El nostre Sistema Públic de Pensions es basa en tres principis: De repartiment,
que vol dir que amb les cotitzacions d’un any es paguen les pensions d’aquest any. De solidaritat, és a dir, que tots i
totes contribuïm i tots i totes som beneficiaris. De equitat, el que significa la redistribució de la riquesa social,
tractant desigualment als desiguals per assolir certes cotes de justícia social.
Aquests principis són els que regeixen la
Llei General de la Seguretat Social per complir el mandat constitucional de l’article 41 … «» Els poders públics
mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi l’assistència i prestacions socials
suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació. L’assistència i prestacions complementàries
seran lliures. » Els poders públics han de crear i generar les condicions polítiques per a la defensa de l’interès general
i, d’aquesta manera, donar compliment a l’obligació política i normativa de la defensa del comú, del de tots i totes i,
especialment en situacions de necessitat.
La situació de l’actual mercat de treball pel que fa a actius ocupats / desocupats i cotitzants, se
situa en 16.300.000 persones ocupades i cotitzant, alhora hi ha gairebé 3,2 milions de persones aturades amb prestacions
ben contributives, bé assistencials, que les seves cotitzacions són cobertes per l’INSS. Les persones pensionistes actuals
suposen 8,2 milions.
Ens trobem en conseqüència que per cada pensionista, es troben cotitzant i ocupats gairebé 2
persones, en concret 1,98 i si sumem els cotitzants desocupats, la ràtio puja al 2,3.
Aquesta situació, encara més difícil, és a
dir, menys ocupats i menys cotitzants, la trobem l’any 1997 (la relació cotitzants / pensionistes, sota fins 1,5), i va
donar lloc al fet que els poders públics (govern PSOE) conjuntament amb els Sindicats CCOO i UGT i la patronal CEOE i
CEPYME, pactaran i aplicar la Llei 27/97 de Racionalitat per la sostenibilitat del Sistema Públic de Pensions amb dos
importants modificacions en el nostre sistema públic de pensions: el període de càlcul passa (progressivament ) dels
anteriors 8 anys als 15 anys i els anys cotitzats necessaris per al 100% de la base reguladora, també progressivament
passen dels 15 anys als 35 anys.
L’any 2008 els cotitzants eren 19.500.000 persones i el 2012 s’han perdut 3,2 milions de
cotitzants, el que ha comportat un decreixement d’ingressos ingents que ha fet «necessari» tirar de les diferents caixes de
reserva (excedents de les Mútues i Fons de Reserva) que té el nostre sistema públic de pensions, per ni més ni menys de
11.000 milions d’euros per pagar a pensionistes.
El PP ha congelat l’aplicació de la llei 27/2011 pactada pel PSOE i Sindicats CCOO, UGT i
patronals CEOE i CEPYME, pel que fa a les jubilacions anticipades i «prejubilacions» i ha donat un termini de tres mesos a
la comissió del Pacte de Toledo, per revisar el factor de sostenibilitat, que no és sinó el parany política per
«tornar a racionalitzar el sistema públic de pensions» en els seus dos aspectes més sensibles: augmentar el període de
càlcul dels 25 anys que comencen a comptar a 1 de gener 2013 de manera progressiva fins al 2027, fins possiblement tota la
vida laboral i augmentar l’edat de jubilació real, sobre la base de penalitzar o directament impedir les jubilacions
anticipades (endurint els requisits) fins acostar la data real a la data teòrica, 67 anys.
El Sistema Públic de Pensions, de manera
metòdica i calculada, ha estat «racionalitzat» en termes d’economia política des de l’any 1985, d’acord amb la mateixa
argumentació que ara es «brama» pels mercats financers i els seus representants a Brussel · les i així s’han articulat les
següents lleis:
LA REALITAT
ACTUAL
Els drets de tots i
totes, són violats i la mercantilització de les necessitats sembla un fet que ens retorna a una realitat classista,
mutualista i discriminatòria.
Es priva del dret a pensió a un nombre important de treballadors per no tenir els 25 anys efectius
de cotització i menys encara, si a partir de març 2013, es considera tota la vida laboral.
Se’ns obliga a retardar «voluntàriament» la
nostra jubilació més enllà dels 65 anys, per no tenir cotitzacions suficients, en no tenir els anys cotitzats suficients
per al 100% de la base reguladora.
Es engrandeix la desigualtat i es privilegia als salaris alts ia una minoria de treballadors / es
amb carreres laborals llargues i ininterrompudes. Es treuen fons públics cap als plans privats de pensions.
Es debiliten els principis de repartiment,
solidaritat i suficiència del nostre sistema públic de pensions, en aprofundir en la contributivitat de tota la vida
laboral i es facilita que la banca assumeixi cada vegada més aquest 8,8% del PIB que suposen les nostres pensions públiques
( 67.000 milions d’euros).
El mercat privat, sobretot el financer, sempre ha considerat que el mos de la seguretat Social és
massa apetitós, com per seguir sent «monopoli» del públic.
PER LA CGT, LES PENSIONS SÓN UN DRET SOCIAL, per la qual cosa avui, com
sempre, reivindiquem:
– El Dret a la pensió pública Suficient i Digna per a
tothom.
El
Dret al treball ia l’Ocupació per a tothom o una renda social suficient per viure amb dignitat.
El
Dret a treballar menys hores per treballar tots i totes.
El Dret a la jubilació als 60 anys.
LA CGT
defensarà AL CARRER AQUEST DRET SOCIAL
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT