupació.

que Rajoy no ha fet pública la reforma laboral en la qual treballa el seu equip, la patronal (CEOE i Cepyme), en un document

emès a l’octubre, apuntava quins són les línies mestres que cal esperar. Les seves principals exigències passen per simplificar la legislació laboral, flexibilitzar els contractes a temps parcial i de formació, eliminar la

referència salarial a l’Índex de Preus de Consum (IPC), dotar a l’empresa d’instruments de flexibilitat interna, el

que inclou conceptes com el percentatge anual de disponibilitat per part de l’empresa, borsa d’hores, hores extra i

flexibilitat funcional; i facilitar el conveni d’empresa i el despenjament dels convenis

col·lectius.

la CEOE és arribar a un nou pacte de moderació salarial per al període 2012-2015. Així, el president de la patronal,

Juan Rossell, va defensar davant de Mariano Rajoy la necessitat de “fer-li un tomb” a la negociació col·lectiva en matèria de

salaris per a “donar un senyal de moderació en els pròxims anys”. Per la seva banda, el Banc d’Espanya ha traçat la mateixa

linea: “La moderació salarial en el sector privat no segueix la pauta d’ajustament en el sector públic i és insuficient per a

frenar la sagnia de destrucció de llocs de treball en les empreses”, va dir el director general del servei d’estudis del Banc

d’Espanya, José Luis Malo de Molina.

salarial per a incrementar els beneficis empresarials, no volen ser conscients que un pacte en aquest sentit és una forma

d’aprofundir l’espiral de crisi en la qual estem. Econòmicament és problemàtic, perquè contribuirà al cicle de depressió i a

mantenir el nivell de demanda agregada molt baix. La lògica empresarial és que la reducció salarial fa descendir els costos

unitaris, i això pot fer recuperar la competitivitat reactivant la demanda mitjançant l’exportació, però aquest argument és

fal·laç, ja que es fa descansar la recuperació d’aquesta competitivitat sobre un dels components que té la formació dels

preus, però mai es planteja que la competitivitat pugui descansar sobre l’altre component en la formació dels preus, els

beneficis.

els beneficis empresarials van créixer un 6,4%, la remuneració dels

assalariats seguia caient, perdent un 0,6% en el mateix període. Segons l’Agència Tributària, el 60% dels

assalariats cobra menys de mil euros. Com ha explicat el professor de polítiques públiques Vicenç Navarro, des de l’any 1980

al 2010 les rendes del treball (massa salarial) com percentatge de la renda estatal van descendir a Espanya, d’un 66,8% a un

56,6%. No obstant això, a pesar d’aquest acusat descens en el pes dels salaris en el conjunt de

l’economia, la reforma de la reforma laboral apunta a un aprofundiment en aquest desequilibri.

anual de retribucions. Segons el president de la patronal, Juan Rossell, “seria bo i favorable” que en els convenis del futur

“els salaris no estiguin tan lligats a l’IPC sinó a altres variables com la productivitat”. La proposta de lligar els salaris a la productivitat, en lloc de la inflació prevista com passa fins a ara, és un dels

objectius que es proposava el conegut com “pacte de l’euro”. Però l’incentiu de la productivitat és intangible, especialment

en petites i mitjanes empreses, ja que hi entren aspectes com qui és més dòcil, qui es porta millor, qui es queda una hora

més sense demanar que la hi paguin, etc. Per altra banda, el text del Pacte de l’Euro no especifica quines eines

s’utilitzaran per a mesurar la productivitat.

els últims 20 anys la productivitat real (descomptada la inflació) ha crescut molt més que els salaris reals. És

evident que serien necessaris els comptes de les empreses per a medir la productivitat, haurien de posar-los a la disposició

dels sindicats per a poder negociar, perquè es pugui calcular en termes monetaris, però cap empresa vol mostrar els seus

números reals.

