- La presidenta del BCE Christine Lagarde anticipa un repunt de la inflació al desembre.
L’IPC del novembre es confirma en un 3,2% i l’alimentació puja un 9%, davant del 3,49% de pujada salarial mitjana pactada en conveni. Així es desprèn de les dades donades a conèixer aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que confirmen així la dada avançada a finals del mes passat.
La pujada dels aliments continua sent molt superior a la pujada general de l’IPC ia l’augment dels salaris, pràcticament el triple. L’IPC tanca el novembre amb un increment del 3,2% i un índex subjacent del 4,5%. Mentrestant, els aliments continuen concentrant la pujada més gran: el 9 %. Això suposa que, tot i que la pujada salarial mitjana dels convenis ja està lleugerament per sobre de l’IPC, un 3,49 %, els salaris continuen perdent poder de compra bàsicament.
La confirmació de la dada de novembre fixa al 3,8 % la pujada mitjana de l’IPC i, per tant, de les pensions. És positiu que de mica en mica es recuperin, així com unes pujades superiors de les pensions més baixes. Tot i això, des de CGT no estem d’acord en una pujada del 4 % de l’SMI, que també és la renda més baixa, però dels treballadors.
Les factures a partir del gener: podrien pujar un 25% si decauen les ajudes del Govern. Avui tenim la llum i el gas subvencionat, però podria deixar de ser així a finals d’any. Si les rebaixes d‟impostos i les subvencions al‟energia decauen, les factures podrien incrementar-se més d‟un 25%.
El 60% de les llars a Espanya té algun problema relacionat amb l’habitatge, i el 17% queda en situació de pobresa severa després de pagar la hipoteca o el lloguer. L’accés a l’habitatge empobrix fins i tot a les rendes mitjanes.
La pujada sense fre dels preus dels habitatges i la pèrdua de poder adquisitiu són els dos motius que espenten a moltes llars espanyoles a tindre algun problema relacionat amb l’habitatge. En este augment de la bretxa de la desigualtat, les rendes mitjanes estan caient del costat dels més vulnerables.
Per a CGT l’escalada de preus amb salaris baixos i ocupació de mala qualitat; amb contractes temporals, cada cop més curts; amb jornades parcials i una inestabilitat laboral que compromet el present i el futur dels treballadors