vostè demà

situar la indemnització habitual per acomiadament en 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats. Les intencions

de la patronal estan clares en aquest punt, la idea consisteix que doni igual ser contractat indefinit o temporal, ja que el

cost de l’acomiadament serà tan ridícul, que a efectes serà el mateix.

acomiadament està lligada al tipus de contracte que té el treballador. En la reforma laboral del 2010 ja descendia dels 45

dies per any treballat als 33 si el contracte laboral s’acull al pla de foment de la contractació indefinida. Encara que el

cost real per a l’empresari és de 25 dies perquè vuit els assumeix directament el Fons de Garantia Salarial,

(FOGASA).

inferior. Les empreses que al·leguin pèrdues previstes “transitòries” quan vagin a presentar un Expedient de Regulació

d’Ocupació (ERO) poden acollir-se a l’acomiadament objectiu per causes econòmiques, que contempla una indemnització de 20

dies. S’entén que concorren causes econòmiques quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica

negativa, la qual cosa no vol dir que la corporació estigui en números vermells.

laboral de juny de 2010 ja va flexibilitzar la justificació del cessament objectiu. Amb això, es tendeix a igualar les

condicions d’assalariats indefinits i precaris, però a la baixa, retallant drets dels primers.

cap llei: l’acomiadament subjectiu. El Consell Empresarial per a la Competitivitat, format per 17 grans empreses els

representants de les quals, es van reunir a l’abril amb Zapatero, suggeria que es consideri qualsevol tipus de causa per a

admetre un acomiadament sense passar pels tribunals. Aquesta figura definida com “acomiadament subjectiu”, inclouria una

indemnització la quantia de la qual no ha estat precisada, però que la CEOE vol rebaixar fins als 20 dies per any

treballat.

diu d’una altra forma i demana impulsar la solució extrajudicial de conflictes laborals. El

dret laboral judicializa les relacions, en el sentit que els tribunals emparen els abusos als treballadors, el que ara

pretenen és que existeixin comissions tècniques que abans de passar per judicatura puguin pronunciar-se. És una reculada, que

pot ser que els sindicats institucionals acceptin, i suposarà que part de la cobertura jurídica que tenen els treballadors es

veurà erosionada.

s’acabarà

negociació col·lectiva. En concret, es demana “facilitar els convenis d’empresa i el despenjament dels col·lectius”. La

reforma de juny de la negociació col·lectiva ja dóna prioritat a l’aplicació del conveni d’empresa enfront dels estatals i

autonòmics en salari i complement base, retribució de les hores extres i l’establiment d’un sistema de treball per torns. A

més, estableix que les empreses podran imposar un conveni propi quan estiguin travessant moments de dificultat econòmica. Amb

la quantitat d’empreses petites i mitjanes en l’Estat, i l’atur que hi ha, és fàcil suposar quina força poden tenir els

treballadors en una negociació.

més enllà i toca el seu punt més sensible a l’hora de tractar els convenis passats de data, l’anomenada ultraactivitat. Hi

haurà un termini de 20 mesos perquè empresa i sindicats renovin un conveni que hagi caducat. Si no es posen d’acord,

s’engegaran processos de mediació i arbitratge, en el qual experts externs dictaminaran el nou conveni.

joves

tancava una sorpresa més per als menors de 25 anys: l’aprovació d’un nou contracte d’aprenent. Aquesta

sense pràcticament drets laborals ni vacances. La denominació legal que ha rebut, “pràctiques no laborals”, té la

seva molla, ja que passen a no estar regulades per l’Estatut del Treballador ni pel dret laboral.

un element de ruptura pel que fa al dret laboral. Té a veure amb com pretenen encarar el canvi de model productiu, en relació

amb la llei orgànica de les qualificacions de 2002, títols de FP, d’ofici, etc. En aquest procés, en teoria, es busca generar

que aquestes persones joves obtinguin formació mitjançant el treball, però en la pràctica estan fetes per a disposar de treball barat i servicial.